El sopar d'Aeròbic-Fitness

Com molts de de vosaltres sabreu, tinc una gran afició i devoció per l'aeròbic i el fitness, una manera com una altre de passar una bona estona mentres fas exercici. Doncs bé, pel cas és que ahir vem realitzar el sopar de final de temporada, un sopar on s'hi va aplegar tothom que tenia ganes de coneixes aquell o aquella que sempre te al costat i mai saluda, o coneixer els monitors amb més detall.

El sopar es va celebrar al restaurant l'Aroma, un restaurant on ja hi tenim passe VIP desde fa uns quants dies. Erem unes 40 persones, que ja en són unes quantes, jo vaig anar amb l'amiguete PJ, i només arribar ja vem estar una bona estona decidint on seure, la veritat és que de la gent que hi havia en aquells moments, no coneixiem ningú. Ens vem acabar asseient en un tram de taula que estaba ben buit i ja ens veiem més sols que la 1, però llabors van començar a arribar companyes de "saltirons" que es van asseure al costat nostre, amb això ja teniem algo de tertúlia assegurada, les coses anaven bé ;o), després una de les monitores veient que hi havien xiketes on erem nosaltres va decidir unir-se al grup per fer més pinya, també s'hi va agregar l'amiga que anaba amb ella, i en acabat ja va arribar l'Animadora de la festa, la Cristina, així que en menys d'un quart d'hora, i sense planejar-ho, estavem enmig del tram de taula on hi havien més dones per metro quadrat.
Re-emprenc el comentari de la Cristina, li he dit animadora perquè la veritat és que ens va fer passar una vetllada d'allò més agradable a tots els del grupet sobretot amb anècdotes diverses de la professió i de la vida privada d'ella, sobretot perquè no tenia pels a la llengua l'hora d'explicar segons què, ella es definia com una marimatxo, és a dir, com diem nosaltres, una dona amb factor genètic XXY.

Després vem passejar una estona fins a l'Arcs on vem montar el festival, no vem parar de ballar i ballar tots, incloent-hi els "musculitos", un d'ells en especial que ballaba tota l'estona com si hagués perdut una lentilla i l'estigues buscant. Evidentment, vaig ballar amb totes les dones assistens, ninguna es va escapar, i per malafortuna meva.. em va enganxar una camara de video ballant, així que tinc grabada una exivició en algun lloc i no se de qui és, perquè eren uns camares contractats per la festa temàtica del local, era d'un "juiski"... el qual em sembla recordar q el nom era Jameson.

Les 3 i tancant, això vol dir que haviem de decidir on continuar la festa, així que després de parlar-ho amb la gent, vem anar a l'ON, feia segles que no hi posaba un peu, cal dir que les coses allà continuen igual, res nou, cap novetat ¬¬', vem fer un tomb per dins intentant localitzar algu més apart dels que erem: Cris, PJ i jo; però no hi havia ningú més així que a continuar ballant, i per variar una mica i per innovar.. vem anar a parar a la sala de salsa de l'on!! no hi havia estat mai allà! així que va tocar fer-se un fart de ballar batxaca, salsa, merengue...etc sort que va ser divertit i la companyia era bona.

les 5 i cap a casa. Algu s'ha deixat la cartera al cotxe d'algu altre.. serà una estrategia?? no ho se, ja ho preguntarem als protagonistes ;o), la resta a dormir que ja es tard i vol ploure... de fet esta plovent.. és el que passa quan hores abans has portat el cotxe a rentar-lo.

Fins aquí la crònica d'un sopar on... hi podia haver-hi anat més gent, però que els que hi erem, ja hi estavem prou agust i benavinguts.

