Veure la mar i sarpar, començar a nadar onades enllà sense saber el que em depararà, la mar calmada i propera em convida a iniciar la travesia mar endins, qui sap si en una de les grans onades acabaré ofegat entre les aigues d'una mar tan clara, el que se segur és que aquestes aigues m'imnotitzen i em faran seguir un rumb inexistent, amb un futur incert. Així doncs deixa que nedi aigues endins, a l'aventura d'una nit.
viernes, abril 14, 2006
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario