Scotland's trip 5th day

5th Day

Les idees al descobert.

He arribat al meu hospital a les 8:30, he preguntat per la meva infermera i no hi era, per sorpresa meva li tocaba festa, així que he anat amb una altre que vaig coneixer el segon dia, fins que ha arribat la infermera clínica i m’ha preguntat si volia anar a la reunió dels metges per vore els casos de neurocirugia, allí lo primer de tot a l’entrada, un carret amb café i té per a tothom, i també galetes, després han començat la reunió on cada el doctor en cap anaba preguntant als subdits com veien cada pacient, segons els resultats de la angiografia. En acabat d’això ha tocat tornar a planta.. però no per gaire estona perquè sabent que volia veure moltes coses, aviat van trobar on enviar-me, m’han enviat a veure una extracció d’un tumor cerebral.

En primer lloc comentaré que em fa molta gràcia que als quiofans els hi diuen “teatres”, és una tonteria, ho sé però mira ja sabeu que a mi tonteries així em fan gràcia.

Ha sigut una experiència impresionant, veure la cura i la presició que s’ha de tenir per a fer aquestes extraccion en un lloc tant sensible i tant vulnerable com és el cervell, com unes 5 hores d’operació et passen volant només mirant el que van fent i desfent, dic aquestes hores perquè he marxat abans de que acaves, perquè aquet tipus d’intervenció acostuma a durar unes 10 hores.

Arribo a les 3, vora les 4 a l’hostal i el primer que em trobo són els d’Ubeda: Chesko, Tato, Antonio i Andy, s’estaven començant a preparar el dinar així que m’han convidat a participar-hi, i com no he acceptat, la veritat és que m’ho hai passat amb ells moooolt bé, hem rigut moltíssim. Després ja hem fet una pausa de descans i en acabat a la tarda ja ens hem tornat a trobar amb ells i hem anat a passejar i mirar botigues… tancades perquè aquí tot tanca aviat. Finalment ells tenien en ment anar a veure el futbol així que m’he decidit a apuntar-m’hi per passar-ho bé una estona i fer “gatzara i xerinola”. Després de caminar durant molta estona hem anat a parar al bar que ens havien recomant, un bar on voi que hi havia més televisions per metre quadrat que persones, i evidentment seguint la tradició escosesa, ens hem demanat un parell de pintes, personalment jo una Carling i finalment una Guiness. Aquí he conegut al Sean (Chon segons els uvedencs) i l’Steve dos coneguts de l’Antonio que vivien aquí a Edinbvrg. Com a curiositat diré que mentres miravem el partit em vaig fixar en una taula on hi havia un noia molt maca, doncs per colmo era de Madrid, així que lo primer que m’ha passat pel cap és “mira que hi han dones per acabar-me fixant en una de casa”.

Acabant el partit, en Sean ens porta al seu pis per a que poguem menjar els sangüitx que havien preparat, sopem i deseguida continuem la ruta… jo pensaba ruta??? No em diguis que ara toca sortir de festa una estona.. doncs resulta que sí, vem acabar anant a un local que es diu Ignite, on era festa universitaria, amb el carnet d’universitari d’edinbvrg, et costaba 2 pounds, i les consumicions de Pinta d cervesa a 1’5 pounds, una verdadera ganga. Jo crec que mai havia vist tantes dones juntes, realment aquí la gent és ben peculiar, perquè amb el fred que feia al carrer, hi havia un munt d’elles que duien unes faldilles tant llargues 4 dits de la meva mà, evidentment els companys meus, de seguida es van animar a fer el “Jelou aim espanix”, gràcies a això ens vem fer unes quantes fotos.

Les 3 del matí passades, toca marxar a dormir, amb lo que arribo al llit destrossat i em poso a dormir de seguida.. perquè en 4 sona el despertador. Ens veiem demà.

