Tornada al CAP

En aquestes 2 setmanes m'he trobat amb uns canvis al meu CAP, resulta ser que han arribat noves companyes de pràctiques, unes que ja coneixia i amb qui m'hi avinc molt i d'altres que he conegut recentment, entre elles una noia que ha vingut d'erasmus i la qual mirem de fer que se senti com a casa, després de l'experiència a l'extranger penso que un cop de mà sempre va bé. Hem fet un bon grup on ens ajudem els uns als altres, i on aprenem els uns dels altres, així doncs penso que la cosa rutlla molt bé.
Arran de la bona relació que tenim amb tota la gent del CAP, l'altre dia ens van proposar anar a un simposium a Port Aventura sobre obesitat infantil, però abans d'ahir ens van negar anar-hi tots perquè erem masses, jo vaig pensar que això no podia ser, i després d'insistir i enviar un fax amb les dades dels que voliem anar, avui m'han trucat per confirmar que hi podem anar tots, amb lo qual aquest dissabte estaré de simposium :P

Final de l'aventura

Ha passat ja una setmana de la tornada d'escòcia, sento no haver escrit abans, però quan et trobes en una situació de la teva vida en la que no desitjes escriure ni obrir els ulls per veure la realitat s'et fa molt dur, no tic paraules maques per aquell dia perquè tota la màgia del moment va desapareixer només posar els peus a casa, els més propers a mi sabreu el motiu exacte, així que no donaré gaires explicacions i si potser més endavant vull decriure aquell dia, ho faré.

Ho prometo.

Scotland's trip Penúltim dia

Primerament de matí hem anat a fer una petita compra de records i després hem anat cap a la facultat a fer l'avaluació final, un full amb un munt de preguntes i preguntes que haviem de complementar escrites, després la tutora ens ha convidat a anar a dinar fora de la facultat, en un lloc típicament anglés, usease de sanguitxs i coses d'aquestes, jo per la meva part he menjat una papata al forn amb salsa de mores i formatge brie.. una mica raro tot plegat pro no estaba malament, era comestible. A l'hora de la despedida ens despedim de la tutora a la catalana, 2 petons per banda i una abraçada, a lo que ella es queda molt sorpresa, evidentment hem rigut tots plegats.

Quedaba la segona part important del dia, més compres.. jo no, ja he quedat amb els de casa que no he comprat records, els records són les meves fotos i el millor regal és la tornada a casa. Per a molts això seria una decepció, però per d'altre banda trobo que així t'estalvies els mals de cap que comporta triar un regal per cada membre de la família, a part del que s'estalvia la butxaca, amb els diners dels regals a casa els hi puc pagar un sopar de benvinguda.

I ara fa una estona han començat a tancar maletes en Miguel i la Betlem, així ja es preparen per demà, segur que ma mare deu pensar, si llegeix això que segur que jo ho deixo tot per l'últim moment, doncs no és així, en aquest cas jo la maleta la vaig preparar ahir per la tarda, i ja em vaig separar la roba d'avui, només em quedarà posar la toballola demà pel matí.


D'aquí una estona toca jornada de reflexió i finalitzar tot el menjar pendent que ens quedi, després potser sortirem a fer un brindis de despedida al bar que tanta bona música ens ha ofert
, el Finnegan, tot aprofitant que avui estan celebrant el St Patrick's Day.

Ens diem algo, espero que havent tornat ja a casa.

P.D: he borrat les primeres fotos, les del primer enllaç per aclarir-nos, miraré de fer uns canvis perquè me n'hi capiguen més, ens veiem.

Scotland's trip 12th day

Loch Ness Day:

De bon matí només obrir les finestres de l'habitació, ens apareix una nevada i una caiguda de neu impressionant, lo primer que pensem és... no anirem al loch ness com diumenge. Baixem a la cuina a esmorzar unes torradetes i veiem que la cosa ha minvat i que de tant en tant surten clarianes de sol, així que de moment la cosa està en que hi han esperances, ens dirigim al bus i la primera sorpresa és que la cosa rutlla, un bus més gran i un munt de gent, i un guia totalment diferent, un home que més que guia semblaba un pescador degut a la seva barba blanca i el seu jersei blau, un guia una mica peculiar perquè ens va explicar les mil batalletes que ha tingut escòcia durant la seva història mentres ho convinaba amb apologia del "guiski".

Vem anar fent un munt de parades en un viatge etern, vem fer una parada en una gasolinera prop d'una destileria, com no.. ho va triar el guia jeje. Ens vem agafar un plat de patates i vem fer un mos amb els sanguitxs preparats.

