Scotland's trip 9th day

Avui tocaba anar cap al Loch Ness, resulta que ens hem llevat i queia una nevada impressionant, d'aquelles que si fos a Catalunya colapsaria el païs sencer però aquí al estar la gent preparada no hi han tants aquests problemes. Hem arribat al microbus on ens esperava i hem conegut al nostre guia i conductor, un home pelroig la mar de simpàtic. Ens ha fet una mica de guia fins a les afores, que llabors la neu apretaba molt més i hem hagut de recular, posteriorment he sapigut que a les notícies a Catalunya se n'han fet ressó.
Així que com a premi de consolació ens ha dut a veure un pont.. del qual no recordo el nom, però n'hai fet fotos als cignes que hi havien nedant.
Una estona més tard hem tornat a Edinbvrg on ens han tornat el diners del trajecte, uns 30 pounds, que equivaldrien a 45 euros, i la veritat és que si me les puc estalviar, me les guardaré, tot i que les ganes d'anar a fer aquesta visita turística són presents.
Tornant a l'hostal la tropa hem aprofitat per esmorzar, i en acabat de nou cap a l'habitació, Betlem i Miguel han dormit i jo he parlat amb el meu germà una bona estona, de fet fins que ell se n'ha anat a dutxar, després no sabia que fer i he acabat anant a passejar i a fer unes fotos de la nevada, el que m'ha sapigut greu és que la neu ja començaba a minvar degut a la pluja que també havia caigut, tot i així he fet alguna foto de la qual n'estic prou content.
Ara que comento lo de la foto, sembla ser que ara tots ens hem convertit en artistes de la fotogràfia, tots intentem fer la foto més maca. Jo per part meva ja ho feia i ho seguiré fent, m'encanten les perspectives i el toc personal que els hi donc, alguns podrien dir d'alguna d'aquestes fotos que la podria fer al costat de casa, però per mi no, és un rotllo filosòfic d'essències del moment i coses així.
Després quan tornaba cap a l'hostal per dinar, m'he parat a una botigueta a comprar-me un sanguitx i com a nota curiosa, a l'entrada de l'establiment hi havia una ampolla que es llegia clarament CAVA, made in Snt Sadurní d'Anoia, són d'aquelles coses que no se perquè sempre et sorprenen.
He arribat per dinar amb ells 2 i en acabat hem decidit coses diferents, jo per part meva m'he quedat a estirar-me una estona, i ells han anat a tombar.
Jo sabia que no podria fer la migdiada, ja que mai he pogut però no serà perquè no ho hagi intentat, però moltes coses m'ho han impedit, sobretot la parelleta veina, que no se que hi fan a la seva habitació del costat però fan uns crits un tant sospitosos, i un gemecs prou insinuants per a postular que no es discuteixen i que s'estimen molt. Per manca de soroll després no podien tancar la porta de l'habitació i s'han liat a donar cops, fins que han cridat a la noia de recepció, la qual també s'ha liat a donar cops, després han cridat al noi de recepció i ho han solventat.
Després d'aquests 3/4 d'hora intensos ja tenia l'esquena feta un bunyol del matalas de molles, el qual se li veu clarament que ha soportat tot tipus de persona.
Quan han tornat la Bet i el Miguel, de seguida han marxat a berenar, jo he aprofitat per parlar amb la família i veure com estan les coses per casa.
Acabant el vespre, he baixat a sopar algo i he vist que hem fet nous amics, 2 portugueses i un panameny, perquè serà que els de parla llatina o d'arrel llatina acabem tots junts fent amistat??
Bé, ara ja toca dormir que demà tornem a l'hospital, fins demà Hello and wellcome back.