miércoles, abril 26, 2006

Instint paternal

Dilluns vaig començar a la sala de nadons, o altrement dit niu, a l'hospital, desde que estic aquí he descobert que s'em donen bé els nadons recent nascuts, em faig un fart de rentar-los, hidratar-los, donar-lis el biberó i posar-los a la incubadora, lo que jo anomeno microones ja que serveix per escalfar-los una mica :P

Avui per canviar una mica he assistit a un part amb forceps, algo que no deixa de ser curiòs, el ginecòleg que hi havia era un home d'aquells de poble, i parlaba amb el marit de la partera i li estaba explicant tot sobre la guerra civil i no se quines històries més... després quan m'he trobat al pare de la criatura m'ha dit... aquell home no callaba ni a tirus!

Es estranya la sensació de que saps que tu ets de les primeres persones que coneixera la criatura, però també saps que ets de les que no recordarà, i en el meu cas, potser millor, perquè els he de punxar i aquetes coses no els hi agraden gens, i es fan un fart de plorar i plorar, sort que després els abrigues bé, els hi apropes el dit i te l'agafen i en aquell moment et sents proper a ell.

Com a novetat us diré que demà tinc una entrevista de feina a Santa Tecla, amb lo que em dona la impressió que em passaré l'estiu a Tarragona, així que enguany no podré gaudir de la vostra companyia a les tardes a les terrasses que inunden Vilafranca per estiu... però els diners són els diners, ja se sap.

ja us explicaré el final de l'entrevista, de moment per avui es tot.

Instint paternal

Dilluns vaig començar a la sala de nadons, o altrement dit niu, a l'hospital, desde que estic aquí he descobert que s'em donen bé els nadons recent nascuts, em faig un fart de rentar-los, hidratar-los, donar-lis el biberó i posar-los a la incubadora, lo que jo anomeno microones ja que serveix per escalfar-los una mica :P

Avui per canviar una mica he assistit a un part amb forceps, algo que no deixa de ser curiòs, el ginecòleg que hi havia era un home d'aquells de poble, i parlaba amb el marit de la partera i li estaba explicant tot sobre la guerra civil i no se quines històries més... després quan m'he trobat al pare de la criatura m'ha dit... aquell home no callaba ni a tirus!

Es estranya la sensació de que saps que tu ets de les primeres persones que coneixera la criatura, però també saps que ets de les que no recordarà, i en el meu cas, potser millor, perquè els he de punxar i aquetes coses no els hi agraden gens, i es fan un fart de plorar i plorar, sort que després els abrigues bé, els hi apropes el dit i te l'agafen i en aquell moment et sents proper a ell.

Com a novetat us diré que demà tinc una entrevista de feina a Santa Tecla, amb lo que em dona la impressió que em passaré l'estiu a Tarragona, així que enguany no podré gaudir de la vostra companyia a les tardes a les terrasses que inunden Vilafranca per estiu... però els diners són els diners, ja se sap.

ja us explicaré el final de l'entrevista, de moment per avui es tot.

martes, abril 25, 2006

Nit temàtica i nou destí

Avui de bon dematí m'he llevat per dirigir-me a la meva nova destinació, l'Hospital, he arribat a la porta on m'he trobat amb tots els companys, els quals, la majoria d'ells feia molts dies que no veia.
Ens han reunit en una sala on ens han fet una presentació soporífera, i finalment m'han donat el quadrant de la meva infermera, i m'han indicat que havia de tornar a la tarda perquè em diguesin l'hora exacta i si era torn de matí o tarda. Quan he arribat per la tarda, sorpresa! la meva infermera no estaba, avui tenia festa i a sobre li toca torn de matí, així que què nassos estaba fent jo allà?? així que poques opcions tenia: marxar a casa i tornar l'endemà al matí i coneixer-la, o quedar-me i anar coneixent la planta.. i.. m'he quedat, he vist que la infermera li feia gràcia que em quedes, m'he quedat. He passat la tarda fent d'infermer de planta, repartint la feina entre els dos, i nar xerrant, m'ha semblat una noia impressionat, i si dongués temps, m'agradaria coneixer-la de carrer i anar a pendre algo, així que si la torno a vore... perquè no? el no ja el tens diuen.