Vem arribar al loch Ness, i la veritat és que vem tenir sort perquè sortia el solet malgrat el fred i el vent que feia, ens vem fer unes quantes fotos, vem coneixer 2 cignes els quals ens van deixar apropar per fer fotos, i tot seguit cap al bus. Val a dir que una mica sosa l'arribada al llac, podiem haver-li donat un tomb amb el bus, o fer un recorregut, per veure lo llarg que és.

De tornada vem fer el tomb i vem passar per les montanyes veient els cervols com campaven lliurement, i pensaba mmmm un entrecot de cervol grrrr que bo!

Ja vem arribar, sopar.. i en acabat vaig anar al pub que m'agrada a mi a pendre un parell de pintes i m'en vaig tornar a dormir. I apa ja està!

Ara fotos:

Viatge al Loch Ness

Scotland's trip 11th day

Estic escoltant Pink Floyd mentres us escric aquestes linies i creieu-me que puc tancara els ulls i anar revisquent tots els bons moments que he anat visquent aquests dies i la resta de dies de la meva vida, i escoltant aquestes notes començo a escriure una mica la crònica del dia.

Primer de tot disculpes perquè portaba 2 dies sense escriure res i he aprofitat per escriure els dos dies de cop. Tot següit començo el dia:

Avui he arribat tard, si senyors/es no és que m'hagi he dormit, he dormit les hores que havia calculat.. però malament ¬¬'. Així que m'he dutxat, he esmorzat i he anat a esperar el primer bus que em portés cap a l'hospital... ha trigat. Així que a les 9:20 arribaba al Western General Hospital, a planta em sembla que ningú li ha donat interés a l'hora que he arribat, perquè deseguida amb somriures m'he posat a veure que feien i deixaven de fer, a fer alguna escala de glasgow i després a fer de IBM (i veme a buscar eso i veme a buscar lo otro).
Ha sigut realment un matí molt ocupat i enfeinat per a tothom, inclús per a mi perquè Norah em naba demanant coses i no m'en assabentaba del que deia i li havia de fer repetir :( cosa que em sabia greu, però ella com sempre, cap problema m'ho repetia bé, i si calia m'ho ensenyaba, la veritat és que molt bé aquesta dona.
Quan quedaba més de mitja hora, se m'apropa l'altre infermera amb qui jo estaba, la Pam i em diu, "ohhhh et queda menys d mitja hora per marxar eeeh", i jo dic sí fent un somriure, llabors em diu "doncs vinga ja pots marxar, ets lliure", acte seguit la Norah i ella m'han desitjat lo millor i jo a elles, fent-me una abraçada i un petó.
Després he marxat cap a casona amb el bon regust d'aquesta despedida, he saludat al ratolí de l'hostal, el qual no està batejat encara, i després m'he assegut dabant una tassa de llet calenta amb café i m'he disposat a gaudir d'aquell moment tos sucant-hi una galeta de xocolata, l'he saborejat, he mirat l'hora que era i m'he sentit el noi més feliç del mon en aquell moment.

Scotland's trip 10th day

El dia comença bé per a l'equip, la Betlem està batallant fer un sangüitx de tonyina i el primer que li passa és que se li trenca l'obre-llauna que porta de serie, les torrades se li cremen... tota una odissea. Jo per la meva banda intento fer un tallat, però no tenim llet, així que decideixo tirar pel dret i pendre-li a la malcarada de l'encarregada, em dirigeixo a la seva ampolla de llet i li birlo lo just per fer-,me el meu cafetó.
El dia comença amb rajos de sol, cosa que és bona, ja que és el segon dia que veiem el sol en 2 setmanes, que casualment coincideix amb el dilluns, jo em pregunto, és possible que només hi hagi sol els dilluns en aquest pais? Per cert.. a migdia ja ha desaparegut el sol.. era d'esperar jeje.
L'ambient anglés avui ha estat difícil per mi, jo no se perquè desconecto, desconecto fàcilment el xip i em perdo quan diuen les coses, això suposo que a tots ens passa però bé avui per sort he tingut un infemrer que m'ha ajudat molt a adaptar-me i al final de la jornada he acabat entenent quasibé tot i perdent poc el fil de les converses. El rodatge és bo!

Comentaré de l'hostal que ara estan de busca i captura, una rata/ratolí ha sigut vist a la cuina i la seva casa és ben aparent a la paret, i les seves deposicions també perquè estan per sota l'estanteria.
Comentaré com han netejat les "depos" de l'animaló perquè m'ha fet molta gràcia, l'home en questió de l'hostal, ha agafat una gerra d'aigua calenta i l'ha abocat a sobre, seguidament i ha refregat una toballola... de les que nosaltres usem a la cuina per aixugar les mans... així que ara em miro les toballoles 2 cops.