Les PUTES obres

Com indica el títol del post, ja estic fins a la TITOLA de les obres del costat de casa, un solar de tota la vida on hi havia un hort d'allò més maco amb un parell de cirerers, nisprers, presseguers.. etc. ha sigut transformat en un hort de cultiu de cases aparellades, el gran invent del segle, un lloc on lògicament es podia partir en 4 finques a l'estil poble i entaforaran 12 cases aparellades d'aquelles que tenen les parets tant primes que vas a plantar un ciri i el veï sent el "plof" pertinent.
En fi, ara mateix el que em TALADRA més és el martell hidràulic que està picant pedra, està fent tremolar tota la casa, així que desde que han començat a casa tinc l'obligació d'anar vigilant que a casa meva no li surtin esquerdes.. pq com surti una, ja podem correr!
Res més, casum les obres i les llaunes aparellades.

Un dia qualsevol de platja

Avui hem anat a la platja el Kons, PrAe, Sephadex i jo. Hem quedat a les 11 del matí per anar a la platja del faro de vilanova, el viatge ha anat prou bé fins a l'alçada de canyelles, allà hi havia una cua impressionant per arribar a Vilanova, la qual cosa ens ha fet optar per girar cua i anar direcció Sitges, hem agafat autopista i apa! direcció Vilanova, en arribar a la sortida una mica de cua, allà hem descobert l'origen de tot, unes obres a la rotonda que colapsaven a tot quisqui, ens hem esperat una estoneta a que ens donguesin pas a fer el tomb per la rotonda i apa tranquilets cap a la platja, en això que aparquem i eren les 12:20... tampoc hem trigat tant.. una horeta es poc no??
A la platja una bona estona de saltar per les onades i fer "top less" xD.
Cap a les 13:20 ens hem cansat i hem decidit anar a dinar i en veure altre cop la cua impressionant hem optat per anar a vilanova a un lloc que coneixia el Kons, el Da Gianni, una trattoria italiana d'allò més bona.
Llabors eus aquí l'odissea de quan vols fer algo APARCAR, doncs bé, després de que un parell de cotxes ens prenguessin aparcament de zona blava, hem trobat un aparcament a l'hombreta i a sobre gratix :oD
El dinar:
Hem començat el dinar fent sonar les copes amb el dit com a professionals cristal·lers menys el PrAe que no se n'ensortia. Del menú he probat una sopa de sindria amb mascarpone... no us ho recomano tot junt per separat la sindria com a granitzat val, pro en sopa.. pfff deixa molt que desitjar, i el mascarpone amb una mica de pa és rotllo philadelphia. Els segon plat uns bistecs al roquefort la mar de bons, i de postre un tiramisu de la casa que a criteri meu, no era pas cap tiramisu, era un postre dolç i punt. Cal dir que a les postres el PrAe ha conseguit fer sonar la copa x'D
A l'hora de pagar la compte hem hagut de demanar canvi i la simpàtica de la cambrera rossa amb ulleres.. ktkgs ens diu seriament: - me has visto cara de trabajar en un banco, en la caixa, bbva...etc- i al Kons se li ha ocorregut dir - doncs sí- amb això que la cambrera li ha dit :- pues tu haces pinta de fregar-.. ja la teniem liada.. sort q la noia es volia qdar amb naltrus que sino.. bfff por los pelos!
Llavors la tornada:
Tornem pel camí d'abans... noooo! que el Sephadex fa tard! així que anirem pel pantà... nyiaaaaau! brum brum!!! a fer trams.... collons que verd el pantà!! compte un gos!! gira volant, seguim!! ninuniiiiiii Entre 2 tierrass....!! i hem arribat a casa :oP
Una aventura entretinguda que ja repetirem un altre dia.. esperem que amb menys cua i més temps.

Moja??? i Whiteman!

Dissabte vespres al igual que divendres, vem estar fent un debat molt interessant: "on collons anem de festa?" Perquè resulta ser que amb la de festes majors que hi han justament aquells dos dies no feien res de bo, així que després d'anar al transit per a que ens sagnés una estona l'oïda, ens va tocar decidir, i que vem decidir, doncs Moja! més que res perquè és el que més aprop estava de vila. Vem arribar a la zona de concerts, i deseguida vem anar a comprar tiquets i a demanar algo per beure, el millor va apareixer quan ens vem trobar amb el Whiteman, nom que descriu de quin color era la samarreta que portaba, aquell home duia un "pedal" impressionant, d tal manera que li demanaves el que volies i et portaba el que li sortia dels ous i a sobre ni demanaba tiquet ni res, és a dir, ens va convidar tota la nit, enga priba gratix pa tó!!!