4th Day

Avui ha sigut un dia intens, hem començat fent una classe magistral sobre sanitat a Escòcia a la facultat de ciències de la salut de la Napier University,hem compartit l'aula amb estudiants americanes, potser això ha sigut lo més interesant perquè hem intercanviat opinions i conceptes, apart de la tertúlia que sempre és bona. Després de que s'allargues la conversa, ens hem dirigit als hospitals corresponents a fer les Observacions. Evidentment hem arribat tard.
A Betlem li ha succeït lo següent:
qui és aquesta? d'on dius que ets? per qui demanes? tu aquí no pots entrar.. ningú sabia res d'ella. Ha trucat a la tutora, la Burton, i no contestaba. Ningú allà es volia fer carrec d'ella, fins que el senyor Gordon li ha explicat com funcionaba la planta, li ha mostrar una eina indispensable per a infermeria, una cadira, i li ha mostrat com funcionaba fent-la seure un parell d'hores fins que algu s'ha dignat a dirigir-li la paraula, li han ensenyat els vestuaris, i com que ningú tenia res per fer per a ellà, ella ha marxat amb la mala llet a sobre per lo mal organitzat que està, i després s'ha hagut de treure el mal gust anant de compres, un gran suplici per ella, això segur.

A Miguel, o com diuen aquí Migüel:
La seva infermera, la doble de la woopie wolber, o com sa digui l'actriu, li ha ensenyat com funcionaba una cadira un parell d'hores, després li ha demanat que fes de IBM, "i veme a buscar un sangüix i veme a buscar una dait couc", després ha fet un parell de ECG i amb això ja ha acabat el dia.

A mi:
Una vegada trobada la Ruth, una enfermera d'aspecte escocés i accent escocés, m'ha posat un munt de facilitats per fer coses, entre elles anar al teatre, que és com es diuen els quirofans, he vist una amiografia o com se digui, ja donaré detalls perquè ara no les tinc totes. Després ja s'han fet les 3 i quan volia marxar m'ha preguntat si sabia avaluar pacients amb l'escala de Glasgow, població veïna :P (broma meva), i després ja he marxat. He sortit per la retaguardia de l'hospital amb pluja, i a sobre, no hi havia sortida a la parada d'autobusos, així que amb veus a mi fent el tomb al recinte mullant-me com un pullet a les 4 passades del migdia. A la parada de busos ja ha sigut la conya marinera perquè el bus meu, el 42 ha arribat com mitja hora més tard, conjuntament i seguidament del següent bus de la linia 42, i per colmo no ha parat ningun a recollir-me, així que amb la emprenyamenta per aquet fet me n'he anat caminat seguint el trajecte del bus fins que m'ha passat la rabieta. En aquella parada he estat xerrant amb un home gran de coses trivials de la vida, usease una xerrada típica d'ascensor. He conseguit arribar a l'hostal on m'he fet un entrepà de butifarra catalana i formatge emmental i després m'he estirat a esperar a la resta de companys que estaven comprant menjar. Quan han arribat ens hem comentat el dia i hem acabat anant a fer el sopar, què com sempre hem coincidit amb els nostre 3 "amici" italians, amb qui hem fet sobretaula i després hem ananat a pendre un whisky ja que era el seu últim dia aquí.
Destacaria del local on hem anat que hi havia música en directe, un sol home ens ha deleitat amb versions de Thin Lizzy, U2, etc... ha sigut impressionant, com la companyia.

Aquesta hora ja es tardíssim i hauria de ser dormint però volia deixar registrat el dia sencer de pràctiques, una mica extens però és lo que hi ha. Vull posar un especial enfasi amb la Chiara, la Guiulia i en Leo, els italians de Roma, penso que hem fet uns bons amics i els trobarem a faltar una mica, ens hem intercanviat correus, etc, i ja saven que "la mia casa è la vostra casa e quello avete 3 amici in tarragona".