Tornant a casa m'he quedat amb una idea que m'ha aparegut reflexionant sobre la bandera escocesa. Realment el color d'aquesta bandera, té una referència molt clara, el preciós color dels ulls d'aquestes nadiues.

Scotland's trip 9th day

Avui tocaba anar cap al Loch Ness, resulta que ens hem llevat i queia una nevada impressionant, d'aquelles que si fos a Catalunya colapsaria el païs sencer però aquí al estar la gent preparada no hi han tants aquests problemes. Hem arribat al microbus on ens esperava i hem conegut al nostre guia i conductor, un home pelroig la mar de simpàtic. Ens ha fet una mica de guia fins a les afores, que llabors la neu apretaba molt més i hem hagut de recular, posteriorment he sapigut que a les notícies a Catalunya se n'han fet ressó.
Així que com a premi de consolació ens ha dut a veure un pont.. del qual no recordo el nom, però n'hai fet fotos als cignes que hi havien nedant.
Una estona més tard hem tornat a Edinbvrg on ens han tornat el diners del trajecte, uns 30 pounds, que equivaldrien a 45 euros, i la veritat és que si me les puc estalviar, me les guardaré, tot i que les ganes d'anar a fer aquesta visita turística són presents.
Tornant a l'hostal la tropa hem aprofitat per esmorzar, i en acabat de nou cap a l'habitació, Betlem i Miguel han dormit i jo he parlat amb el meu germà una bona estona, de fet fins que ell se n'ha anat a dutxar, després no sabia que fer i he acabat anant a passejar i a fer unes fotos de la nevada, el que m'ha sapigut greu és que la neu ja començaba a minvar degut a la pluja que també havia caigut, tot i així he fet alguna foto de la qual n'estic prou content.
Ara que comento lo de la foto, sembla ser que ara tots ens hem convertit en artistes de la fotogràfia, tots intentem fer la foto més maca. Jo per part meva ja ho feia i ho seguiré fent, m'encanten les perspectives i el toc personal que els hi donc, alguns podrien dir d'alguna d'aquestes fotos que la podria fer al costat de casa, però per mi no, és un rotllo filosòfic d'essències del moment i coses així.
Després quan tornaba cap a l'hostal per dinar, m'he parat a una botigueta a comprar-me un sanguitx i com a nota curiosa, a l'entrada de l'establiment hi havia una ampolla que es llegia clarament CAVA, made in Snt Sadurní d'Anoia, són d'aquelles coses que no se perquè sempre et sorprenen.
He arribat per dinar amb ells 2 i en acabat hem decidit coses diferents, jo per part meva m'he quedat a estirar-me una estona, i ells han anat a tombar.
Jo sabia que no podria fer la migdiada, ja que mai he pogut però no serà perquè no ho hagi intentat, però moltes coses m'ho han impedit, sobretot la parelleta veina, que no se que hi fan a la seva habitació del costat però fan uns crits un tant sospitosos, i un gemecs prou insinuants per a postular que no es discuteixen i que s'estimen molt. Per manca de soroll després no podien tancar la porta de l'habitació i s'han liat a donar cops, fins que han cridat a la noia de recepció, la qual també s'ha liat a donar cops, després han cridat al noi de recepció i ho han solventat.
Després d'aquests 3/4 d'hora intensos ja tenia l'esquena feta un bunyol del matalas de molles, el qual se li veu clarament que ha soportat tot tipus de persona.
Quan han tornat la Bet i el Miguel, de seguida han marxat a berenar, jo he aprofitat per parlar amb la família i veure com estan les coses per casa.
Acabant el vespre, he baixat a sopar algo i he vist que hem fet nous amics, 2 portugueses i un panameny, perquè serà que els de parla llatina o d'arrel llatina acabem tots junts fent amistat??
Bé, ara ja toca dormir que demà tornem a l'hospital, fins demà Hello and wellcome back.

Més fotos

Hauria de ser dormint però he de procurar fer saber a tothom on estem i mostrar els grans paratges així que he posat a disposició de tothom les fotos en un servidor privat, pot ser que falli aviso.
Les fotos són del Castell:
Castell

Dia 8:
Versió meva:
Dia 8
Versió Miguel:
Dia 8 Miguel

Scotland's trip 8th day

Avui tocaba fer una mica de matina que haviem d’aprofitar el dia per visitar varis monuments, així que a les 8 ja ens preparavem per dutxar-nos, etc. La primera notícia del dia ha sigut que teniem la torradora espatllada, així que ha tocat espavilar-se, els que volien torrades han hagut d’utilitzar les paelles, els que no, ens hem menjat una poma com uns campeons i un parell de madelenes, acompanyades d’un café ben carregat, que tot sigui dit aquí és dels sol·lubles, és a dir, les màquines de café només les pots veure en locals especialitzats en fer cafés, en les llars típiques escoceses no existeix.