M'agradaria esmenar l'escena Cusky-cola, quin fart de riure quan en un moment se m'apropa i em diu "uff ja ta calenta i aigualida, mira que li faig" i la va llençar i s'en va anar a demanar una altre gratix xD

Realment el whiteman ens va salvar la nit ;o)

Etilnet Radio!

Aquet matí prenent una mica del meu temps m'he decidit a probar un dels milers de plugins que hi ha pel winamp, i he trobat el JetCast amb el qual desde llabors estic emetent musiqueta.

Per escoltar la radio només cal que al winamp li digueu d'obrir un lloc específic i hi escribiu o C&P:

http://etilnet.no-ip.com:9000

Aviso que l'ample de banda és limitat amb lo qual només podré tenir unes 10 persones escoltant com a molt.

os M0nj0s 2k5

Un altre cap de setmana intensiu de Festes Majors, em sap greu però de moment no disposo de fotos per penjar, ja que jo em nego a portar el trasto de camara digital que tinc, així que si algu en té una de xicarrona que ho digui.. Pinya?? per exemple?
Bé, eus aquí que el divendres vam haver de triar on anar de festa major.. i vem acabar anat als Monjos, dia d concert dels Pets, que ja cansen, i els radiKals de Gertrudis, uns rumberus que al final ja cansen.
Quan ja marxavem per dormir ens vem trobar uns individus politiquerus de Vila, uns Vilafrankistes, que van predicar amb l'exemple per a tothom tot dient-nos entre somriures alcohòlics: -algu de valtrus va seré per portar el nostre cotxe? necessitem conductor- , vaia tela, si la gent conegués bé els que tenen a l'ajuntament més d'un es quedaria sense feina.

Campeons d la nit: Tutu...

El dissabte 3/4 del mateix, més i més monjos, aquet cop la nit va ser amenitzada per la típica tòpica Banda del Drac sense el cantant gay del jersei de reixeta canviat per el Gordi-Bisbal, i el grup Mitjanit, els quals no tenien res a envejar a qualsevol gran grup perquè ens van deleitar amb molt bona calitat de so, llàstima que al final el montatje sonor petaba per totes bandes. Per acabar ens van deleitar amb grans cançons com: "de roquetes vinc de roquetes vinc de roquetes baixooooooo........."
L'expedició es va dividir en 2 uns a dormir i els altres a fer matines i esmorçar.

Així que aquí finalitza l'aventura dels monjos, amb altre cop com a campeon, lo Tutu. ;o)

L'INEM

Després de prorrogar-ho uns dies, em vaig decidir a presentar-me a l'INEM, no per buscar feina, sino per a que m'autoritzin viure del "cuento" una temporada a base d'Atur, la història ve quan em presento a les oficines de Vilafranca i al cap de 1/2h o 3/4 h la xiqueta que m'atén em diu "ui a tu et toca la demarcació de Tarragona, és a dir, el Vendrell" li vaig preguntar si no m'ho podia fer ella, i em va dir que no podia, però això si va insistir molt en buscar-me l'adreça, ubicació orientació.. etc per a que ho trovés sense cap problema, a part es va fer un fart d dir-me que ho sentia, al final ja no sabia si demanar-li el telefon a ella amb tantes atencions.

