L'efecte forat negre.

Ja porto dies que vaig tornar de les vacances de nadal, vacances en les quals vaig treballar, i això no va fer que fosin del tot dies de relax.
El problema és que desde que he tornat a Tarragona, m'he trobat que no m'he sapigut reengaxar a les classes, tinc classes soltes, de com a molt una per dia. Això fa que les meves ganes d'anar a classe desapareguin.
Com que tinc un treball per fer, i futurs examens, he decidit que hauria d'estudiar cada dia i anar fent el treball, però no trobo mai temps per fer-ho.
Pel matí em llevo a les 10 aproximadament, abans m'és impossible. Després cap a les 11 em reclamen els amics per anar a esmorzar, i seguidament, la majoria de dies acava amb un torneig de Wii que dura fins les 14h o algo així, després em faig el dinar en el cas que no surti a dinar fora. Més tard em reclama un altre amic per anar a fer el cafè cap a les 15:30, llavors fem unes partides d'escacs i torno cap a casa que són quasibé les 17h, moment en que mon germà està a punt d'arrivar, en aquest moment fem coses al pis, neteja, compres, etc... es fan les 20h i anem amb uns altres amics a pendre algo fins les 21:30, arrivo a casa preparo el sopar, i després sofing fins les tantes...
mare meua la vida social m'absorveix com si fos un forat negre!!!

El síndrom ProCambreres

Després de llegir el blog de nomasnoches m'ha fet pensar en que feia dies que no actualitzaba el blog, així que us posaré al corrent una mica de tot com va.

La facultat va viento en popa:
De moment tots els examens que he fet m'han anat bé i els he aprovat, això m'apropa cada vegada més al meu propòsit, ser infermer. Ara és quan començo a pensar el canvi que farà la meva vida, el carrec de resposabilitat que rebre, i la vida esclava que portaré. Tot i això em fa il·lusió és un mon al qual hi pertanyo desde que vaig neixer, i al qual sempre he sentit vocació, i ara cada vegada hi sóc més membre.

La feina:
Segueixo fent de Camiller a l'hospital de sempre, fent els torns de cap de setmana i festius, amb lo qual ja podeu pensar que aquest nadal em va tocar treballar, de fet vaig fer del 31 a la tarda fins al divendres 4 a les 9 del matí, ja que vaig haver de marxar de la feina amb una gastroenteritis aguda (GEA) que m'impedia treballar del dolor que sentia, penseu que era un dolor punxant localitzat a l'apèndix, i que mon pare dubtava de si patia apendicitis degut al dolor que tenia, ell amb molt de neguit em deia "mentres no tinguis febre, cap problema, sino haurem de sortir corrents". Gràcies, o per desgràcia d'això, vaig estar de baixa els darrers dies que treballava d'aquest nadal, per ser exactes fins reis.

Els amics:
Vem celebrar l'aniversari del Neto, mon germà i meu, i vem fer un festival d'Heli per cap d'any.
Altres coses bones han sigu les partides de Ciudadelas i "sí, señor oscuro".

Noies: El gran tema de sempre!
Ja fa dies que em ronda comentar el títol d'aquest post, el Síndrom Procambreres. És lo que jo anomeno a la facilitat que tinc per entablir amistat amb les cambreres, tothom sempre em pregunta si no hi tinc res més, i jo sols responc: com a mínim chupitos i birres gratis cauen. Potser sona a excusa però la realitat és aquesta.
De les companyes de feina, segueixo tenint bona relació amb elles, però potser amb alguna algo més, en particular 2 d'elles amb les que em puc passar hores discutint com si fossim una parella, de fet algun comentari m'han fet preguntant si teniem algun afer, cosa que m'agradaria però que no existeix, no hi ha res.

Evidentment comentat això reafirmo lo que l'any passat, segueixo solter, i quan escric això sempre penso en el que un dia em va dir certa persona "no trigaràs gaire a trobar algú" d'això ja fa temps, qui ho coneguin sabran de qui, quan, i quant de temps ha passat.

El que em sorpren més és que tinc un amic que es casarà enguany, i el felicito, i que tinc un amic al qual considerava "mujeriego" i el qual ara du una relació estable desde fa... X temps.


Res més, que ja n'hi ha prou, us desitjo feliç any nou i sort per a tots.

El Repte de la Bateria

Estic a punt d'iniciar un experiment per recuperar la capacitat de la bateria del meu portàtil, l'experiment és tret d'internet, com no. Els passos a seguir seran els següents:

1 - Embolicaré la bateria en una bossa de plàstic (unes quantes més aviat), la ficaré al congelador durant 2-3 dies. Això si, la bateria carregada al 40-50%.

2 - Passats aquets dies treuré del congelador la bateria i deixaré recuperar la temperatura ambient, vigilant que no hi hagi gel, etc.

