L'INEM

Després de prorrogar-ho uns dies, em vaig decidir a presentar-me a l'INEM, no per buscar feina, sino per a que m'autoritzin viure del "cuento" una temporada a base d'Atur, la història ve quan em presento a les oficines de Vilafranca i al cap de 1/2h o 3/4 h la xiqueta que m'atén em diu "ui a tu et toca la demarcació de Tarragona, és a dir, el Vendrell" li vaig preguntar si no m'ho podia fer ella, i em va dir que no podia, però això si va insistir molt en buscar-me l'adreça, ubicació orientació.. etc per a que ho trovés sense cap problema, a part es va fer un fart d dir-me que ho sentia, al final ja no sabia si demanar-li el telefon a ella amb tantes atencions.

Així doncs que el dia d'ahir em vaig presentar a l'oficina de l'INEM i vaig agafar el número A83 i anavem pel A60... uff no es veia lluny ni res la meva entrevista, i així va ser, vaig estar-me de 2 a 3 hores fent cua.
Coses que passen mentres fas cua:
- Mires les ofertes de feina: te n'adones que en aquet païs el que es necessita són peons i mossos de magatzem.
- Contes la gent que hi ha i calcules si realment tens X persones per dabant teu.
- Escoltes les converses dels demés... (no s'ha d fer.. però i lo que rius??)
- Mires les pintes que té la gent, alguns realment són freaks de la vida x'D
- Escoltar el típic pesat que es queixa de tot perquè ha arribat dels últims: que si l'espai es petit, que si no hi ha cadires per tots, que si no es veuen els labavos, que si aquell s'ha colat, que si triguen molt per cada persona, que si goite aquella quina barra ara s'en va a esmorzar (juer si tots som humans, tots necessitem un descans, pobre noia tota l'estona aguantant pesadilles com la que jo aguantaba en aquell moment)... ufff com els odio aquetos, em fan posar de mala llet perquè a sobre no callen.
...etc...etc...
Finalment... A83! em toca! 2 coses bones: podré marxar i deixaré d'escoltar la pesada uuueeee!
Comença l'entrevista: inga a omplir finestres i finestres amb el meu currículum.. cosa que em va induïr a preguntar "i això no ho podria fer jo desde casa per internet o algu, així ho agilitzariem una mica" em va contestar que no... total que 20 minuts per anar fent el currículum... amb lo que la noia que m'atenia diu "ai ets informàtic... em podries fer un fabor? es que tenim un ordinador que s'ens ha bloquejat i no el podem desbloquejar", total que després d'hores de cua i entrevista els hi acabo mirant un pc.. el vaig reinicialitzar i a pendre pel cul!
Després d'aixó ja vaig poder anar cap a casa meva per recollir la família que tocaba fer de tècnic a casa ma germana... més i més feina.. és una plaga.. un consell no digueu a ningú que sou informàtics, digueu que sou taxidermista, sepulturer, ajudant de forense o algu amb que la gent no pregunti, us estalviareu molts mals de cap.