El principi d'incertesa

Dimarts passat vaig saber finalment les 2 últimes notes que em quedaven, una d'elles aprovada, i l'altre en una situació compromesa, m'explico:
L'examen constava de 2 parts, una part teòrica que necessitaves un 3 com a mínim per fer mitjana, i després hi havia la part de casos que necessitaves com a mínim un 2.
Doncs bé, el meu cas, és que tinc un 3'75 de teòrica, i un 1'25 de casos, si ho sumes... un 5, aprovat. Però la professora es va negar a aprovar-me perquè no havia superat el 2 que demanava per casos.
Així que vaig pendre la determinació de parlar amb la Rectora de la facultat, i després de buscar-la molt, a última hora de la tarda vaig rebre una trucada d'una amiga que treballa a la facultat i que va aconseguir que jo pogués parlar amb ella.
Li vaig explicar la situació, i li vaig demanar que s'ho penses, tot amb molt bones maneres, així que ella em va dir que s'ho mirarien, i que l'havia de trucar, o que ella trucaria la pròxima setmana.

Així que ara mateix estic amb el principi d'incertesa, és a dir, no se si trucaran avui o demà o l'altre, el que sí que se, és que ara mateix ho tinc difícil per anar a la facultat depenent del dia que em diguin, ja que ara ja torno a fer torns normals a l'hospital.

Amics no dependents

L'altre dia parlant amb una companya i amiga de la feina va sorgir una questió a resoldre, quina relació compartiem? erem amics? companys? coneguts?
Els coneguts, per mi, són aquelles persones que veus sovint però que en prou feines t'hi has dirigit la paraula. D'altre banda, els companys de feina, són tots aquells amb qui comparteixes un lloc de treball, amb qui pots dialogar del que sigui sense més relevància que les hores que dura la feina, i sempre finalitzant les converses preguntant-nos "aques cap de setmana treballes? jo sí".
A partir d'aquí ja seguim amb els amics, però raonant he deduït que hi han 2 tipus d'amics, els amics dependents i els no dependents:
Els amics dependents: són tots aquells a qui truques, o et truquen, per anar a fer el cafè o qualsevol activitat d'oci.
Els amics no dependents: són aquells que no cal que quedis amb ells, i que quan es produeix la casualitat de coincidir amb ells. Amb els qui tens converses profundes, i no pas trivials com amb els companys de feina, es crea un vincle del mateix nivell que amb els amics dependents, però tot això sense la necessitat d'haver-hi una continuació d'aquest vincle posteriorment.

A partir d'aquestes conjectures, i valorant la meva amistat amb aquesta noia, finalment vaig deduir que era una bona amiga, però no dependent.

Quants amics dependents tens? i quants no dependents?

Coses que et passen pel cap

Avui per curiositat he començat a veure una nova serie en anglès: New Amsterdam, ja sabeu que tinc la costum de mirar series en versió original subtitulada, pel rotllo de fer-mes el pseudointel·lectual i aquestes coses...(to satíric), doncs bé als 10 minuts de la serie se m'ha presentat una protagonista secundaria amb nom español, això m'ha fet pensar en una altre serie, Dexter, on alguns dels personatjes també són llatino-americans, i aquí se m'han plantejat unes qüestions:
- Perquè a les series policíaques americanes, l'ajudant del bo sempre és sudamerica?
- Té algo a veure amb aquesta figura de simpatia amb la que ens simbolitzen?
- Serà perquè ens representen com aquella persona que et dona un cop de mà per a realitzar les tasques més difícils?
- Té res a veure amb política? Espanya i la comunitat llatina tenen una amistat secreta i d'ajuda amb amèrica?

No se perquè m'he fet aquestes empanades, si després et trobes amb el Buenafuente que et supera pujant a un escenari al "King África" i el "Rodolfo chiquilicuatre".

Hi ha coses que em superen

Fa setmanes que no aconsegueixo redimir el meu servidor d'UVNC del servidor de casa, he intentat fer de tot, he reinstal·lat el programa no-ip, l'UVNC, he revisat els ports del router.. i res...

certament hi ha coses que se'm resisteixen. Un dia, el menys pensat, s'arreglarà sol... espero.