Scotland's trip 3rd day

De bon matí ens hem llevat per fer el nostre primer esmorzar típical english, torrades amb mantega i comfitura, i que voleu que us digui, la mantega guarrilla i la comfitura tenia gust a codony, usease membrillu.
Després ja hem sortit del nostre allotjament i hem anat a buscar un taxi per anar al campus, i amb tota la tranquil·litat hi hem anat, però amb la sorpresa que no era el campus que buscavem, ens haviem equivocat, les fotos són les que estem a la neu, allò era abans d la sorpresa :P
Després hem agafat el bus, i hem anat a parar 2 parades més amunt d'on haviem d'anar, cosa que ens ha facilitat fer cames, perquè ens hi hem passat una bona estona caminant fins a localitzar la zona d la facultat d'infermeria. Una vegada trobat un cartell que posaba infermeria direcció en linia recta... hem preguntat.. i no era allà! era seguint una altre direcció, en aquet cas la dreta al fons del carrer.
Allà ens hem trobat un campus dedicat a la infermeria i ciències de la salut, només entrar per la porta "are you the 3 spanish students?" resposta "Yes we're" :P
A partir d'aquí s'ens ha començat a presentar tot quisqui de la facultat, que si la bibliotecaria, la cap d'estudis, bla bla bla.. i les estudiants?? no es presenta ninguna? (deixo la pregunta oberta pq potser més endabant s'acompleix jeje).
Ah! hem pogut comprobar que els scocesos ens tenen simpatia als catalans, no se perquè serà... jejejeje
Hem vist com tenien una bona biblioteca de ciències de la salut, amb un bon soport informàtic, dotant d'una aula d'uns 30 ordinadors d'últim model. A part d'això ens han fet complimentar formularis per a poder treure llibres de la biblioteca.
Després ha arribat la nostre tutora i hem anat a l'altre campus, on he fet les fotos de l'aula d'informàtica, una aula que m'ha deixat bocabadat, mai havia vist tants ordinadors junts.. sols en partys tals com la de Fraga o Reus, era un pabello inmens amb ordinadors d'últim model, l'única pega, per part meva, és que tots eren windows, un bon regal per la butxaca de mocosoft. Aquí hem donat les dades per a ser estudiants de la Napier university.
En acabat hem anat a la cafeteria a pendre algo, eren les 12 passades... la tutora s'ha demanat un sanguitx(li diré així pq realment alguns sanguitxes d'aquets són una porcada) i ens ha sonat algo raro.. amb lo que al final preguntant hem caigut en que era l'hora de dinar, i naltros sense gana.
Seguim visita, ara el torn de vore els hospitals on estarem, el primer el Children's sick hospital, amb la dada curiosa que tenen el terra pintat amb un NO SMOKING ZONE, i amb un tipus de parades de bus amb gent apilotonada com sardines treient fum com a yonkis.
La següent destinació Western Union Hospital, la meva destinació i la del company, la primera parada cardiologia per al Miguel, hem començat a caminar per passadisos una bona estona fins que ho hem trobat, després hem dinat evidentment una me de sanguitx, encara que el meu era bo, ho he de reconeixer, tonyina, salmó i gambes és una bona convinació. En acabat hem anat a vore la meva destinació neuro cirugia, una especialitat que sembla tant complicada com la seva localització és, recte.. al fons.. amunt... a la dreta... ascensor... mare meua ja m'he perdut..mmm where is sagrada familia?? jejeje
Després de tot això altre cop camí a la facultat per a que ens donguesin dades i documentació i informació per a fer algun viatge que no desvelarem encara.
Finalment, la tutora ens ha dut a on podiem fer-nos el carnet d'autobus i després hem fet una mica el turista veient botigues... i anant a canviar moneda.
Una vegada a l'hostal, quan hem nat a preparar el sopar hem descobert tot d'espanyols i clar, vinga a preguntar-nos coses i a coneixer-nos una mica, a part al mateix temps hem conegut 2 italianes i 1 italià amb els quals hem acabat fet la sobretaula després de sopar pq els altres han marchat a buscar "fiestuki", així que hem acabat el dia aprenent italià i quedant per demà a fer una cerveceta ;)
Ara mateix ja fa una horeta voi que dormen la resta de companys, jo faig aquet post tot fent temps a que s'adormin perquè jo... ronco, ho sento però em ve de família i no ho puc evitar.
Per cert, ja ho he conseguit, el Miguel acaba de pujar el braç que sempre té penjant de la llitera, i la Betlem vec que dorm profundament i que a més fa unes alenades d'aire que semblen un tornado... demà quan llegeixi això em pelarà, però bé aquí queda això, al mateix temps que dic que he penjat fotos noves i que he millorat el nom d'accés a les fotos:

http://www.flickr.com/photos/spicouc

A part d'això, res més, ens diem algo per aquí demà, nanit i mos veiem!

Scotland's trip 2nd day

Avui matí ens hem llevat i després d les peripècies d la dutxa hem anat a viam q hi havia d'esmorzar, resposta, res, pq ens ha vingut la jefa i ha dit que ja era tard que de lo d minjar, crec q ens té mania, així q m'hai fet un café d'amagat i ens hem pirat a passejar, a vore botigues, etc.

