Des de la Barra

Em recolzo a la barra del bar de sempre, em demano el que acostumo a beure mentres converso amb el cambrer, fins aquí el meu mon segueix igual, amb els meus amics, i les meves amistats, llavors és quan et gires i et dones conta que tot canvia, i segons sembla ser, tot menys tu.
Et fixes amb aquella noia amb qui parlaves molts dies, amb qui hi tenies una relació amb la que comparties somriures, una relació inocent, sense lligams ni obligacions, sols amistat i alegria, llavors creues la mirada amb ella, i la seva mirada ha canviat, els seus ulls ja no et somriuen, es tanquen i dissimulen haver-te vist, busquen amagar-se, el caliu dels teus ulls i la fredor dels seus són un contrast massa fort, la distància entre ells ara ja és massa gran, ja res serà com abans, ja no podràs dirigir-te amb la confiança que hi tenies, perquè la persona que coneixies ha canviat, i per ella ara ets un desconegut.
En aquell moment tanco els ulls prenc un glop, mentres decideixo que fer, obro de nou els ulls i la vec somriure, com acostumava fer amb mi, en aquell moment decideixo que fer i dono el primer pas, i mentres em dirigeixo al meu destí em començo a pensar que li diré, tantes coses per dir, i en aquest moment no se que dir-li, perquè serà que quan algú realment t'importa només tens silencis com a respostes i paraules entretallades? Llavors m'apropo a ella i en el moment en que la saludo un soroll em distreu, una llum forta m'ilumina... s'ha fet de dia, miro al voltant i el paisatje ha canviat, sóc a casa i m'he llevat del son... amago el cap sota el coixi i em quedo amb el dubte, què haguès respost? Què haguès dit? Què haguès passat? Els somnis ja ho tenen això, et deixen amb la incertesa.