Australian Pink Floyd

Quin gran concert, quina sonoritat, quins grans solos, quines grans coristes...

Sense cap mena de dubte els millors clònics de Pink Floyd, si mai tornen a venir a Barcelona, ja em poden guardar una entrada!


He penjat les fotos a:

http://picasaweb.google.es/spicouc/AustralianPinkFloyd

L'efecte forat negre.

Ja porto dies que vaig tornar de les vacances de nadal, vacances en les quals vaig treballar, i això no va fer que fosin del tot dies de relax.
El problema és que desde que he tornat a Tarragona, m'he trobat que no m'he sapigut reengaxar a les classes, tinc classes soltes, de com a molt una per dia. Això fa que les meves ganes d'anar a classe desapareguin.
Com que tinc un treball per fer, i futurs examens, he decidit que hauria d'estudiar cada dia i anar fent el treball, però no trobo mai temps per fer-ho.
Pel matí em llevo a les 10 aproximadament, abans m'és impossible. Després cap a les 11 em reclamen els amics per anar a esmorzar, i seguidament, la majoria de dies acava amb un torneig de Wii que dura fins les 14h o algo així, després em faig el dinar en el cas que no surti a dinar fora. Més tard em reclama un altre amic per anar a fer el cafè cap a les 15:30, llavors fem unes partides d'escacs i torno cap a casa que són quasibé les 17h, moment en que mon germà està a punt d'arrivar, en aquest moment fem coses al pis, neteja, compres, etc... es fan les 20h i anem amb uns altres amics a pendre algo fins les 21:30, arrivo a casa preparo el sopar, i després sofing fins les tantes...
mare meua la vida social m'absorveix com si fos un forat negre!!!

El síndrom ProCambreres

Després de llegir el blog de nomasnoches m'ha fet pensar en que feia dies que no actualitzaba el blog, així que us posaré al corrent una mica de tot com va.

La facultat va viento en popa:
De moment tots els examens que he fet m'han anat bé i els he aprovat, això m'apropa cada vegada més al meu propòsit, ser infermer. Ara és quan començo a pensar el canvi que farà la meva vida, el carrec de resposabilitat que rebre, i la vida esclava que portaré. Tot i això em fa il·lusió és un mon al qual hi pertanyo desde que vaig neixer, i al qual sempre he sentit vocació, i ara cada vegada hi sóc més membre.

La feina:
Segueixo fent de Camiller a l'hospital de sempre, fent els torns de cap de setmana i festius, amb lo qual ja podeu pensar que aquest nadal em va tocar treballar, de fet vaig fer del 31 a la tarda fins al divendres 4 a les 9 del matí, ja que vaig haver de marxar de la feina amb una gastroenteritis aguda (GEA) que m'impedia treballar del dolor que sentia, penseu que era un dolor punxant localitzat a l'apèndix, i que mon pare dubtava de si patia apendicitis degut al dolor que tenia, ell amb molt de neguit em deia "mentres no tinguis febre, cap problema, sino haurem de sortir corrents". Gràcies, o per desgràcia d'això, vaig estar de baixa els darrers dies que treballava d'aquest nadal, per ser exactes fins reis.

Els amics:
Vem celebrar l'aniversari del Neto, mon germà i meu, i vem fer un festival d'Heli per cap d'any.
Altres coses bones han sigu les partides de Ciudadelas i "sí, señor oscuro".

Noies: El gran tema de sempre!
Ja fa dies que em ronda comentar el títol d'aquest post, el Síndrom Procambreres. És lo que jo anomeno a la facilitat que tinc per entablir amistat amb les cambreres, tothom sempre em pregunta si no hi tinc res més, i jo sols responc: com a mínim chupitos i birres gratis cauen. Potser sona a excusa però la realitat és aquesta.
De les companyes de feina, segueixo tenint bona relació amb elles, però potser amb alguna algo més, en particular 2 d'elles amb les que em puc passar hores discutint com si fossim una parella, de fet algun comentari m'han fet preguntant si teniem algun afer, cosa que m'agradaria però que no existeix, no hi ha res.

