Des de la Barra

Em recolzo a la barra del bar de sempre, em demano el que acostumo a beure mentres converso amb el cambrer, fins aquí el meu mon segueix igual, amb els meus amics, i les meves amistats, llavors és quan et gires i et dones conta que tot canvia, i segons sembla ser, tot menys tu.
Et fixes amb aquella noia amb qui parlaves molts dies, amb qui hi tenies una relació amb la que comparties somriures, una relació inocent, sense lligams ni obligacions, sols amistat i alegria, llavors creues la mirada amb ella, i la seva mirada ha canviat, els seus ulls ja no et somriuen, es tanquen i dissimulen haver-te vist, busquen amagar-se, el caliu dels teus ulls i la fredor dels seus són un contrast massa fort, la distància entre ells ara ja és massa gran, ja res serà com abans, ja no podràs dirigir-te amb la confiança que hi tenies, perquè la persona que coneixies ha canviat, i per ella ara ets un desconegut.
En aquell moment tanco els ulls prenc un glop, mentres decideixo que fer, obro de nou els ulls i la vec somriure, com acostumava fer amb mi, en aquell moment decideixo que fer i dono el primer pas, i mentres em dirigeixo al meu destí em començo a pensar que li diré, tantes coses per dir, i en aquest moment no se que dir-li, perquè serà que quan algú realment t'importa només tens silencis com a respostes i paraules entretallades? Llavors m'apropo a ella i en el moment en que la saludo un soroll em distreu, una llum forta m'ilumina... s'ha fet de dia, miro al voltant i el paisatje ha canviat, sóc a casa i m'he llevat del son... amago el cap sota el coixi i em quedo amb el dubte, què haguès respost? Què haguès dit? Què haguès passat? Els somnis ja ho tenen això, et deixen amb la incertesa.

La història i la Indignació

Resulta que avui he rebut la trucada d'una companya de classe i amiga, i m'ha explicat que el treball d'història que vem fer plegats es presentarà al congrés internacional d'infermeria que es fa a Canarias, doncs bé, a partir d'aquí ve la indignació, per presentar el treball havien de posar el nom de 6 persones, resulta que al treball erem 5 persones, i de professores n'hi han 2, així que s'havia d'excloure algú del grup, i endevineu a qui li ha tocat ser exclòs, doncs sí a mi, el motiu: "havia sigut dels últims en entrar al grup".

Ara us faré 5 centims de com va anar lo del grup: a mi em faltava grup per al treball, i una de les que feia el treball em va oferir entrar-hi, i vaig acceptar, llabors em vaig posar a fer feina amb la resta, vaig fer la part que em va tocar, no molta perquè estava voi tot fet, però vaig resumir alguns articles i vaig fer la part gràfica del power point i la de resum, és a dir, la part creativa. L'altre noia que va entrar al grup al mateix temps que jo va resumir la seva part i no va fer res més, no va participar amb la resta del grup en res, no dirigia la paraula a ningú, no parlava amb ningú, no es relacionava, és a dir, una total autista.


Resultat, em sento indignat, com poden posar el nom d'una persona que en prou feines ha fet res per aquest treball? les meves companyes estan superindignades i reclamaran que si es publica l'article no aparegui el nom d'aquesta noia, perquè com bé elles diuen "Tu t'ho has currat molt més". La llàstima són els 2 fòsils que tinc per professores, que m'han exclòs per un motiu "PATILLERO", o potser m'han discriminat perquè era l'únic noi? potser és un cas de sexisme però a l'inrevés, he patit un abús de feminisme??

No en tinc ni idea però pel cas estic indignat, sóc partícep d'un treball que possiblement es publicarà a una revista d'infermeria, i el meu nom serà un oblit per la memòria.