Hem decidit no complicar-nos la vida i avui mengem sandwitxos d'aquets raros que fan, no taba gens malament, pro un error meu, m'ha donat a coneixer aigua amb gas, amb gust d'albercoc i fruït de la passió, tela...

Potser de moment la millor sorpresa ha sigut que a l'havitació tinc internet d'algun veï :)

per cert he creat un lloc per penjar les fotos:

http://www.flickr.com/photos/29774275@N00/

Scotland's trip 1st day

Ahir de bon matí m'acabo d tancar la maleta i em decideixo a dutxar-me, amb la dificultat que comporta quan l'última persona que el va fer servir el va deixar desconectat, per tant, no tenia aigua calenta :( i ara que faig, doncs Calm down, l'endollo i em decideixo a preparar-me l'últim esmorzar, tall de pizza d la nit anterior, torrades amb mantega i confitura, i finalment galetes i café amb llet, toma! Hora després aigua calenta, i dutxa ràpida! acabo i truquen porta, el taxi (els papis) ja són aquí, toca marxar cap a l'Aeroport! així que.. cap a Reus, xou de maletes, kilos de més, entrepans.. etc.
Ryan Air information.. q si sortida emergència q si no se q.. etc... ja tot en anglés de megafonia, és a dir, codificat pq no hi ha ningú q ho entengui.
El vol no va estar gens malament inclús vaig dormir una estoneta, tot i que hi havien les típiques Teens montant un escandol espantós, pa matar-les. D'altre banda jo em feia el distret i sentia com discutien una parella d'irlandesos del meu costat.
Per fi a Dublin, a buscar les maletes, i ara què fem? on anem, coi! si aquí és una hora menys! per tant ens queden 4 hores d'espera fins al nostre vol, amb lo q vem decidir anar a menjar algo. Ens vem asseure a les taules del Mc rata, i vem treure els nostres entrepans d pernil salat llestos per ser devorats. En aquell moment teniem una xiketa menuda asseguda a sobre el pallassete del mc rata fent-nos ganyotes, i li vaig fer una foto, llàstima no haver-la enganxat, però clar tal i com estan els temes internacionals, a l'igual acabo a la pressó per fer una foto a una menor. Acabat el dinar, em vaig escapar cap al bar a buscar un capuccino, i amb la de dependentes que hi ha en el mon, em va tocar la més sosa del mundo mundial.
Després de reposar i esperar que passessin les hores, vem anar a obrir maletes i buidar-les per no pagar taxes d transport, vem conseguir treure'ns de sobre uns quants quilets i vem embarcar pagant només 2 kilos d més entre tots.
Aquí ja ens van fer passar pels detectors de metall, i com a cosa curiosa diré que a la companya li van fer treure les botes que portaba, així que li va tocar nar descalçada durant uns instants, un pèl exagerat no? En aquets moment em va trucar lo PAN i vem xerrar una estoneta :P

Mentres feiem l'última hora d'espera pel vol vem coneixer al Carlo i al Mateo, 2 italians, el primer d'ells no callaba ni sota d l'aigua amb botes de ciment, diuen q jo xerro pro aquet.. increible.

Un vol després, ja erem a Edinburgh, i ens vem trobar amb el primer susto, les maletes no sortien.. vinga a esperar que no apareixien, fins que van parar les cintes i va apareixer una dona del personal que ens va dir que no s'havien perdut, que tot just acabaven d'arribar les ultimes maletes.

Sortim del maleteram i deseguida ens trovem amb el nostre contacte amb la Napier university, els quals ens agafen en cotxe i ens porten a l'allotjament, mentres anavem ens van explicar que si tenien familia a espanya i aquetes coses, sobretot recalcar q deien q naven de vacances a l'estiu.. no si és q tontos no són, amb la calda que fa a casa i el fred d'escocia, tu que triaries? jeje

Amb la nit ja entrada, vem arribar a l'hostal, una espècie d'antro que recorda a una casa d colonies amb dret a cuina limitat, lavabos compartits, i dutxes mixtes... guarro no és, pro tampoc cap luxe.

Així que després de divagar molt, decidim anar a dormir, demà serà un altre dia.