Evidentment comentat això reafirmo lo que l'any passat, segueixo solter, i quan escric això sempre penso en el que un dia em va dir certa persona "no trigaràs gaire a trobar algú" d'això ja fa temps, qui ho coneguin sabran de qui, quan, i quant de temps ha passat.

El que em sorpren més és que tinc un amic que es casarà enguany, i el felicito, i que tinc un amic al qual considerava "mujeriego" i el qual ara du una relació estable desde fa... X temps.


Res més, que ja n'hi ha prou, us desitjo feliç any nou i sort per a tots.

El Repte de la Bateria

Estic a punt d'iniciar un experiment per recuperar la capacitat de la bateria del meu portàtil, l'experiment és tret d'internet, com no. Els passos a seguir seran els següents:

1 - Embolicaré la bateria en una bossa de plàstic (unes quantes més aviat), la ficaré al congelador durant 2-3 dies. Això si, la bateria carregada al 40-50%.

2 - Passats aquets dies treuré del congelador la bateria i deixaré recuperar la temperatura ambient, vigilant que no hi hagi gel, etc.

3- Posaré la bateria a l'ordinador. El posaré a carregar, una vegada carregat deixaré que es decarregui, i tornaré a carregar.

Passat tot això comprovaré avore quant ha millorat la bateria.


Ja us informaré.

... gotes i gotes

"Les gotes queien aball i repicaven al terra de la dutxa, m'havia deixat encesa l'aixeta mentres s'escalfava l'aigua i jo preparava la roba, tot just acavava de treballar i em disposava a fer una estona de relax i a treure'm la suor de sobre, una vegada la tovallola va ser a lloc vaig entrar-hi, el vapor m'encegava i el raig d'aigua m'esquitxava la cara donant-me vida i llevant-me, em vaig fregar bé per treure'm les marques del coixí de la cara i per espolsar-me la mandra de sobre, una vegada fet això vaig obrir els ulls, i em vaig trovar la cosa més sorprenent que mai m'havia passat, hi havia algú dins la meva dutxa. En l'interval de temps en que em rentava la cara una companya de feina s'havia ficat dins de la dutxa, i en el primer moment va ser tot un sobresalt, tota la vergonya em recorria el cos, i en uns segons vaig disparar preguntes una rera l'altre, com el que buida el carregador d'una pistola, preguntava: "d'on has sortit?" "que hi fas aquí?" "com hi has arrivat?". Mentrestant ella em feia que callés amb el dit i fent-me un shhhh entre dents, després em va dir que em tranquilitzes, que era la única dutxa disponible i que l'haviem de compartir, jo em vaig quedar una mica abstret i faig assentir tot dient "val", està clar que en aquell moment no podia articular cap paraula que fos gaire llarga. Em vaig posar d'esquena a ella com vaig poder, la dutxa no donava gaire de sí perquè era d'aquestes de plat, ideada per a ús individual com vaig anar descobrint tot intentant agafar el sabor sense tocar-la a ella, jo mirava d'esquivar-la mentres m'ensabonava amb l'esponja, i ella anava fent amb l'espai que jo li deixava i cada vegada que es fregaven les nostres espatlles jo la mirava i ella em somreia. Va arrivar el moment de treure's el sabó del cap, i vaig fer el gest enrera amb el cap per deixar caure l'aigua sobre el meu front quan de sobte vaig perdre l'equilibri, suposo que era d'esperar que algo així em passés, ella em va frenar i no va deixar que caigués, em va recollir en braços i em va aixecar tot dient-me "que m'havia anat d'un pel", una vegada dit això els seus ulls van deixar la seva mirada fixa en els meus ulls, aquell freg a freg d'ulls m'atavalava i la seva indiferència davant el fet que els dos estavem completament nus també m'incomodava "que volia ella de mi? que s'esperava?" la situació era d'allò més extrema del que mai hagués pogut imaginar. LLavors li vaig dir gràcies tot incorporant-me, vaig quedar cara a cara amb ella, ara ja no es tocaven les esquenes, ara es tocaven altres parts del nostre cos, vaig recorrer la mirada de baix a dalt i em vaig tornar a quedar engargolat mirant-li els ulls, ella va obrir la boca de nou i em va dir "tanca els ulls" llavors em va agafar la cara amb una mà i amb l'altre em va treure tota l'escuma que quedava en el meu front, tot fent-me pessigolles i fent-me tremolar, vaig preguntar si ja podia obrir els ulls i ella em va respondre que sí. En obrir-los, les puntes del nas d'ella i el meu ja es tocaven, podia sentir com respirava per sota del meu nas, podia ensumar l'olor afruitada del seu sabó, sentia com els llabis d'ella i els meus ja podian arrivar a tocar-se però que encara no ho feien tot esperant l'ordre d'algú dels dos a que es llancés, vaig posar-me serio i vaig dir "val", vaig fer arrivar les meves mans al seu coll i tot seguit fent un petit gir amb el cap vaig besar-la, ella em va respondre i va fer el mateix, entre petó i petó em va dir "has trigat", les meves mans van començar a recorrer els seus braços, cintura i esquena rodejant-la amb una bona abraçada, ella en cada moviment em seguia, semblavem realment homòlegs repetint els mateixos moviments com si d'una dança es tractés. La dança va pujar de to, les mans van començar a dibuixar els pits, a rodejar-los i a acaronar-los com si els dits s'haguesin transformat en pincells, seguidament el recorregut va seguir ventre avall encerclant el melic, fent-li pessigolles i fent-la riure. Les mans no es podien aturar, cada vegada, en cada moviment hi havia més passió, en una carícia les cames van quedar atrapades en aquest gran dibuix femení que s'estava creant.
Ens vem deixar portar per la melodia muda que sonava, pel so del nostre respirar, pels gemecs que compartiem i pels petons que compartiem, l'olor dels cossos ens envoltava i ens perfumava, erem dos persones que suaven dins d'una dutxa, que es van deixar portar per el vaivé de les onades mar endins, mar en fora, mar endins, mar en fora,.. ja m'enteneu que vull dir... fins que vem quedar esgotats, ens vem aixugar mutuament l'aigua de la dutxa i ens vem dir que haviem de repetir aquella dutxa."

