Foscor

A palpentes a la foscor, tocava la paret, cercant l'interruptor del llum, l'habitació era a fosques i no es veia res, tot era negre, la llum acabava de desaparèixer de la casa mentres em disposava a arribar al dormitori. Amb una mà m'agafava a la porta per por de perdre'm dins d'aquella negror i amb l'altre buscava tot fregant la paret un botó que m'il·luminés el dormitori, era tenebrós el silenci que regnava, no es sentia ni el passar dels cotxes pel carrer ni els gossos que udolen en la nit, res era present en aquella habitació sols el mantell negre i espès sense llum. Coneixia bé la ubicació dels mobles però tot i així no m'atrevia a entrar-hi, aquella nit no les tenia totes, alguna cosa em deia que no podia anar bé, l'ansietat cada vegada s'apoderava més de mi, i la impotència cada vegada m'afeblia més, les cames em tremolaven i el respirar s'accelerava, de sobte em va fallar el meu sostent i vaig caure assegut a terra, ben arran de porta mirant cap a ningun lloc, la ràbia es va apoderar de mi, no sabia si avançar o quedar-me tirat al terra i començar a plorar desconsolat, així que vaig tancar els ulls i vaig iniciar unes respiracions amples i continues tot buscant relaxar-me, suposo que va funcionar perquè acte seguit vaig tornar-me a alçar, ara sí, amb ganes de seguir avançant. Recordava tenir una llanterna de propaganda a sobre la tauleta que estava just a l'entrada de casa, passadís enrere, així que em vaig donar el tomb i vaig anar a buscar-la, vaig posar una mà a la paret i la vaig seguir fins que estava al rebedor, amb la mà lliure vaig començar a buscar desesperat la tauleta i finalment la vaig trobar, ara tocava endevinar on estava aquella maleïda llum que tant em feia falta, però no la trobava, on s'havia ficat? de sobte va sonar el telefon que m'havia deixat a l'habitació, així que vaig girar sobre mi mateix disposat a marxar corrents en direcció al so familiar del mòbil, tot esperant veure la llum que feia en pantalla, qui trucava era lo de menys, ara interessava buscar una llum que em pogués guiar per la casa, corrents pel passadís vaig poder veure la llum pampalluguejant i podia a començar a sentir el vibrar del telefon, sonava fort com una tormenta, però ja començava a pensar que deseguida penjarien així que vaig accelerar el pas fins a veure la figura del meu llit amb una llum a sobre que es projectava a l'habitació, quan vaig arribar al dormitori, vaig decidir llançar-me sobre el llit per tal d'agafar aquella llanterna improvissada, però amb la mala sort que de l'empenta vaig sortir rebotat del llit i vaig caure a terra donant-me un com a l'esquena i el cap que em van deixar estabornit, em vaig sentir estúpid, i més quan en aquell intent esbojerrat també va saltar el mòbil i es va perdre en la foscor. Així que panxa enlaire em lamentava de dolor i deixava anar alguna llagrimeta quan de sobte la llum va tornar, en aquell moment vaig esclatar a riure al mateix temps que un regalim de llàgrimes queien damunt meu, quina estupidesa de situació, vaig pensar que si hagués tingut més paciència i no m'hagués entrat el pànic res d'allò hauria passat, però allà estava jo enmig del terra de la meva habitació ple de morats, i ara ja... sense ganes de dormir ni despertar.