Adéu Valls adéu pràctiques adéu a tots

Divendres vaig finalitzar el meu periode de pràctiques a Valls, ja em vaig llevar amb malestar, portaba tota la setmana plantejant-me aquell dia, i com sempre esperant que no arrivés, però com no, va passar. Em vaig llevar després d'haver sortir una estona la nit anterior, i dormint poc per insomni, amb lo que amb 2 hores de son vaig anar a comprar el pica-pica per celebrar la despedida. Una vegada arribat a Valls vem fer l'última reunió de practicum, evidentment vaig exposar les meves queixes pel tracte rebut pel professorat, per les companyes només elogis. Després vem nar a dinar i vaig estar parlant amb una de les companyes de pràctiques que li passaba com a mi, no es volia haver de despedir, sembla ser que tots estavem molt a gust en aquell hospital.
Les 2 i a correr, això volia dir que tocaba canviar-se i entrar a l'últim torn en aquelles pràctiques, la part trista és que no estaven les meves tutores durant aquell periode, però hi havien altres que també hi havien sigut i que per tant m'alegraba tenir-les aquella tarda, algu conegut quan et despedeixes et fa més fort.
La tarda va transcorrer a base de fer feina, vaig esquivar una mica estar sense fer res, inventant-me feina, no em volia donar temps a pensar res, perquè sino baixaba el meu humor i no m'ho podia permetre, les últimes hores allà havia d'estar com sempre, alegre.
Tot i així en un moment em vaig escapar i amagar en una de les habitacions per poder escriure el que tenia en ment i en un petit esborrany, les meves notes de despedida, per molts serà una cosa molt cursi i cutre, però per mi sempre ha significat molt, penso que expresar els sentiments no es dolent, i elles havien sigut la meva família durant 6 setmanes, que menys que dedicar-lis unes linies donant-lis les gràcies.
Finalment va arribar el moment de l'apat de despedida, la veritat és que ens ven afartar tots plegats perquè hi havia de tot, dolç, salat, etc... va sonar el timbre d'una habitació i això va detonar la recollida i despedida, petons per tots i els millors desitjos, val a dir que algu amb qui m'he passat hores i hores d'allà quasi bé em va fer saltar una llàgrima, perquè em va fer una abraçada amb un sentiment i intensitat d'aquells que et fan les persones estimades, vaig contenir la respiració, vaig agafar les coses, i vaig dir adéu.
Aquí es va acabar, però ara toca començar de nou, més pràctiques més gent... però ara mateix hi ha algu altre que voldria tornar a veure, ja no cada dia, però potser de tant en tant estaria bé mantenir viu el contacte.

Gràcies per tot, i us recordo i enyoro. família Pius 3a planta.