Finalment només acabar, cap a casa on m'esperaven tots els amics a la terrassa de casa per fer nit temàtica de coronitas i videos caseros amb la camara digital, els videos ja us dic jo que no els publicaré a internet per el seu alt contingut nociu :P

Ara ja passen de les dotze i hauria de pensar en deixar-los i anar a dormir, demà a les 9 he d'estar a planta, amb els meus babies, perquè estic a neonats! si senyors/es estic entre recent-nascuts cuidant-los i mimant-los i agafant-los entre els meus braços i fent-los dormir, potser que m'hagi sortit l'instint paternal?? ja ho voré.

De moment nanit a tothom.

domingo, abril 23, 2006

St Giorgi i històries de temps enllà

Aquesta any he deixat de banda sant Jordi d'una vegada per totes, no tinc res en contra, però prous mals de caps m'havia comportat estan en parella, d'això ja parlem de tiempo "A", recordo una bona esbroncada que vaig rebre un cop perquè no havia tingut temps d'anar a comprar ni roses ni llibres ni res, evidentment aquell Snt Jordi era un laborable i jo vaig estar treballant tot el dia i no vaig tenir temps d'anar a comprar, i jo per moment m'anaba fent nusos a l'estòmac perquè sabia que quan em trobes amb ella hauria d'apareixer amb les mans buides.
Efectivament va ser així vaig apareixer sense res a les mans i les males cares van apareixer, havia de trobar una sol·lució, i la vaig trobar, en un moment claustrofòbic dins d'una botiga, vaig anar a buscar la millor de les roses, i les vaig a conseguir. En el moment en que em va veure apareixer carregat amb les roses, em va mirar d'una manera com sols ella sabia fer-me, va oblidar qualsevol maldat i em va dedicar tota la seva alegria i el seu "carinyu". --> otra bonita història.

Actualment celebro el sant del meu fillol, sóc l'home més feliç del mon, ja no regalo roses ni llibres, i la meva conta bancaria ho agraeix :P

Felicito a tots el Jordis, ara que espero que el dia del meu sant també us enrecordeu, que al cap i a la fi jo també tinc un nom i un sant per celebrar, dono pistes, és pel novembre, el que ho recordi premio!

sábado, abril 22, 2006

Actualitzat el fotolog

Un munt de gent aquets dies ha estat parat en la producció dels seus fotologs, ja que el servidor estaba migrant-se, "cual golondrina que revolotea".
I fent com tothom ho he actualitzat, el linkete el teu al raconet de la dreta de sempre.
Ens veiem.

miércoles, abril 19, 2006

Algu truca..potser hauries d'obrir

Toc toc , vaig trucar la teva porta, i contaba els minuts que trigaves a dir-me alguna cosa, però ara no obtinc respota, penso potser no sóc ben rebut, bé això no em toca a mi decidir-ho, sols volia saludar-te i recordar bons moments i riure una estona, però vec que no hi ets.

Si hi fosis segurament parlariem hores i hores del que volem fer i deixar de fer, del que ens espera, però miro el rellotge i vec com l'agulla s'accelera en cada paraula que expiro, el temps juga en contra i no es pot perdre així que si mai ens tornem a trobar espero que t'enrecordis de mi i em saludis, em despedeixo...

Vaig marxar camí enllà buscant alguna distracció, però el que no m'imaginaba és que la porta era oberta i que rera ella, recolzada en un cantó, escoltant les meves paraules, s'amagaven aquella figura que representaba l'amistat i el futur, tant de bo se m'hagués ocorregut probar d'obrir aquella porta, i una vegada oberta entrar, agafar aire inspirant ben fort, expulsar-lo... i encoratjar-me a tornar-te a trobar.

Ara sols em resta seguir caminant fins a trobar una altre porta a la que trucar, i en cas de que no responguin, insistir, perquè de vegades el futur és tímid o ocult, certament la paraula que ho descriu és incert, la única opció que pots triar és girar el pom de la porta o no, després... la porta s'obrirà o no.

Adsum.

martes, abril 18, 2006

Comentaris televisius

M'ha fet gràcia un comentari que he sentit avui al canal 4, parlava sobre un programa de televisió on apareixien ex-novies. En un moment donat un dels tertulians ha fet el comentari de que "una noia amb qui has estat com a molt 2 setmanes, també es considera ex?" i després ha afegit "perquè si és així també per un cigró q et mengis un dia et tiraràs pets sempre?"...
m'ha semblat prou aberració el comentari que m'ha fet gràcia.. ho se.. el meu humor és rar.

lunes, abril 17, 2006

Adsum de nou

Sentia les notes d'aquelles cançons que ja havia sentit més d'una vegada, aclucava els ulls i recordaba... quantes històries viscudes amb personatges tant diferents, cada persona un mon, i cada mon un univers.
Adsum raonaba mentres pujaba el so de la música: - Pots posar una cançó i dibuixar algun somriure recordant el que vas riure cert dia amb aquells amics, o pots riure tot recordant tot allò bo que vas compartir amb certa persona que forma part de la teva vida... En aquell moment va ser una llagrima, el record va ser molt intens i no va poder contenir-se, es va sentir enyorat i es va preguntar el perquè... no tot té respota.

Cloenda de 7mana Snt

Ahir amb poc impetú i el "chasis" destrossat després de tants dies, afrontafem l'última nit de gresca de tota la setmana, cal pensar que dijous ja vem començar i ahir finalitzavem la festa.
Doncs bé, per començar ens va trobar molt aconseguir anar a pendre alguna cosa, semblaba ser que els locals de vila no ho volguesin, perquè tots eren plens o tancats, llabors després de la llarga caminada vem decidir insistir en un dels locals on vem conseguir lloc per seure, a partir d'aquí tot va anar sobre rodes.
Una nit plena de "chimos bayos" de "chikititan tant tantaun... Ju Ja!", amb lo que vem riure molt predicant la filosofia vicentin "siempre a tope! no te digo naaa i te lo digo to!"
Al teatre vem tornar a repetir l'espectacle full monty, i les mil tonteries que fem quan sentim música que ens agrada, felicito al dj perquè ahir s'ho va currar una mica.

Finalment... bona nit i tapat!

viernes, abril 14, 2006

Projecte Samarreta 2k6

Que us semblaria fer una samarreta aquest any, mirarem d'encarregar-la per internet, així segur que no tindrem problemes aviam qui porta els calers o va a fer la plantilla.
La idea d'enguany és ben senzilla, consisteix en que a la part del darrera col·locarem les dates i els llocs de les festes majors on anem, com les típiques samarretes de concerts, també tidrà un rètol gran que fiqui "Tour 2k6", llabors a la part dabantera podriem posar un mapa petit amb icones que indiquin els llocs on anem.

De moment és una mica abstracte tot plegat però segur que en podem treure algo bo, així que us demano ajuda perquè m'aneu indicant les festes majors en aquest post.

Mar d'ulls

Veure la mar i sarpar, començar a nadar onades enllà sense saber el que em depararà, la mar calmada i propera em convida a iniciar la travesia mar endins, qui sap si en una de les grans onades acabaré ofegat entre les aigues d'una mar tan clara, el que se segur és que aquestes aigues m'imnotitzen i em faran seguir un rumb inexistent, amb un futur incert. Així doncs deixa que nedi aigues endins, a l'aventura d'una nit.

lunes, abril 10, 2006

La Teoria dels Factors

Darrerament hem anat introduïnt els termes Good i el Bad Factor, potser voleu saber de que es tracta, és sols una teoria patillera que ha surgit últimament, tracta sobre allò que influeix en el tracte de les dones, seria com el Yin i el Yan per entendre'ns.

Good Factor, nosaltres anomenem així a tot allò que et pot ajudar a coneixer una noia o a parlar-hi, jatsia un amic en comú amb el qui vas a parlar i que per casualitat està la presa en qüestió. També podria ser quedar amb un amic per anar a la barra a pendre algo, on casualment hi ha algu interesant.

Bad Factor, anomenem a aquell factor que negativitza coneixer algú, per exemple, la típica amiga que apareix de no saps on i s'interposa entre tu i la noia en questió, o quan estàs parlant i apareix algu que no saps qui és i s'interposa enmig de la conversa, i aquest mig de la conversa s'acaba convertint en final de la conversa.

Fins aquí la teoria, ja direu si falten matissos ja que això és un primer esborrany.