Acabat això ens hem dirigit a visitar uns monuments que es veuen a la zona on estem allotjats, el clima no acompanyaba gaire, en principi plovia però ja es veia que podia anar a pitjor la cosa, i així ha sigut, quan entravem al cementiri de David Hume a St Andrew’s house ens ha començat a nevar, el cementiri malgrat ser el que és albergaba algunes bones imatges que he capturat amb la camara i que ja veureu. Després ens hem apropat al cim de la montanya del costat i ens hem presentat dabant el Nelson’s monument, aquí ha començat la gran nevada, nosaltres malgrat això no ens hem pogut estar de fer moltes fotos i passar fred, tant ha sigut el fred que al tornar cap a dinar hem passat per el Snt James Shopping Center i ens hem apropat a una botiga amb el 90% de descompte amb articles, i he decidit que com a record em compraba un anorac més bo que el que porto pel mòdic preu de 9,99 lliures que vindrien a ser 15 euros, potser serà el millor record que m’enduré perquè amb les baixes temperatures que fan aquí val la pena tenir un abric amb caputxa.

Després a dinar, avui spaguettis amb salsa de xampinyons… després tocaba anar a la “Camera Obscura”, una curiosa atracció turística de la ciutat que consisteix en una costrucció de fa molts anys que té un parell de lents al sostre de l’edifici i són projectats a sobre d’una taula blanca, amb lo qual la visió es fa curiosa. Després ens hem passejat pels pisos de l’edifici amb diferentes il·lusions òptiques per entretindre als visitants. Pel meu parer, no està malament, però estalviar-me 5’5 pounds que m’ha costat tampoc m’hagués importat gaire, em sembla que ja tinc ben clar que no tornaré a malgastar gaire més els meus diners, crec que als companys els hi ha agradat molt, però jo la majoria d’aquestes coses ja les tinc vistes del gran museu de la ciència de Barcelona.

Ja baixant carrer aball ha tocat el moment de decidir-nos a veure la costa escocessa, així que hem buscat un bus que ens apropés al mar, i així ho hem fet, a mesura que es naba fent fosc arribavem a destí, i quan els últims rajos de llum respiravem rera les onades i rera les roques hem arribat a la platja on es fluia un gèlid aire de mar que cogelaba les idees, amb lo que no hem pogut resistir gaire estona i hem acabat tornant cap a casa, l’allotjament.

Ara porto una bona estona al rebedor del Brodie’s i vec passar gent de tot arreu, ara el que més predomina són italians, però també tenim gent de Sri Lanka, Nova Zelanda, Australia, Sud africa… etc

Evidentment estic sol, la resta de companys han quedat a l’habitació, suposo que estaran dormint o reposant, jo no podia quedar-me de braços plegats i havia de venir a explicar aquest dia tant atapaït i amb tanta feina feta.

Espero no aburrir-vos amb aquestes llargues cròniques però amb poca estona amb la que em puc conectar haig de concentrar els escrits, els quals faig previament amb un arxiu per després penjar-ho a internet, les fotos són un altre tema perquè clar depenc de la conexió del veï i ara mateix no és molt bona, així que les fotografies ja vindran.

Si algu llegeix això, gràcies per fer-ho per mi seràs com l’amic que m’escolta quan necessito parlar, com em sembla que és aquest moment en el que estic sol amb la tranquilitat i la relaxació que em dona la música.

Ens veiem aviat amics. Adéu.

Scotland's trip 7th day

Bé això va passar ahir, i sincerament lo únic que recordo a grans trets és que ens vem passar tot el matí tombant pel gran castell del Edinburgh palace, un edifici que sense cap mena de dubte impressiona del tot. Un gran palau que sembla tret de les grans noveles d'història, i com no aquest palau la tenia. Dintre del mateix castell incluia varis museus com el de les diferentes prendes de vestir, el de la guerra, amb figures impresionants com un baixell fet d'ossos de presoners, d'altre banda veure la colecció de portes de les cel·les amb els seus tallatges de la gent que hi havia estat pressa et deixa fred.
Dintre del castell hi ha construida unca gran capella en reconeixement a l'exercit escocés que va afrontar les 2 guerres mundials aportant aviació i marina.
Després del castell ja vem anar cap a casa a dinar..

... fins aquí el que n'extrec d'aquest dia, no se perquè però no recordo intensament la resta. Ja vorem el 8è dia com va.