Adéu Valls adéu pràctiques adéu a tots

Divendres vaig finalitzar el meu periode de pràctiques a Valls, ja em vaig llevar amb malestar, portaba tota la setmana plantejant-me aquell dia, i com sempre esperant que no arrivés, però com no, va passar. Em vaig llevar després d'haver sortir una estona la nit anterior, i dormint poc per insomni, amb lo que amb 2 hores de son vaig anar a comprar el pica-pica per celebrar la despedida. Una vegada arribat a Valls vem fer l'última reunió de practicum, evidentment vaig exposar les meves queixes pel tracte rebut pel professorat, per les companyes només elogis. Després vem nar a dinar i vaig estar parlant amb una de les companyes de pràctiques que li passaba com a mi, no es volia haver de despedir, sembla ser que tots estavem molt a gust en aquell hospital.
Les 2 i a correr, això volia dir que tocaba canviar-se i entrar a l'últim torn en aquelles pràctiques, la part trista és que no estaven les meves tutores durant aquell periode, però hi havien altres que també hi havien sigut i que per tant m'alegraba tenir-les aquella tarda, algu conegut quan et despedeixes et fa més fort.
La tarda va transcorrer a base de fer feina, vaig esquivar una mica estar sense fer res, inventant-me feina, no em volia donar temps a pensar res, perquè sino baixaba el meu humor i no m'ho podia permetre, les últimes hores allà havia d'estar com sempre, alegre.
Tot i així en un moment em vaig escapar i amagar en una de les habitacions per poder escriure el que tenia en ment i en un petit esborrany, les meves notes de despedida, per molts serà una cosa molt cursi i cutre, però per mi sempre ha significat molt, penso que expresar els sentiments no es dolent, i elles havien sigut la meva família durant 6 setmanes, que menys que dedicar-lis unes linies donant-lis les gràcies.
Finalment va arribar el moment de l'apat de despedida, la veritat és que ens ven afartar tots plegats perquè hi havia de tot, dolç, salat, etc... va sonar el timbre d'una habitació i això va detonar la recollida i despedida, petons per tots i els millors desitjos, val a dir que algu amb qui m'he passat hores i hores d'allà quasi bé em va fer saltar una llàgrima, perquè em va fer una abraçada amb un sentiment i intensitat d'aquells que et fan les persones estimades, vaig contenir la respiració, vaig agafar les coses, i vaig dir adéu.
Aquí es va acabar, però ara toca començar de nou, més pràctiques més gent... però ara mateix hi ha algu altre que voldria tornar a veure, ja no cada dia, però potser de tant en tant estaria bé mantenir viu el contacte.

Gràcies per tot, i us recordo i enyoro. família Pius 3a planta.

Fums d'Adsum

Adsum va decidir començar a passejar rambla amunt, distreïent-se mirant la gent i sentint el remor de les converses d'aquestos, tot intentant amagar i fugir d'aquella situació que l'atormentava, de seguida que tornava a pensar-hi, es fixava més en algun dels detalls d'aquell paisatge animat, pensava "i si..." llabors es fixava com una mare acariciava el seu nadó i li feia un petó tot ensumant el dolç perfum del seu neonat, a la que baixava la guardia i tornava "vols dir que..." llabors tornava a fixar-se en que succeïa al seu voltant, una parella gaudia l'una de l'altre entre mirades complices i tendres petons... es va fer una pausa mirant al seu voltant i Adsum va aixecar el cap i va veure una gavina com volava direcció mar, i va decidir seguir caminant, fins que va arribar al final del trajecte, a partir d'aquí només hi havia una caiguda d'uns 20 metres i més enllà la mar, i la gavina. Arribat a aquest punt només quedava una opció seguir endavant i lluitar contra la gravetat o donar un tomb i seguir enrera, perseguint els problemes deixats enrere i afrontant-los, es va quedar una estona parat, es va encendre una cigarreta, va inspirar una calada ben profunda al temps que queien les primeres gotes de pluja de la tarda, va expirar l'aire profundament seguint el moviment del fum direcció rambla tot veient com desapareixi i es barrejava amb l'ambient, després de tres calades profundes, va llençar la cigarreta i va decidir que giraria cua i miraria de barrejar-se entre les seves cabories, va pensar que si el fum, tan dens com semblava, acavaba esvaïnt-se, perquè els seus problemes no podrien fer el mateix, esvaïr-se a mesura que avançava pas a pas entre ells.

