... gotes i gotes

"Les gotes queien aball i repicaven al terra de la dutxa, m'havia deixat encesa l'aixeta mentres s'escalfava l'aigua i jo preparava la roba, tot just acavava de treballar i em disposava a fer una estona de relax i a treure'm la suor de sobre, una vegada la tovallola va ser a lloc vaig entrar-hi, el vapor m'encegava i el raig d'aigua m'esquitxava la cara donant-me vida i llevant-me, em vaig fregar bé per treure'm les marques del coixí de la cara i per espolsar-me la mandra de sobre, una vegada fet això vaig obrir els ulls, i em vaig trovar la cosa més sorprenent que mai m'havia passat, hi havia algú dins la meva dutxa. En l'interval de temps en que em rentava la cara una companya de feina s'havia ficat dins de la dutxa, i en el primer moment va ser tot un sobresalt, tota la vergonya em recorria el cos, i en uns segons vaig disparar preguntes una rera l'altre, com el que buida el carregador d'una pistola, preguntava: "d'on has sortit?" "que hi fas aquí?" "com hi has arrivat?". Mentrestant ella em feia que callés amb el dit i fent-me un shhhh entre dents, després em va dir que em tranquilitzes, que era la única dutxa disponible i que l'haviem de compartir, jo em vaig quedar una mica abstret i faig assentir tot dient "val", està clar que en aquell moment no podia articular cap paraula que fos gaire llarga. Em vaig posar d'esquena a ella com vaig poder, la dutxa no donava gaire de sí perquè era d'aquestes de plat, ideada per a ús individual com vaig anar descobrint tot intentant agafar el sabor sense tocar-la a ella, jo mirava d'esquivar-la mentres m'ensabonava amb l'esponja, i ella anava fent amb l'espai que jo li deixava i cada vegada que es fregaven les nostres espatlles jo la mirava i ella em somreia. Va arrivar el moment de treure's el sabó del cap, i vaig fer el gest enrera amb el cap per deixar caure l'aigua sobre el meu front quan de sobte vaig perdre l'equilibri, suposo que era d'esperar que algo així em passés, ella em va frenar i no va deixar que caigués, em va recollir en braços i em va aixecar tot dient-me "que m'havia anat d'un pel", una vegada dit això els seus ulls van deixar la seva mirada fixa en els meus ulls, aquell freg a freg d'ulls m'atavalava i la seva indiferència davant el fet que els dos estavem completament nus també m'incomodava "que volia ella de mi? que s'esperava?" la situació era d'allò més extrema del que mai hagués pogut imaginar. LLavors li vaig dir gràcies tot incorporant-me, vaig quedar cara a cara amb ella, ara ja no es tocaven les esquenes, ara es tocaven altres parts del nostre cos, vaig recorrer la mirada de baix a dalt i em vaig tornar a quedar engargolat mirant-li els ulls, ella va obrir la boca de nou i em va dir "tanca els ulls" llavors em va agafar la cara amb una mà i amb l'altre em va treure tota l'escuma que quedava en el meu front, tot fent-me pessigolles i fent-me tremolar, vaig preguntar si ja podia obrir els ulls i ella em va respondre que sí. En obrir-los, les puntes del nas d'ella i el meu ja es tocaven, podia sentir com respirava per sota del meu nas, podia ensumar l'olor afruitada del seu sabó, sentia com els llabis d'ella i els meus ja podian arrivar a tocar-se però que encara no ho feien tot esperant l'ordre d'algú dels dos a que es llancés, vaig posar-me serio i vaig dir "val", vaig fer arrivar les meves mans al seu coll i tot seguit fent un petit gir amb el cap vaig besar-la, ella em va respondre i va fer el mateix, entre petó i petó em va dir "has trigat", les meves mans van començar a recorrer els seus braços, cintura i esquena rodejant-la amb una bona abraçada, ella en cada moviment em seguia, semblavem realment homòlegs repetint els mateixos moviments com si d'una dança es tractés. La dança va pujar de to, les mans van començar a dibuixar els pits, a rodejar-los i a acaronar-los com si els dits s'haguesin transformat en pincells, seguidament el recorregut va seguir ventre avall encerclant el melic, fent-li pessigolles i fent-la riure. Les mans no es podien aturar, cada vegada, en cada moviment hi havia més passió, en una carícia les cames van quedar atrapades en aquest gran dibuix femení que s'estava creant.
Ens vem deixar portar per la melodia muda que sonava, pel so del nostre respirar, pels gemecs que compartiem i pels petons que compartiem, l'olor dels cossos ens envoltava i ens perfumava, erem dos persones que suaven dins d'una dutxa, que es van deixar portar per el vaivé de les onades mar endins, mar en fora, mar endins, mar en fora,.. ja m'enteneu que vull dir... fins que vem quedar esgotats, ens vem aixugar mutuament l'aigua de la dutxa i ens vem dir que haviem de repetir aquella dutxa."

Tot aquest relat forma part d'un somní que vaig tenir una nit d'estiu, evidentment el relat l'adorno una mica al meu gust intentat expressar el que sentia en cada moment. I la dada curiosa és que la noia en questió del somni, és algú que no em cau bé... ves quina cosa.

Balanç

Llegint el post del meu Desaliñado he decidit fer un balanç de com m'ha anat tot en general.

Els que em conegueu sabreu de sobres que m'he dedicat l'any als estudis i a la feina:

... i dintre als estudis a la confecció de mils de treballs, pràctiques i assignatures. Al final m'ha passat el que havia de passar, que no he pogut amb tot i m'han quedat assignatures penjades per les que m'he hagut de matricular de nou, i m'han deixat arruïnat durant una bona temporada. Ara aquest any em tocarà tornar a viure a Tarragona tot sol, de fet en 2 setmanes ja hi hauria de ser, a partir de que comenci classes hauré de procurar programar-me unes hores fixes d'estudi per tal de poder treure-m'ho tot el més aviat possible.

... i en el mon laboral, segueixo al meu hospital de sempre, fent de camiller anant amunt i avall de l'hospital portant pacients, i visitant companys i amics. La veritat és que el meu balanç sobre la feina, i li comentava a la meva amiga Xuri ara mateix pel msn, és que sóc feliç, m'agrada la feina i els companys, són la meva segona família.
L'única cosa que em molesta és la pressió que rebo per part d'algunes persones de l'hospital per a que acabi ja els estudis perquè diuen que em necessiten com a infermer, i a lo que jo he arribat a la conclusió de que no li he de fer cas perquè sinó m'estressaré molt, creieu-me que ja tenia aquesta pressió quan hi feia pràctiques.

... en el mon social, ara mateix estic en periode de festes majors, no se quantes portem però se les que queden i en concret dissabte que hi ha l'Akelarre de Cervera i posteriorment la festa major de la Vilafranca. Totes aquestes festes sempre acompanyats per tota la colla i amb les màximes fotos per a poder recordar cada instant.

... en el terreny amorós, només puc dir que estimo les meves amistats i no en vull perdre ninguna.