Scotland's trip 5th day

5th Day

Les idees al descobert.

He arribat al meu hospital a les 8:30, he preguntat per la meva infermera i no hi era, per sorpresa meva li tocaba festa, així que he anat amb una altre que vaig coneixer el segon dia, fins que ha arribat la infermera clínica i m’ha preguntat si volia anar a la reunió dels metges per vore els casos de neurocirugia, allí lo primer de tot a l’entrada, un carret amb café i té per a tothom, i també galetes, després han començat la reunió on cada el doctor en cap anaba preguntant als subdits com veien cada pacient, segons els resultats de la angiografia. En acabat d’això ha tocat tornar a planta.. però no per gaire estona perquè sabent que volia veure moltes coses, aviat van trobar on enviar-me, m’han enviat a veure una extracció d’un tumor cerebral.

En primer lloc comentaré que em fa molta gràcia que als quiofans els hi diuen “teatres”, és una tonteria, ho sé però mira ja sabeu que a mi tonteries així em fan gràcia.

Ha sigut una experiència impresionant, veure la cura i la presició que s’ha de tenir per a fer aquestes extraccion en un lloc tant sensible i tant vulnerable com és el cervell, com unes 5 hores d’operació et passen volant només mirant el que van fent i desfent, dic aquestes hores perquè he marxat abans de que acaves, perquè aquet tipus d’intervenció acostuma a durar unes 10 hores.

Arribo a les 3, vora les 4 a l’hostal i el primer que em trobo són els d’Ubeda: Chesko, Tato, Antonio i Andy, s’estaven començant a preparar el dinar així que m’han convidat a participar-hi, i com no he acceptat, la veritat és que m’ho hai passat amb ells moooolt bé, hem rigut moltíssim. Després ja hem fet una pausa de descans i en acabat a la tarda ja ens hem tornat a trobar amb ells i hem anat a passejar i mirar botigues… tancades perquè aquí tot tanca aviat. Finalment ells tenien en ment anar a veure el futbol així que m’he decidit a apuntar-m’hi per passar-ho bé una estona i fer “gatzara i xerinola”. Després de caminar durant molta estona hem anat a parar al bar que ens havien recomant, un bar on voi que hi havia més televisions per metre quadrat que persones, i evidentment seguint la tradició escosesa, ens hem demanat un parell de pintes, personalment jo una Carling i finalment una Guiness. Aquí he conegut al Sean (Chon segons els uvedencs) i l’Steve dos coneguts de l’Antonio que vivien aquí a Edinbvrg. Com a curiositat diré que mentres miravem el partit em vaig fixar en una taula on hi havia un noia molt maca, doncs per colmo era de Madrid, així que lo primer que m’ha passat pel cap és “mira que hi han dones per acabar-me fixant en una de casa”.

Acabant el partit, en Sean ens porta al seu pis per a que poguem menjar els sangüitx que havien preparat, sopem i deseguida continuem la ruta… jo pensaba ruta??? No em diguis que ara toca sortir de festa una estona.. doncs resulta que sí, vem acabar anant a un local que es diu Ignite, on era festa universitaria, amb el carnet d’universitari d’edinbvrg, et costaba 2 pounds, i les consumicions de Pinta d cervesa a 1’5 pounds, una verdadera ganga. Jo crec que mai havia vist tantes dones juntes, realment aquí la gent és ben peculiar, perquè amb el fred que feia al carrer, hi havia un munt d’elles que duien unes faldilles tant llargues 4 dits de la meva mà, evidentment els companys meus, de seguida es van animar a fer el “Jelou aim espanix”, gràcies a això ens vem fer unes quantes fotos.

Les 3 del matí passades, toca marxar a dormir, amb lo que arribo al llit destrossat i em poso a dormir de seguida.. perquè en 4 sona el despertador. Ens veiem demà.