St Giorgi i històries de temps enllà

Aquesta any he deixat de banda sant Jordi d'una vegada per totes, no tinc res en contra, però prous mals de caps m'havia comportat estan en parella, d'això ja parlem de tiempo "A", recordo una bona esbroncada que vaig rebre un cop perquè no havia tingut temps d'anar a comprar ni roses ni llibres ni res, evidentment aquell Snt Jordi era un laborable i jo vaig estar treballant tot el dia i no vaig tenir temps d'anar a comprar, i jo per moment m'anaba fent nusos a l'estòmac perquè sabia que quan em trobes amb ella hauria d'apareixer amb les mans buides.
Efectivament va ser així vaig apareixer sense res a les mans i les males cares van apareixer, havia de trobar una sol·lució, i la vaig trobar, en un moment claustrofòbic dins d'una botiga, vaig anar a buscar la millor de les roses, i les vaig a conseguir. En el moment en que em va veure apareixer carregat amb les roses, em va mirar d'una manera com sols ella sabia fer-me, va oblidar qualsevol maldat i em va dedicar tota la seva alegria i el seu "carinyu". --> otra bonita història.

Actualment celebro el sant del meu fillol, sóc l'home més feliç del mon, ja no regalo roses ni llibres, i la meva conta bancaria ho agraeix :P

Felicito a tots el Jordis, ara que espero que el dia del meu sant també us enrecordeu, que al cap i a la fi jo també tinc un nom i un sant per celebrar, dono pistes, és pel novembre, el que ho recordi premio!