Scotland's trip 11th day

Estic escoltant Pink Floyd mentres us escric aquestes linies i creieu-me que puc tancara els ulls i anar revisquent tots els bons moments que he anat visquent aquests dies i la resta de dies de la meva vida, i escoltant aquestes notes començo a escriure una mica la crònica del dia.

Primer de tot disculpes perquè portaba 2 dies sense escriure res i he aprofitat per escriure els dos dies de cop. Tot següit començo el dia:

Avui he arribat tard, si senyors/es no és que m'hagi he dormit, he dormit les hores que havia calculat.. però malament ¬¬'. Així que m'he dutxat, he esmorzat i he anat a esperar el primer bus que em portés cap a l'hospital... ha trigat. Així que a les 9:20 arribaba al Western General Hospital, a planta em sembla que ningú li ha donat interés a l'hora que he arribat, perquè deseguida amb somriures m'he posat a veure que feien i deixaven de fer, a fer alguna escala de glasgow i després a fer de IBM (i veme a buscar eso i veme a buscar lo otro).
Ha sigut realment un matí molt ocupat i enfeinat per a tothom, inclús per a mi perquè Norah em naba demanant coses i no m'en assabentaba del que deia i li havia de fer repetir :( cosa que em sabia greu, però ella com sempre, cap problema m'ho repetia bé, i si calia m'ho ensenyaba, la veritat és que molt bé aquesta dona.
Quan quedaba més de mitja hora, se m'apropa l'altre infermera amb qui jo estaba, la Pam i em diu, "ohhhh et queda menys d mitja hora per marxar eeeh", i jo dic sí fent un somriure, llabors em diu "doncs vinga ja pots marxar, ets lliure", acte seguit la Norah i ella m'han desitjat lo millor i jo a elles, fent-me una abraçada i un petó.
Després he marxat cap a casona amb el bon regust d'aquesta despedida, he saludat al ratolí de l'hostal, el qual no està batejat encara, i després m'he assegut dabant una tassa de llet calenta amb café i m'he disposat a gaudir d'aquell moment tos sucant-hi una galeta de xocolata, l'he saborejat, he mirat l'hora que era i m'he sentit el noi més feliç del mon en aquell moment.