Tot aquest relat forma part d'un somní que vaig tenir una nit d'estiu, evidentment el relat l'adorno una mica al meu gust intentat expressar el que sentia en cada moment. I la dada curiosa és que la noia en questió del somni, és algú que no em cau bé... ves quina cosa.

Balanç

Llegint el post del meu Desaliñado he decidit fer un balanç de com m'ha anat tot en general.

Els que em conegueu sabreu de sobres que m'he dedicat l'any als estudis i a la feina:

... i dintre als estudis a la confecció de mils de treballs, pràctiques i assignatures. Al final m'ha passat el que havia de passar, que no he pogut amb tot i m'han quedat assignatures penjades per les que m'he hagut de matricular de nou, i m'han deixat arruïnat durant una bona temporada. Ara aquest any em tocarà tornar a viure a Tarragona tot sol, de fet en 2 setmanes ja hi hauria de ser, a partir de que comenci classes hauré de procurar programar-me unes hores fixes d'estudi per tal de poder treure-m'ho tot el més aviat possible.

... i en el mon laboral, segueixo al meu hospital de sempre, fent de camiller anant amunt i avall de l'hospital portant pacients, i visitant companys i amics. La veritat és que el meu balanç sobre la feina, i li comentava a la meva amiga Xuri ara mateix pel msn, és que sóc feliç, m'agrada la feina i els companys, són la meva segona família.
L'única cosa que em molesta és la pressió que rebo per part d'algunes persones de l'hospital per a que acabi ja els estudis perquè diuen que em necessiten com a infermer, i a lo que jo he arribat a la conclusió de que no li he de fer cas perquè sinó m'estressaré molt, creieu-me que ja tenia aquesta pressió quan hi feia pràctiques.

... en el mon social, ara mateix estic en periode de festes majors, no se quantes portem però se les que queden i en concret dissabte que hi ha l'Akelarre de Cervera i posteriorment la festa major de la Vilafranca. Totes aquestes festes sempre acompanyats per tota la colla i amb les màximes fotos per a poder recordar cada instant.

... en el terreny amorós, només puc dir que estimo les meves amistats i no en vull perdre ninguna.