Algu truca..potser hauries d'obrir

Toc toc , vaig trucar la teva porta, i contaba els minuts que trigaves a dir-me alguna cosa, però ara no obtinc respota, penso potser no sóc ben rebut, bé això no em toca a mi decidir-ho, sols volia saludar-te i recordar bons moments i riure una estona, però vec que no hi ets.

Si hi fosis segurament parlariem hores i hores del que volem fer i deixar de fer, del que ens espera, però miro el rellotge i vec com l'agulla s'accelera en cada paraula que expiro, el temps juga en contra i no es pot perdre així que si mai ens tornem a trobar espero que t'enrecordis de mi i em saludis, em despedeixo...

Vaig marxar camí enllà buscant alguna distracció, però el que no m'imaginaba és que la porta era oberta i que rera ella, recolzada en un cantó, escoltant les meves paraules, s'amagaven aquella figura que representaba l'amistat i el futur, tant de bo se m'hagués ocorregut probar d'obrir aquella porta, i una vegada oberta entrar, agafar aire inspirant ben fort, expulsar-lo... i encoratjar-me a tornar-te a trobar.

Ara sols em resta seguir caminant fins a trobar una altre porta a la que trucar, i en cas de que no responguin, insistir, perquè de vegades el futur és tímid o ocult, certament la paraula que ho descriu és incert, la única opció que pots triar és girar el pom de la porta o no, després... la porta s'obrirà o no.

Adsum.