Scotland's trip 6th day

Diu ma mare: "Si estàs bé per sortir la nit anterior, també ho estàs per anar a treballar", i és cert, perquè em vaig llevar al cap de 4 hores com un campeon, em vaig dutxar, a la dutxa que fa soroll, no us he parlat d'ella oi? hi han 4 dutxes comunes, la primera la millor, la segona no va la llum, la tercera fa soroll de l'estractor i la quarta funciona a rafagues. Doncs això em vaig dutxar i vaig marxar cap a l'hospital, on em vaig passar el matí fent tests d'escala de Glasgow als pacients, després parlant amb la meva infermera em va arribar el moment d'indignació, les infermeres a escòcia no poden punxar res, no poden posar vies ni res si no fan com un posgrau, sempre ho ha de fer un doctor, increible, vaia retràs que tenen aquí.
Una vegada arribo a casa cansat a més no poder i plegant aviat, m'en vaig a estirar, i a la que toco amb l'esquena el llit arriba la companyia de l'anell, així que som-hi de compres, a mig camí ens truquen els d'Ubeda per anar a passejar abans que no marxin ells, els anem a buscar i apa a passejar una bona estona, després cap a l'hostal per a que ells puguin fer el sopar, llabors m'en vaig amb un d'ells a preparar el sopar a la cuina, els hi faltaba pa per fer els sanguitxs, així que els van mangar de la rebotica de l'hostal jeje. Vem acabar de fer de xef i vem anar a fer-nos les ultimes fotos amb ells aquí l'hostal, seguidament els vem acompanyar a l'estació d'autobusus on els vem despedir.

De tornada vem sentir una olor de mcRata i vem mirar-nos pensant.. mm perquè no? així que vem sopar una hamburguesa d'aquelles dubtoses.

Dormir i cierre, el final d la nit intento fer memòria pro no recordo que més vem fer, suposo que directes a dormir.

Hi han més fotos!!!!!!!

PARA LOS DE UBEDA: pos eso, que un placer conoceros Monsters que soys unos Monsters! y que sabeis que teneis casa en Catalunya, y ya me llamareis o me enviais un mail cuando querais. Y finalmente que sepais que Fiera es "BEAST"

Scotland's trip 5th day

5th Day

Les idees al descobert.

He arribat al meu hospital a les 8:30, he preguntat per la meva infermera i no hi era, per sorpresa meva li tocaba festa, així que he anat amb una altre que vaig coneixer el segon dia, fins que ha arribat la infermera clínica i m’ha preguntat si volia anar a la reunió dels metges per vore els casos de neurocirugia, allí lo primer de tot a l’entrada, un carret amb café i té per a tothom, i també galetes, després han començat la reunió on cada el doctor en cap anaba preguntant als subdits com veien cada pacient, segons els resultats de la angiografia. En acabat d’això ha tocat tornar a planta.. però no per gaire estona perquè sabent que volia veure moltes coses, aviat van trobar on enviar-me, m’han enviat a veure una extracció d’un tumor cerebral.

En primer lloc comentaré que em fa molta gràcia que als quiofans els hi diuen “teatres”, és una tonteria, ho sé però mira ja sabeu que a mi tonteries així em fan gràcia.

Ha sigut una experiència impresionant, veure la cura i la presició que s’ha de tenir per a fer aquestes extraccion en un lloc tant sensible i tant vulnerable com és el cervell, com unes 5 hores d’operació et passen volant només mirant el que van fent i desfent, dic aquestes hores perquè he marxat abans de que acaves, perquè aquet tipus d’intervenció acostuma a durar unes 10 hores.

Arribo a les 3, vora les 4 a l’hostal i el primer que em trobo són els d’Ubeda: Chesko, Tato, Antonio i Andy, s’estaven començant a preparar el dinar així que m’han convidat a participar-hi, i com no he acceptat, la veritat és que m’ho hai passat amb ells moooolt bé, hem rigut moltíssim. Després ja hem fet una pausa de descans i en acabat a la tarda ja ens hem tornat a trobar amb ells i hem anat a passejar i mirar botigues… tancades perquè aquí tot tanca aviat. Finalment ells tenien en ment anar a veure el futbol així que m’he decidit a apuntar-m’hi per passar-ho bé una estona i fer “gatzara i xerinola”. Després de caminar durant molta estona hem anat a parar al bar que ens havien recomant, un bar on voi que hi havia més televisions per metre quadrat que persones, i evidentment seguint la tradició escosesa, ens hem demanat un parell de pintes, personalment jo una Carling i finalment una Guiness. Aquí he conegut al Sean (Chon segons els uvedencs) i l’Steve dos coneguts de l’Antonio que vivien aquí a Edinbvrg. Com a curiositat diré que mentres miravem el partit em vaig fixar en una taula on hi havia un noia molt maca, doncs per colmo era de Madrid, així que lo primer que m’ha passat pel cap és “mira que hi han dones per acabar-me fixant en una de casa”.