Així doncs que el dia d'ahir em vaig presentar a l'oficina de l'INEM i vaig agafar el número A83 i anavem pel A60... uff no es veia lluny ni res la meva entrevista, i així va ser, vaig estar-me de 2 a 3 hores fent cua.
Coses que passen mentres fas cua:
- Mires les ofertes de feina: te n'adones que en aquet païs el que es necessita són peons i mossos de magatzem.
- Contes la gent que hi ha i calcules si realment tens X persones per dabant teu.
- Escoltes les converses dels demés... (no s'ha d fer.. però i lo que rius??)
- Mires les pintes que té la gent, alguns realment són freaks de la vida x'D
- Escoltar el típic pesat que es queixa de tot perquè ha arribat dels últims: que si l'espai es petit, que si no hi ha cadires per tots, que si no es veuen els labavos, que si aquell s'ha colat, que si triguen molt per cada persona, que si goite aquella quina barra ara s'en va a esmorzar (juer si tots som humans, tots necessitem un descans, pobre noia tota l'estona aguantant pesadilles com la que jo aguantaba en aquell moment)... ufff com els odio aquetos, em fan posar de mala llet perquè a sobre no callen.
...etc...etc...
Finalment... A83! em toca! 2 coses bones: podré marxar i deixaré d'escoltar la pesada uuueeee!
Comença l'entrevista: inga a omplir finestres i finestres amb el meu currículum.. cosa que em va induïr a preguntar "i això no ho podria fer jo desde casa per internet o algu, així ho agilitzariem una mica" em va contestar que no... total que 20 minuts per anar fent el currículum... amb lo que la noia que m'atenia diu "ai ets informàtic... em podries fer un fabor? es que tenim un ordinador que s'ens ha bloquejat i no el podem desbloquejar", total que després d'hores de cua i entrevista els hi acabo mirant un pc.. el vaig reinicialitzar i a pendre pel cul!
Després d'aixó ja vaig poder anar cap a casa meva per recollir la família que tocaba fer de tècnic a casa ma germana... més i més feina.. és una plaga.. un consell no digueu a ningú que sou informàtics, digueu que sou taxidermista, sepulturer, ajudant de forense o algu amb que la gent no pregunti, us estalviareu molts mals de cap.

La Granada 2k5

Epa! quin vespre més bo, vem començar veient el videoclip de "it's raining men" amb lo que vem riure una bona estona, sobretot veient aquells paios dels anys 60 amb turbopaket de diferents colors.
Després de divagar una bona estona decidint aviam que feiem, vem decidir anar directes cap a la Granada a fer "cotillon", ens vem passar un parell d'horetes al voltant del cotxes repartint Chiveca, Ballantines i Bacardi per a tothom mentres escoltavem Van Halen, Pink Floyd, Journey, Hallford... etc.
Al final ens vem decidir a adentrar-nos a la multitut i a fer-nos notar, perquè uns quants paios cridant "GA-ÑAAAAAAAAAN!" o "FOLLO POR CERVEZA!" es fan notar x'D vem fer gatzara i xerinola tota la nit i fent el comboi de la birra.
Total que ens ho vem passar bé, alguns més que d'altres ;o)

L'estiu és més Van Halen!

Si senyor, aquest any hem decidit que la banda sonora de l'Estiu estarà composada de l'excel·lent música d'en Van Halen. Per això us deixò la lletra de la cançó Ain't talking about love:

I heard the news lady
all about your disease
yeah you may have all you want baby
but I got something you need (Oh, Yeah)

Ain't talking bout love
My love is rotten to the core
Ain't talking bout love
Just like I told you before, yeah before

You know your semi-good looking
and on the streets again
oh-yeah you think your really cooking baby
you better find yourself a friend, my friend

Aint talking bout love
my love is rotten to the core
Ain't even talking bout love
just like I told you before, before, before, before

Ain't talking bout love
Baby its rotten to the core
Ain't talking bout love
Just like I told you before, a before

I been to the edge
and there I stood and looked down
you know I lost a lot of friends there baby
I got no time to mess around
So if you want it, I gotta cut you free baby
I gotta cut you free baby x3

Ain't talking bout love
my love is rotten to the core
Ain't talking bout love
Just like I told you before , before, before
Ain't talking bout love
Don't wanna talk about love
Don't even talk about love
Ain't gonna talk about love, no more, no more

Hey, Hey, Hey, x9

Las de Madrí

Ahir vespre vem sortir de festa per Calafell amb la penya de Segur Park, i va donar la casualitat que havien vingut a estiuejar un parell de dies unes 8 madrilenyes estudiants de sidretes professionals.

