Treballar amb el cor

Ja porto dies fent pràctiques, i encara em queda una setmana, i ahir no se perquè em vaig parar a pensar-hi molt. Hi estic molt a gust, és un lloc on m'hi agradaria molt treballar-hi, però se que aviat m'hauré de despedir de les amistats que hi he fet, algunes més intenses que d'altres, jo sóc molt sentit i deseguida m'enyoro de la gent amb qui he compartit estones.
Així que amb ànims de superar-ho, ahir em vaig tancar una mica en banda, vaig arribar molt content i quan em va tocar reflexionar-hi... vaig deixar de ser jo mateix per ser un treballador més, un afegit per circumstàncies de la vida.
Un gran amic que vaig coneixer en una feina, en Leo, em va dir un cop: "lo que me jode es que envien gente como tu i que le cojes tanto cariño y tanta amistad, porque luego se van y los echas en falta". Aquetes paraules potser són les més maques q m'ha dit mai un company de feina, i penso que té rao... vius tantes coses plegats, a les bones i a les dolentes, que després... t'en resenteixes perquè ja formen part de tu...

Sense anims d'exendre'm, us diré fins la propera, que no se quan serà.. perquè no tinc vida internetil ni res de res. Records a tots, el amics/ques que han marxat, i als/les que hi són.