Acabant el partit, en Sean ens porta al seu pis per a que poguem menjar els sangüitx que havien preparat, sopem i deseguida continuem la ruta… jo pensaba ruta??? No em diguis que ara toca sortir de festa una estona.. doncs resulta que sí, vem acabar anant a un local que es diu Ignite, on era festa universitaria, amb el carnet d’universitari d’edinbvrg, et costaba 2 pounds, i les consumicions de Pinta d cervesa a 1’5 pounds, una verdadera ganga. Jo crec que mai havia vist tantes dones juntes, realment aquí la gent és ben peculiar, perquè amb el fred que feia al carrer, hi havia un munt d’elles que duien unes faldilles tant llargues 4 dits de la meva mà, evidentment els companys meus, de seguida es van animar a fer el “Jelou aim espanix”, gràcies a això ens vem fer unes quantes fotos.

Les 3 del matí passades, toca marxar a dormir, amb lo que arribo al llit destrossat i em poso a dormir de seguida.. perquè en 4 sona el despertador. Ens veiem demà.

4th Day

Avui ha sigut un dia intens, hem començat fent una classe magistral sobre sanitat a Escòcia a la facultat de ciències de la salut de la Napier University,hem compartit l'aula amb estudiants americanes, potser això ha sigut lo més interesant perquè hem intercanviat opinions i conceptes, apart de la tertúlia que sempre és bona. Després de que s'allargues la conversa, ens hem dirigit als hospitals corresponents a fer les Observacions. Evidentment hem arribat tard.
A Betlem li ha succeït lo següent:
qui és aquesta? d'on dius que ets? per qui demanes? tu aquí no pots entrar.. ningú sabia res d'ella. Ha trucat a la tutora, la Burton, i no contestaba. Ningú allà es volia fer carrec d'ella, fins que el senyor Gordon li ha explicat com funcionaba la planta, li ha mostrar una eina indispensable per a infermeria, una cadira, i li ha mostrat com funcionaba fent-la seure un parell d'hores fins que algu s'ha dignat a dirigir-li la paraula, li han ensenyat els vestuaris, i com que ningú tenia res per fer per a ellà, ella ha marxat amb la mala llet a sobre per lo mal organitzat que està, i després s'ha hagut de treure el mal gust anant de compres, un gran suplici per ella, això segur.

A Miguel, o com diuen aquí Migüel:
La seva infermera, la doble de la woopie wolber, o com sa digui l'actriu, li ha ensenyat com funcionaba una cadira un parell d'hores, després li ha demanat que fes de IBM, "i veme a buscar un sangüix i veme a buscar una dait couc", després ha fet un parell de ECG i amb això ja ha acabat el dia.

A mi:
Una vegada trobada la Ruth, una enfermera d'aspecte escocés i accent escocés, m'ha posat un munt de facilitats per fer coses, entre elles anar al teatre, que és com es diuen els quirofans, he vist una amiografia o com se digui, ja donaré detalls perquè ara no les tinc totes. Després ja s'han fet les 3 i quan volia marxar m'ha preguntat si sabia avaluar pacients amb l'escala de Glasgow, població veïna :P (broma meva), i després ja he marxat. He sortit per la retaguardia de l'hospital amb pluja, i a sobre, no hi havia sortida a la parada d'autobusos, així que amb veus a mi fent el tomb al recinte mullant-me com un pullet a les 4 passades del migdia. A la parada de busos ja ha sigut la conya marinera perquè el bus meu, el 42 ha arribat com mitja hora més tard, conjuntament i seguidament del següent bus de la linia 42, i per colmo no ha parat ningun a recollir-me, així que amb la emprenyamenta per aquet fet me n'he anat caminat seguint el trajecte del bus fins que m'ha passat la rabieta. En aquella parada he estat xerrant amb un home gran de coses trivials de la vida, usease una xerrada típica d'ascensor. He conseguit arribar a l'hostal on m'he fet un entrepà de butifarra catalana i formatge emmental i després m'he estirat a esperar a la resta de companys que estaven comprant menjar. Quan han arribat ens hem comentat el dia i hem acabat anant a fer el sopar, què com sempre hem coincidit amb els nostre 3 "amici" italians, amb qui hem fet sobretaula i després hem ananat a pendre un whisky ja que era el seu últim dia aquí.
Destacaria del local on hem anat que hi havia música en directe, un sol home ens ha deleitat amb versions de Thin Lizzy, U2, etc... ha sigut impressionant, com la companyia.

Aquesta hora ja es tardíssim i hauria de ser dormint però volia deixar registrat el dia sencer de pràctiques, una mica extens però és lo que hi ha. Vull posar un especial enfasi amb la Chiara, la Guiulia i en Leo, els italians de Roma, penso que hem fet uns bons amics i els trobarem a faltar una mica, ens hem intercanviat correus, etc, i ja saven que "la mia casa è la vostra casa e quello avete 3 amici in tarragona".