Sols volia puntualitzar un comentari sobre elles: "QUE SOSAS".

I sobre els demés, que bé que ens ho vem passar la resta de nois, entre el refranero de l'Aguelo, i el Mané dient que l'altre portaba cresta x'D, evidentment fent broma perquè a alguns ja s'ens marquen les entrades.

La nit va acabar amb pluja i amb una ampolla de Ballantines al cotxe acompanyada d'unes quantes llaunes que ja fa dies que guardo.. aviat semblarà un minibar el meu cotxe.

Time after Time

Estaba escoltant aqueta canço en directe del grup Matchbox 20 i m'he decidit postejar-la, ja que és un tema que m'agrada i així sempre que vulgui llegir la lletra per recordar la música, aquí la tindré:

Lying in my bed I hear the clock tick,
And think of you
Caught up in circles confusion--
Is nothing new
Flashback--warm nights--
Almost left behind
Suitcases of memories,
Time after--
Sometimes you picture me--
and I'm walking too far ahead
You're calling to me, I can't hear
What you've said--
Then you say--go slow--
I fall behind--
The second hand unwinds
Chorus:
If you're lost you can look--and you will find me
Time after time
If you fall I will catch you--I'll be waiting
Time after time
After my picture fades and darkness has
Turned to gray
Watching through the windows--you're wondering
If I'm OK
Secrets are stolen from deep inside
The drum beats out of time--
Chorus(2X):
Time after time(2X)
How well, then you said to go slow
Id fall behind--the second hand unwinds
Chorus(2X):
Time after time (3x)
Its Okay...

La incertesa de l'Estiu

És la nova teoria que tinc, perquè quan arriba l'estiu la gent no saps cap a on s'ha d'anar, cada cap de setmana estem igual, sempre es questionen les següents preguntes amb les conseqüents respostes:

1.-On anem a sopar?

En aquet cas sempre tenim algú que ho té clar, i tria anar al lloc de sempre que és un lloc resulton i que ja et coneixen.

El segon cas és el que no ho té clar perquè diu "ai, al final li agafaré mania"

2.-On anem?---> anar de festa per a entendrens

Sempre tenim l'opició de no sortir del cercle viciós de sempre, és a dir, tornem a lo resulton, sortir pels locals de sempre i així poder arribar aviat a casona

D'altre banda hi ha algú que se sent aventurer i vol viatjar a terramar a les carpes, un lloc que per sortir de festa ja cansa només pel trajecte, sense contar el gasto adicional de benzina que normalment mai és pagat ni retornat pels que s'acoplen a venir amb el cotxe... algun cubata a canvi no estaria malament.

Aquí m'agradaria fer un incís, reflexió, per a tots aquells que són de Vila: els que no som de vila, ens fa més pal sortir perquè si ho recordeu, naltros ja hem de fer un petit trajecte cada cop que volem quedar per pendre algo, i si li sumes anar al cul del mon de festa, és normal que fagi mandra. Ara que tot planejat, i amb antelació, pot estar bé i sortir bé, com s'ha demostrat en varies ocasions.

Així doncs deduïm que hi ha una incertesa comunitaria sobre el rumb a seguir en època d'estiu, induïda per la calor de l'estiu i per allò que ens fa bullir la sang.

Sense feina i amb Vacances

Bé, aquet post no és per alegria sino per incertesa o impotència. Resulta ser que en menys de mitja hora el dijous em vaig quedar sense feina i em vaig trobar de vacances anticipades, lo qual demostra que desde fa temps la humanitat ha perdut allò que anomenavem "paraula", o que les paraules se les endu el vent.

Ara mateix em trobo a casa gaudint de les vacances anticipades sense saber ni programar lo que faré demà.