3- Posaré la bateria a l'ordinador. El posaré a carregar, una vegada carregat deixaré que es decarregui, i tornaré a carregar.

Passat tot això comprovaré avore quant ha millorat la bateria.


Ja us informaré.

... gotes i gotes

"Les gotes queien aball i repicaven al terra de la dutxa, m'havia deixat encesa l'aixeta mentres s'escalfava l'aigua i jo preparava la roba, tot just acavava de treballar i em disposava a fer una estona de relax i a treure'm la suor de sobre, una vegada la tovallola va ser a lloc vaig entrar-hi, el vapor m'encegava i el raig d'aigua m'esquitxava la cara donant-me vida i llevant-me, em vaig fregar bé per treure'm les marques del coixí de la cara i per espolsar-me la mandra de sobre, una vegada fet això vaig obrir els ulls, i em vaig trovar la cosa més sorprenent que mai m'havia passat, hi havia algú dins la meva dutxa. En l'interval de temps en que em rentava la cara una companya de feina s'havia ficat dins de la dutxa, i en el primer moment va ser tot un sobresalt, tota la vergonya em recorria el cos, i en uns segons vaig disparar preguntes una rera l'altre, com el que buida el carregador d'una pistola, preguntava: "d'on has sortit?" "que hi fas aquí?" "com hi has arrivat?". Mentrestant ella em feia que callés amb el dit i fent-me un shhhh entre dents, després em va dir que em tranquilitzes, que era la única dutxa disponible i que l'haviem de compartir, jo em vaig quedar una mica abstret i faig assentir tot dient "val", està clar que en aquell moment no podia articular cap paraula que fos gaire llarga. Em vaig posar d'esquena a ella com vaig poder, la dutxa no donava gaire de sí perquè era d'aquestes de plat, ideada per a ús individual com vaig anar descobrint tot intentant agafar el sabor sense tocar-la a ella, jo mirava d'esquivar-la mentres m'ensabonava amb l'esponja, i ella anava fent amb l'espai que jo li deixava i cada vegada que es fregaven les nostres espatlles jo la mirava i ella em somreia. Va arrivar el moment de treure's el sabó del cap, i vaig fer el gest enrera amb el cap per deixar caure l'aigua sobre el meu front quan de sobte vaig perdre l'equilibri, suposo que era d'esperar que algo així em passés, ella em va frenar i no va deixar que caigués, em va recollir en braços i em va aixecar tot dient-me "que m'havia anat d'un pel", una vegada dit això els seus ulls van deixar la seva mirada fixa en els meus ulls, aquell freg a freg d'ulls m'atavalava i la seva indiferència davant el fet que els dos estavem completament nus també m'incomodava "que volia ella de mi? que s'esperava?" la situació era d'allò més extrema del que mai hagués pogut imaginar. LLavors li vaig dir gràcies tot incorporant-me, vaig quedar cara a cara amb ella, ara ja no es tocaven les esquenes, ara es tocaven altres parts del nostre cos, vaig recorrer la mirada de baix a dalt i em vaig tornar a quedar engargolat mirant-li els ulls, ella va obrir la boca de nou i em va dir "tanca els ulls" llavors em va agafar la cara amb una mà i amb l'altre em va treure tota l'escuma que quedava en el meu front, tot fent-me pessigolles i fent-me tremolar, vaig preguntar si ja podia obrir els ulls i ella em va respondre que sí. En obrir-los, les puntes del nas d'ella i el meu ja es tocaven, podia sentir com respirava per sota del meu nas, podia ensumar l'olor afruitada del seu sabó, sentia com els llabis d'ella i els meus ja podian arrivar a tocar-se però que encara no ho feien tot esperant l'ordre d'algú dels dos a que es llancés, vaig posar-me serio i vaig dir "val", vaig fer arrivar les meves mans al seu coll i tot seguit fent un petit gir amb el cap vaig besar-la, ella em va respondre i va fer el mateix, entre petó i petó em va dir "has trigat", les meves mans van començar a recorrer els seus braços, cintura i esquena rodejant-la amb una bona abraçada, ella en cada moviment em seguia, semblavem realment homòlegs repetint els mateixos moviments com si d'una dança es tractés. La dança va pujar de to, les mans van començar a dibuixar els pits, a rodejar-los i a acaronar-los com si els dits s'haguesin transformat en pincells, seguidament el recorregut va seguir ventre avall encerclant el melic, fent-li pessigolles i fent-la riure. Les mans no es podien aturar, cada vegada, en cada moviment hi havia més passió, en una carícia les cames van quedar atrapades en aquest gran dibuix femení que s'estava creant.
Ens vem deixar portar per la melodia muda que sonava, pel so del nostre respirar, pels gemecs que compartiem i pels petons que compartiem, l'olor dels cossos ens envoltava i ens perfumava, erem dos persones que suaven dins d'una dutxa, que es van deixar portar per el vaivé de les onades mar endins, mar en fora, mar endins, mar en fora,.. ja m'enteneu que vull dir... fins que vem quedar esgotats, ens vem aixugar mutuament l'aigua de la dutxa i ens vem dir que haviem de repetir aquella dutxa."