Scotland's trip 3rd day

De bon matí ens hem llevat per fer el nostre primer esmorzar típical english, torrades amb mantega i comfitura, i que voleu que us digui, la mantega guarrilla i la comfitura tenia gust a codony, usease membrillu.
Després ja hem sortit del nostre allotjament i hem anat a buscar un taxi per anar al campus, i amb tota la tranquil·litat hi hem anat, però amb la sorpresa que no era el campus que buscavem, ens haviem equivocat, les fotos són les que estem a la neu, allò era abans d la sorpresa :P
Després hem agafat el bus, i hem anat a parar 2 parades més amunt d'on haviem d'anar, cosa que ens ha facilitat fer cames, perquè ens hi hem passat una bona estona caminant fins a localitzar la zona d la facultat d'infermeria. Una vegada trobat un cartell que posaba infermeria direcció en linia recta... hem preguntat.. i no era allà! era seguint una altre direcció, en aquet cas la dreta al fons del carrer.
Allà ens hem trobat un campus dedicat a la infermeria i ciències de la salut, només entrar per la porta "are you the 3 spanish students?" resposta "Yes we're" :P
A partir d'aquí s'ens ha començat a presentar tot quisqui de la facultat, que si la bibliotecaria, la cap d'estudis, bla bla bla.. i les estudiants?? no es presenta ninguna? (deixo la pregunta oberta pq potser més endabant s'acompleix jeje).
Ah! hem pogut comprobar que els scocesos ens tenen simpatia als catalans, no se perquè serà... jejejeje
Hem vist com tenien una bona biblioteca de ciències de la salut, amb un bon soport informàtic, dotant d'una aula d'uns 30 ordinadors d'últim model. A part d'això ens han fet complimentar formularis per a poder treure llibres de la biblioteca.
Després ha arribat la nostre tutora i hem anat a l'altre campus, on he fet les fotos de l'aula d'informàtica, una aula que m'ha deixat bocabadat, mai havia vist tants ordinadors junts.. sols en partys tals com la de Fraga o Reus, era un pabello inmens amb ordinadors d'últim model, l'única pega, per part meva, és que tots eren windows, un bon regal per la butxaca de mocosoft. Aquí hem donat les dades per a ser estudiants de la Napier university.
En acabat hem anat a la cafeteria a pendre algo, eren les 12 passades... la tutora s'ha demanat un sanguitx(li diré així pq realment alguns sanguitxes d'aquets són una porcada) i ens ha sonat algo raro.. amb lo que al final preguntant hem caigut en que era l'hora de dinar, i naltros sense gana.
Seguim visita, ara el torn de vore els hospitals on estarem, el primer el Children's sick hospital, amb la dada curiosa que tenen el terra pintat amb un NO SMOKING ZONE, i amb un tipus de parades de bus amb gent apilotonada com sardines treient fum com a yonkis.
La següent destinació Western Union Hospital, la meva destinació i la del company, la primera parada cardiologia per al Miguel, hem començat a caminar per passadisos una bona estona fins que ho hem trobat, després hem dinat evidentment una me de sanguitx, encara que el meu era bo, ho he de reconeixer, tonyina, salmó i gambes és una bona convinació. En acabat hem anat a vore la meva destinació neuro cirugia, una especialitat que sembla tant complicada com la seva localització és, recte.. al fons.. amunt... a la dreta... ascensor... mare meua ja m'he perdut..mmm where is sagrada familia?? jejeje
Després de tot això altre cop camí a la facultat per a que ens donguesin dades i documentació i informació per a fer algun viatge que no desvelarem encara.
Finalment, la tutora ens ha dut a on podiem fer-nos el carnet d'autobus i després hem fet una mica el turista veient botigues... i anant a canviar moneda.
Una vegada a l'hostal, quan hem nat a preparar el sopar hem descobert tot d'espanyols i clar, vinga a preguntar-nos coses i a coneixer-nos una mica, a part al mateix temps hem conegut 2 italianes i 1 italià amb els quals hem acabat fet la sobretaula després de sopar pq els altres han marchat a buscar "fiestuki", així que hem acabat el dia aprenent italià i quedant per demà a fer una cerveceta ;)
Ara mateix ja fa una horeta voi que dormen la resta de companys, jo faig aquet post tot fent temps a que s'adormin perquè jo... ronco, ho sento però em ve de família i no ho puc evitar.
Per cert, ja ho he conseguit, el Miguel acaba de pujar el braç que sempre té penjant de la llitera, i la Betlem vec que dorm profundament i que a més fa unes alenades d'aire que semblen un tornado... demà quan llegeixi això em pelarà, però bé aquí queda això, al mateix temps que dic que he penjat fotos noves i que he millorat el nom d'accés a les fotos:

http://www.flickr.com/photos/spicouc

A part d'això, res més, ens diem algo per aquí demà, nanit i mos veiem!