Retrovaments

Fets fortuïts durant la nit em deien que havia de passar alguna cosa interesant, primer de tot em vaig retrobar amb un dels meus millors amics que per diferencies de població i modes de vida no ens haviem vist desde feia un any com a mínim, després vaig aconseguir entrar de franc en un local fent servir la documentació del meu brother, després al guardaropia no em van cobrar, em van tornar els meus calers pensant-se q li havia donat de més.
Després demano consumicions i em perdonen un €, no es gaire però en aquets temps q corren ja n'hi ha prou. I després d'anar xerrant amb els amics i amigues, em vaig retrobar amb una gran amistat meva, que per descuït en part dels dos, haviem oblidat, evidentment després d'haver compartit molts anys d'amistats, per circumstàncies de la vida ens vem haver de distanciar, i ahir després de varis retrovaments ens vem decidir a parlar, me n'alegro molt perquè la vida sembla ser que li respon, i això m'omple d'alegria, jo per part meva també em van bé les coses, us he dit ja que marxo cap a Edimburg, Escòcia, doncs això :P

Res més, deixo un pensament per a aqueta persona en concret i després per la resta d'amistats que per mi formen part d'una família.

From the bottom of your soul

El grup Toto s'ha tornat a reunir i ha tret un gran album i destacaria aqueta gran cançó que recomano a tothom, Bottom of your soul. Com diu la lletra, no veureu mai a un nen mort de fam alimentar-se de diners, i que fes-te notar que puguin captar una abraçada, i que sempre recordis aquella veu que et diu que mai estàs sol. Gaudiu-la:

Where are the children we lost not long ago
Feel for the Mothers who weep for them
I pray for the Fathers who are standing by their side
In their world of pain and suffering

Have you ever seen the look in a hungry child's eyes
They can't eat money or promises
Give them your smile and try holding out your hand
Let them know you're there, let them know you're there

Chorus
Why is it always the ones that we love
Are the ones that will never come home
Why must all of the bridges we cross take their toll
Always remember the voice in your head
Speaks to you when you're alone
And it comforts you
From the top of your heart to the bottom of your soul

You can swim in a river of tears they cry
For they sleep on the winds of uncertainty
Show us a sign and make us believe again
There's no other way, oh, there's no other way

Chorus
Instrumental Break
Chorus

Aprofito per comentar també la cançó Not about us d'en Ray Wilson:

A little piece of something Falling gently down down down No one understands you like I do
I'd rather be beside you Everything we know so well Tell me what you feel now Show me what you think of it
It's not about us anymore It's all about the reasons That we think we're fighting for It's not about hate It's not about pain we always feel I know we have our problems But we're not the only ones It's not about you it's not about me It's not about anger It's more about the loneliness we feel
How can I begin to Ask for some forgiveness For all that we have taken There's nothing left now
Just a little piece of something Falling gently down down down No one understands you no no Like I do There's nothing left now
It's not about us anymore It's all about the reasons That we think we're fighting for It's not about hate It's not about pain we always feel I know we have our problems But we're not the only ones It's not about you it's not about me It's not about anger It's more about the loneliness we feel
It's not about us It's not about hate It's more about the loneliness we feel It's not about anger It's not about wanting I know we have our problems But we're not the only ones

Treballar amb el cor

Ja porto dies fent pràctiques, i encara em queda una setmana, i ahir no se perquè em vaig parar a pensar-hi molt. Hi estic molt a gust, és un lloc on m'hi agradaria molt treballar-hi, però se que aviat m'hauré de despedir de les amistats que hi he fet, algunes més intenses que d'altres, jo sóc molt sentit i deseguida m'enyoro de la gent amb qui he compartit estones.
Així que amb ànims de superar-ho, ahir em vaig tancar una mica en banda, vaig arribar molt content i quan em va tocar reflexionar-hi... vaig deixar de ser jo mateix per ser un treballador més, un afegit per circumstàncies de la vida.
Un gran amic que vaig coneixer en una feina, en Leo, em va dir un cop: "lo que me jode es que envien gente como tu i que le cojes tanto cariño y tanta amistad, porque luego se van y los echas en falta". Aquetes paraules potser són les més maques q m'ha dit mai un company de feina, i penso que té rao... vius tantes coses plegats, a les bones i a les dolentes, que després... t'en resenteixes perquè ja formen part de tu...

Sense anims d'exendre'm, us diré fins la propera, que no se quan serà.. perquè no tinc vida internetil ni res de res. Records a tots, el amics/ques que han marxat, i als/les que hi són.