Instint paternal

Dilluns vaig començar a la sala de nadons, o altrement dit niu, a l'hospital, desde que estic aquí he descobert que s'em donen bé els nadons recent nascuts, em faig un fart de rentar-los, hidratar-los, donar-lis el biberó i posar-los a la incubadora, lo que jo anomeno microones ja que serveix per escalfar-los una mica :P

Avui per canviar una mica he assistit a un part amb forceps, algo que no deixa de ser curiòs, el ginecòleg que hi havia era un home d'aquells de poble, i parlaba amb el marit de la partera i li estaba explicant tot sobre la guerra civil i no se quines històries més... després quan m'he trobat al pare de la criatura m'ha dit... aquell home no callaba ni a tirus!

Es estranya la sensació de que saps que tu ets de les primeres persones que coneixera la criatura, però també saps que ets de les que no recordarà, i en el meu cas, potser millor, perquè els he de punxar i aquetes coses no els hi agraden gens, i es fan un fart de plorar i plorar, sort que després els abrigues bé, els hi apropes el dit i te l'agafen i en aquell moment et sents proper a ell.

Com a novetat us diré que demà tinc una entrevista de feina a Santa Tecla, amb lo que em dona la impressió que em passaré l'estiu a Tarragona, així que enguany no podré gaudir de la vostra companyia a les tardes a les terrasses que inunden Vilafranca per estiu... però els diners són els diners, ja se sap.

ja us explicaré el final de l'entrevista, de moment per avui es tot.