Scotland's trip 2nd day

Avui matí ens hem llevat i després d les peripècies d la dutxa hem anat a viam q hi havia d'esmorzar, resposta, res, pq ens ha vingut la jefa i ha dit que ja era tard que de lo d minjar, crec q ens té mania, així q m'hai fet un café d'amagat i ens hem pirat a passejar, a vore botigues, etc.

Hem decidit no complicar-nos la vida i avui mengem sandwitxos d'aquets raros que fan, no taba gens malament, pro un error meu, m'ha donat a coneixer aigua amb gas, amb gust d'albercoc i fruït de la passió, tela...

Potser de moment la millor sorpresa ha sigut que a l'havitació tinc internet d'algun veï :)

per cert he creat un lloc per penjar les fotos:

http://www.flickr.com/photos/29774275@N00/

Scotland's trip 1st day

Ahir de bon matí m'acabo d tancar la maleta i em decideixo a dutxar-me, amb la dificultat que comporta quan l'última persona que el va fer servir el va deixar desconectat, per tant, no tenia aigua calenta :( i ara que faig, doncs Calm down, l'endollo i em decideixo a preparar-me l'últim esmorzar, tall de pizza d la nit anterior, torrades amb mantega i confitura, i finalment galetes i café amb llet, toma! Hora després aigua calenta, i dutxa ràpida! acabo i truquen porta, el taxi (els papis) ja són aquí, toca marxar cap a l'Aeroport! així que.. cap a Reus, xou de maletes, kilos de més, entrepans.. etc.
Ryan Air information.. q si sortida emergència q si no se q.. etc... ja tot en anglés de megafonia, és a dir, codificat pq no hi ha ningú q ho entengui.
El vol no va estar gens malament inclús vaig dormir una estoneta, tot i que hi havien les típiques Teens montant un escandol espantós, pa matar-les. D'altre banda jo em feia el distret i sentia com discutien una parella d'irlandesos del meu costat.
Per fi a Dublin, a buscar les maletes, i ara què fem? on anem, coi! si aquí és una hora menys! per tant ens queden 4 hores d'espera fins al nostre vol, amb lo q vem decidir anar a menjar algo. Ens vem asseure a les taules del Mc rata, i vem treure els nostres entrepans d pernil salat llestos per ser devorats. En aquell moment teniem una xiketa menuda asseguda a sobre el pallassete del mc rata fent-nos ganyotes, i li vaig fer una foto, llàstima no haver-la enganxat, però clar tal i com estan els temes internacionals, a l'igual acabo a la pressó per fer una foto a una menor. Acabat el dinar, em vaig escapar cap al bar a buscar un capuccino, i amb la de dependentes que hi ha en el mon, em va tocar la més sosa del mundo mundial.
Després de reposar i esperar que passessin les hores, vem anar a obrir maletes i buidar-les per no pagar taxes d transport, vem conseguir treure'ns de sobre uns quants quilets i vem embarcar pagant només 2 kilos d més entre tots.
Aquí ja ens van fer passar pels detectors de metall, i com a cosa curiosa diré que a la companya li van fer treure les botes que portaba, així que li va tocar nar descalçada durant uns instants, un pèl exagerat no? En aquets moment em va trucar lo PAN i vem xerrar una estoneta :P

Mentres feiem l'última hora d'espera pel vol vem coneixer al Carlo i al Mateo, 2 italians, el primer d'ells no callaba ni sota d l'aigua amb botes de ciment, diuen q jo xerro pro aquet.. increible.

Un vol després, ja erem a Edinburgh, i ens vem trobar amb el primer susto, les maletes no sortien.. vinga a esperar que no apareixien, fins que van parar les cintes i va apareixer una dona del personal que ens va dir que no s'havien perdut, que tot just acabaven d'arribar les ultimes maletes.

Sortim del maleteram i deseguida ens trovem amb el nostre contacte amb la Napier university, els quals ens agafen en cotxe i ens porten a l'allotjament, mentres anavem ens van explicar que si tenien familia a espanya i aquetes coses, sobretot recalcar q deien q naven de vacances a l'estiu.. no si és q tontos no són, amb la calda que fa a casa i el fred d'escocia, tu que triaries? jeje

Amb la nit ja entrada, vem arribar a l'hostal, una espècie d'antro que recorda a una casa d colonies amb dret a cuina limitat, lavabos compartits, i dutxes mixtes... guarro no és, pro tampoc cap luxe.

Així que després de divagar molt, decidim anar a dormir, demà serà un altre dia.