Tot aquest relat forma part d'un somní que vaig tenir una nit d'estiu, evidentment el relat l'adorno una mica al meu gust intentat expressar el que sentia en cada moment. I la dada curiosa és que la noia en questió del somni, és algú que no em cau bé... ves quina cosa.

Balanç

Llegint el post del meu Desaliñado he decidit fer un balanç de com m'ha anat tot en general.

Els que em conegueu sabreu de sobres que m'he dedicat l'any als estudis i a la feina:

... i dintre als estudis a la confecció de mils de treballs, pràctiques i assignatures. Al final m'ha passat el que havia de passar, que no he pogut amb tot i m'han quedat assignatures penjades per les que m'he hagut de matricular de nou, i m'han deixat arruïnat durant una bona temporada. Ara aquest any em tocarà tornar a viure a Tarragona tot sol, de fet en 2 setmanes ja hi hauria de ser, a partir de que comenci classes hauré de procurar programar-me unes hores fixes d'estudi per tal de poder treure-m'ho tot el més aviat possible.

... i en el mon laboral, segueixo al meu hospital de sempre, fent de camiller anant amunt i avall de l'hospital portant pacients, i visitant companys i amics. La veritat és que el meu balanç sobre la feina, i li comentava a la meva amiga Xuri ara mateix pel msn, és que sóc feliç, m'agrada la feina i els companys, són la meva segona família.
L'única cosa que em molesta és la pressió que rebo per part d'algunes persones de l'hospital per a que acabi ja els estudis perquè diuen que em necessiten com a infermer, i a lo que jo he arribat a la conclusió de que no li he de fer cas perquè sinó m'estressaré molt, creieu-me que ja tenia aquesta pressió quan hi feia pràctiques.

... en el mon social, ara mateix estic en periode de festes majors, no se quantes portem però se les que queden i en concret dissabte que hi ha l'Akelarre de Cervera i posteriorment la festa major de la Vilafranca. Totes aquestes festes sempre acompanyats per tota la colla i amb les màximes fotos per a poder recordar cada instant.

... en el terreny amorós, només puc dir que estimo les meves amistats i no en vull perdre ninguna.

Final de pràctiques

Finalment he acavat les pràctiques a l'hospital de Vila, aquest hospital que tinc tant vist, de fet massa, de moment la nota és aprovada, ara faltarà saber la suma total aviam quina nota em queda.
Avui toca la cloenda de carrera, un acte que em sona absurd, tenint en compte que no acavaré aquest any, torno a dir "que no acavaré aquest any", ja us he explicat alguna vegada que tinc en concret una assignatura de la qual la professora no li va donar la gana aprovar-me perquè els treballs que li vaig donar eren fluixos, tot i tenir l'examen aprovat, pel cas és que, sense tenir en compte que en pugui suspendre alguna altre assignatura, aquesta ja la porto de remolc. Em toca pensar en convocatories adicional, per vore si em poden examinar al desembre o al gener o al febrer.. quan sigui però quan més aviat millor així ja podré exercir d'infermer.
També us diré que a l'acta de cloenda segurament em miraré als meus companys amb alegria i enveja, perquè ells ja ho hauran aconseguit, i a mi encara em queda una mica, però... ja arrivarà.

Des de la Barra

Em recolzo a la barra del bar de sempre, em demano el que acostumo a beure mentres converso amb el cambrer, fins aquí el meu mon segueix igual, amb els meus amics, i les meves amistats, llavors és quan et gires i et dones conta que tot canvia, i segons sembla ser, tot menys tu.
Et fixes amb aquella noia amb qui parlaves molts dies, amb qui hi tenies una relació amb la que comparties somriures, una relació inocent, sense lligams ni obligacions, sols amistat i alegria, llavors creues la mirada amb ella, i la seva mirada ha canviat, els seus ulls ja no et somriuen, es tanquen i dissimulen haver-te vist, busquen amagar-se, el caliu dels teus ulls i la fredor dels seus són un contrast massa fort, la distància entre ells ara ja és massa gran, ja res serà com abans, ja no podràs dirigir-te amb la confiança que hi tenies, perquè la persona que coneixies ha canviat, i per ella ara ets un desconegut.
En aquell moment tanco els ulls prenc un glop, mentres decideixo que fer, obro de nou els ulls i la vec somriure, com acostumava fer amb mi, en aquell moment decideixo que fer i dono el primer pas, i mentres em dirigeixo al meu destí em començo a pensar que li diré, tantes coses per dir, i en aquest moment no se que dir-li, perquè serà que quan algú realment t'importa només tens silencis com a respostes i paraules entretallades? Llavors m'apropo a ella i en el moment en que la saludo un soroll em distreu, una llum forta m'ilumina... s'ha fet de dia, miro al voltant i el paisatje ha canviat, sóc a casa i m'he llevat del son... amago el cap sota el coixi i em quedo amb el dubte, què haguès respost? Què haguès dit? Què haguès passat? Els somnis ja ho tenen això, et deixen amb la incertesa.

