miércoles, marzo 08, 2006

4th Day

Avui ha sigut un dia intens, hem començat fent una classe magistral sobre sanitat a Escòcia a la facultat de ciències de la salut de la Napier University,hem compartit l'aula amb estudiants americanes, potser això ha sigut lo més interesant perquè hem intercanviat opinions i conceptes, apart de la tertúlia que sempre és bona. Després de que s'allargues la conversa, ens hem dirigit als hospitals corresponents a fer les Observacions. Evidentment hem arribat tard.
A Betlem li ha succeït lo següent:
qui és aquesta? d'on dius que ets? per qui demanes? tu aquí no pots entrar.. ningú sabia res d'ella. Ha trucat a la tutora, la Burton, i no contestaba. Ningú allà es volia fer carrec d'ella, fins que el senyor Gordon li ha explicat com funcionaba la planta, li ha mostrar una eina indispensable per a infermeria, una cadira, i li ha mostrat com funcionaba fent-la seure un parell d'hores fins que algu s'ha dignat a dirigir-li la paraula, li han ensenyat els vestuaris, i com que ningú tenia res per fer per a ellà, ella ha marxat amb la mala llet a sobre per lo mal organitzat que està, i després s'ha hagut de treure el mal gust anant de compres, un gran suplici per ella, això segur.

A Miguel, o com diuen aquí Migüel:
La seva infermera, la doble de la woopie wolber, o com sa digui l'actriu, li ha ensenyat com funcionaba una cadira un parell d'hores, després li ha demanat que fes de IBM, "i veme a buscar un sangüix i veme a buscar una dait couc", després ha fet un parell de ECG i amb això ja ha acabat el dia.

A mi:
Una vegada trobada la Ruth, una enfermera d'aspecte escocés i accent escocés, m'ha posat un munt de facilitats per fer coses, entre elles anar al teatre, que és com es diuen els quirofans, he vist una amiografia o com se digui, ja donaré detalls perquè ara no les tinc totes. Després ja s'han fet les 3 i quan volia marxar m'ha preguntat si sabia avaluar pacients amb l'escala de Glasgow, població veïna :P (broma meva), i després ja he marxat. He sortit per la retaguardia de l'hospital amb pluja, i a sobre, no hi havia sortida a la parada d'autobusos, així que amb veus a mi fent el tomb al recinte mullant-me com un pullet a les 4 passades del migdia. A la parada de busos ja ha sigut la conya marinera perquè el bus meu, el 42 ha arribat com mitja hora més tard, conjuntament i seguidament del següent bus de la linia 42, i per colmo no ha parat ningun a recollir-me, així que amb la emprenyamenta per aquet fet me n'he anat caminat seguint el trajecte del bus fins que m'ha passat la rabieta. En aquella parada he estat xerrant amb un home gran de coses trivials de la vida, usease una xerrada típica d'ascensor. He conseguit arribar a l'hostal on m'he fet un entrepà de butifarra catalana i formatge emmental i després m'he estirat a esperar a la resta de companys que estaven comprant menjar. Quan han arribat ens hem comentat el dia i hem acabat anant a fer el sopar, què com sempre hem coincidit amb els nostre 3 "amici" italians, amb qui hem fet sobretaula i després hem ananat a pendre un whisky ja que era el seu últim dia aquí.
Destacaria del local on hem anat que hi havia música en directe, un sol home ens ha deleitat amb versions de Thin Lizzy, U2, etc... ha sigut impressionant, com la companyia.

Aquesta hora ja es tardíssim i hauria de ser dormint però volia deixar registrat el dia sencer de pràctiques, una mica extens però és lo que hi ha. Vull posar un especial enfasi amb la Chiara, la Guiulia i en Leo, els italians de Roma, penso que hem fet uns bons amics i els trobarem a faltar una mica, ens hem intercanviat correus, etc, i ja saven que "la mia casa è la vostra casa e quello avete 3 amici in tarragona".

1 comentario:

Anónimo dijo...

cullons kina xarrera!!

aqui no tenim res nou a dir.

Bé, com a minim jo, clar que jo visc en un mon apart.

...

:D

cuidat