Scotland's trip 8th day

Avui tocaba fer una mica de matina que haviem d’aprofitar el dia per visitar varis monuments, així que a les 8 ja ens preparavem per dutxar-nos, etc. La primera notícia del dia ha sigut que teniem la torradora espatllada, així que ha tocat espavilar-se, els que volien torrades han hagut d’utilitzar les paelles, els que no, ens hem menjat una poma com uns campeons i un parell de madelenes, acompanyades d’un café ben carregat, que tot sigui dit aquí és dels sol·lubles, és a dir, les màquines de café només les pots veure en locals especialitzats en fer cafés, en les llars típiques escoceses no existeix.

Acabat això ens hem dirigit a visitar uns monuments que es veuen a la zona on estem allotjats, el clima no acompanyaba gaire, en principi plovia però ja es veia que podia anar a pitjor la cosa, i així ha sigut, quan entravem al cementiri de David Hume a St Andrew’s house ens ha començat a nevar, el cementiri malgrat ser el que és albergaba algunes bones imatges que he capturat amb la camara i que ja veureu. Després ens hem apropat al cim de la montanya del costat i ens hem presentat dabant el Nelson’s monument, aquí ha començat la gran nevada, nosaltres malgrat això no ens hem pogut estar de fer moltes fotos i passar fred, tant ha sigut el fred que al tornar cap a dinar hem passat per el Snt James Shopping Center i ens hem apropat a una botiga amb el 90% de descompte amb articles, i he decidit que com a record em compraba un anorac més bo que el que porto pel mòdic preu de 9,99 lliures que vindrien a ser 15 euros, potser serà el millor record que m’enduré perquè amb les baixes temperatures que fan aquí val la pena tenir un abric amb caputxa.

Després a dinar, avui spaguettis amb salsa de xampinyons… després tocaba anar a la “Camera Obscura”, una curiosa atracció turística de la ciutat que consisteix en una costrucció de fa molts anys que té un parell de lents al sostre de l’edifici i són projectats a sobre d’una taula blanca, amb lo qual la visió es fa curiosa. Després ens hem passejat pels pisos de l’edifici amb diferentes il·lusions òptiques per entretindre als visitants. Pel meu parer, no està malament, però estalviar-me 5’5 pounds que m’ha costat tampoc m’hagués importat gaire, em sembla que ja tinc ben clar que no tornaré a malgastar gaire més els meus diners, crec que als companys els hi ha agradat molt, però jo la majoria d’aquestes coses ja les tinc vistes del gran museu de la ciència de Barcelona.

Ja baixant carrer aball ha tocat el moment de decidir-nos a veure la costa escocessa, així que hem buscat un bus que ens apropés al mar, i així ho hem fet, a mesura que es naba fent fosc arribavem a destí, i quan els últims rajos de llum respiravem rera les onades i rera les roques hem arribat a la platja on es fluia un gèlid aire de mar que cogelaba les idees, amb lo que no hem pogut resistir gaire estona i hem acabat tornant cap a casa, l’allotjament.

Ara porto una bona estona al rebedor del Brodie’s i vec passar gent de tot arreu, ara el que més predomina són italians, però també tenim gent de Sri Lanka, Nova Zelanda, Australia, Sud africa… etc

Evidentment estic sol, la resta de companys han quedat a l’habitació, suposo que estaran dormint o reposant, jo no podia quedar-me de braços plegats i havia de venir a explicar aquest dia tant atapaït i amb tanta feina feta.

Espero no aburrir-vos amb aquestes llargues cròniques però amb poca estona amb la que em puc conectar haig de concentrar els escrits, els quals faig previament amb un arxiu per després penjar-ho a internet, les fotos són un altre tema perquè clar depenc de la conexió del veï i ara mateix no és molt bona, així que les fotografies ja vindran.

Si algu llegeix això, gràcies per fer-ho per mi seràs com l’amic que m’escolta quan necessito parlar, com em sembla que és aquest moment en el que estic sol amb la tranquilitat i la relaxació que em dona la música.

Ens veiem aviat amics. Adéu.