La història i la Indignació

Resulta que avui he rebut la trucada d'una companya de classe i amiga, i m'ha explicat que el treball d'història que vem fer plegats es presentarà al congrés internacional d'infermeria que es fa a Canarias, doncs bé, a partir d'aquí ve la indignació, per presentar el treball havien de posar el nom de 6 persones, resulta que al treball erem 5 persones, i de professores n'hi han 2, així que s'havia d'excloure algú del grup, i endevineu a qui li ha tocat ser exclòs, doncs sí a mi, el motiu: "havia sigut dels últims en entrar al grup".

Ara us faré 5 centims de com va anar lo del grup: a mi em faltava grup per al treball, i una de les que feia el treball em va oferir entrar-hi, i vaig acceptar, llabors em vaig posar a fer feina amb la resta, vaig fer la part que em va tocar, no molta perquè estava voi tot fet, però vaig resumir alguns articles i vaig fer la part gràfica del power point i la de resum, és a dir, la part creativa. L'altre noia que va entrar al grup al mateix temps que jo va resumir la seva part i no va fer res més, no va participar amb la resta del grup en res, no dirigia la paraula a ningú, no parlava amb ningú, no es relacionava, és a dir, una total autista.


Resultat, em sento indignat, com poden posar el nom d'una persona que en prou feines ha fet res per aquest treball? les meves companyes estan superindignades i reclamaran que si es publica l'article no aparegui el nom d'aquesta noia, perquè com bé elles diuen "Tu t'ho has currat molt més". La llàstima són els 2 fòsils que tinc per professores, que m'han exclòs per un motiu "PATILLERO", o potser m'han discriminat perquè era l'únic noi? potser és un cas de sexisme però a l'inrevés, he patit un abús de feminisme??

No en tinc ni idea però pel cas estic indignat, sóc partícep d'un treball que possiblement es publicarà a una revista d'infermeria, i el meu nom serà un oblit per la memòria.

L'eclipse

Tothom sap que dissabte va haver l'eclipse total de lluna, on aquesta va quedar enrogida durant una bona estona. També diuen que les dones els hi afecten els cicles lunars, i m'agradaria poder dir que no, però vaig poder comprovar que efectivament afecta d'alguna manera, ara us explico:

Després de molt de temps, em vaig trovar una noia, em pensava que m'evitaria, que em saludaria de lluny o que faria veure que no m'havia vist, però tot el contrari, ella es va llençar als meus braços a fer-me 2 petons d'allò més tendres i sincers, a partir d'aquí vem establir una conversa que va durar una bona estona, després va seguir ella per la seva banda i jo per la meva, allò per no fer-me pesat, i quan marxava em vaig anar a despedir d'ella i amb bons desitjos ens vem dir que viam si ens veiem l'endemà.

L'endemà, ahir diumenge, seguiem sota la influència de la lluna i per aquelles coses de la vida ens vem tornar a trovar, i ella altre cop va pendre la iniciativa de preguntar-me sobre el que li vaig comentar la nit anterior, reemprenent la conversa que haviem mantingut. La llàstima va ser que tenia pressa per marxar cap a Tarragona, i vaig haver de despedir-me, però tot de molt bones maneres.

Vaig marxar cap a Tarragona i avui, encara li dono voltes, suposo que totes aquestes conjuncions em tenen intrigat.

La lluna, les dones, i les relacions, tot un conjunt d'idees que la veritat, em tenen Eclipsat.

Supernany

Després de molt actualitzar, sols us diré que és normal, actualment em dedico a treballar de dilluns a diumenge, menys un cap de setmana al mes que tinc festa, i tot perquè estic treballant a l'hospital els caps de setmana, i durant els dies lectius faig pràctiques.
Doncs bé aquestes pràctiques m'han convertit en "El Supernany" i perquè això? doncs bé, resulta que estic envoltat d'adolescents cadascun amb els seus problemes, i m'en cuido d'ells i els entretinc. Jo els cuido i ells em mimen, realment és molt agraït.

Ja us diré més coses, d1!