Des de la Barra

Em recolzo a la barra del bar de sempre, em demano el que acostumo a beure mentres converso amb el cambrer, fins aquí el meu mon segueix igual, amb els meus amics, i les meves amistats, llavors és quan et gires i et dones conta que tot canvia, i segons sembla ser, tot menys tu.
Et fixes amb aquella noia amb qui parlaves molts dies, amb qui hi tenies una relació amb la que comparties somriures, una relació inocent, sense lligams ni obligacions, sols amistat i alegria, llavors creues la mirada amb ella, i la seva mirada ha canviat, els seus ulls ja no et somriuen, es tanquen i dissimulen haver-te vist, busquen amagar-se, el caliu dels teus ulls i la fredor dels seus són un contrast massa fort, la distància entre ells ara ja és massa gran, ja res serà com abans, ja no podràs dirigir-te amb la confiança que hi tenies, perquè la persona que coneixies ha canviat, i per ella ara ets un desconegut.
En aquell moment tanco els ulls prenc un glop, mentres decideixo que fer, obro de nou els ulls i la vec somriure, com acostumava fer amb mi, en aquell moment decideixo que fer i dono el primer pas, i mentres em dirigeixo al meu destí em començo a pensar que li diré, tantes coses per dir, i en aquest moment no se que dir-li, perquè serà que quan algú realment t'importa només tens silencis com a respostes i paraules entretallades? Llavors m'apropo a ella i en el moment en que la saludo un soroll em distreu, una llum forta m'ilumina... s'ha fet de dia, miro al voltant i el paisatje ha canviat, sóc a casa i m'he llevat del son... amago el cap sota el coixi i em quedo amb el dubte, què haguès respost? Què haguès dit? Què haguès passat? Els somnis ja ho tenen això, et deixen amb la incertesa.

La història i la Indignació

Resulta que avui he rebut la trucada d'una companya de classe i amiga, i m'ha explicat que el treball d'història que vem fer plegats es presentarà al congrés internacional d'infermeria que es fa a Canarias, doncs bé, a partir d'aquí ve la indignació, per presentar el treball havien de posar el nom de 6 persones, resulta que al treball erem 5 persones, i de professores n'hi han 2, així que s'havia d'excloure algú del grup, i endevineu a qui li ha tocat ser exclòs, doncs sí a mi, el motiu: "havia sigut dels últims en entrar al grup".

Ara us faré 5 centims de com va anar lo del grup: a mi em faltava grup per al treball, i una de les que feia el treball em va oferir entrar-hi, i vaig acceptar, llabors em vaig posar a fer feina amb la resta, vaig fer la part que em va tocar, no molta perquè estava voi tot fet, però vaig resumir alguns articles i vaig fer la part gràfica del power point i la de resum, és a dir, la part creativa. L'altre noia que va entrar al grup al mateix temps que jo va resumir la seva part i no va fer res més, no va participar amb la resta del grup en res, no dirigia la paraula a ningú, no parlava amb ningú, no es relacionava, és a dir, una total autista.


Resultat, em sento indignat, com poden posar el nom d'una persona que en prou feines ha fet res per aquest treball? les meves companyes estan superindignades i reclamaran que si es publica l'article no aparegui el nom d'aquesta noia, perquè com bé elles diuen "Tu t'ho has currat molt més". La llàstima són els 2 fòsils que tinc per professores, que m'han exclòs per un motiu "PATILLERO", o potser m'han discriminat perquè era l'únic noi? potser és un cas de sexisme però a l'inrevés, he patit un abús de feminisme??

No en tinc ni idea però pel cas estic indignat, sóc partícep d'un treball que possiblement es publicarà a una revista d'infermeria, i el meu nom serà un oblit per la memòria.

L'eclipse

Tothom sap que dissabte va haver l'eclipse total de lluna, on aquesta va quedar enrogida durant una bona estona. També diuen que les dones els hi afecten els cicles lunars, i m'agradaria poder dir que no, però vaig poder comprovar que efectivament afecta d'alguna manera, ara us explico:

Després de molt de temps, em vaig trovar una noia, em pensava que m'evitaria, que em saludaria de lluny o que faria veure que no m'havia vist, però tot el contrari, ella es va llençar als meus braços a fer-me 2 petons d'allò més tendres i sincers, a partir d'aquí vem establir una conversa que va durar una bona estona, després va seguir ella per la seva banda i jo per la meva, allò per no fer-me pesat, i quan marxava em vaig anar a despedir d'ella i amb bons desitjos ens vem dir que viam si ens veiem l'endemà.

L'endemà, ahir diumenge, seguiem sota la influència de la lluna i per aquelles coses de la vida ens vem tornar a trovar, i ella altre cop va pendre la iniciativa de preguntar-me sobre el que li vaig comentar la nit anterior, reemprenent la conversa que haviem mantingut. La llàstima va ser que tenia pressa per marxar cap a Tarragona, i vaig haver de despedir-me, però tot de molt bones maneres.

Vaig marxar cap a Tarragona i avui, encara li dono voltes, suposo que totes aquestes conjuncions em tenen intrigat.

La lluna, les dones, i les relacions, tot un conjunt d'idees que la veritat, em tenen Eclipsat.

Supernany

Després de molt actualitzar, sols us diré que és normal, actualment em dedico a treballar de dilluns a diumenge, menys un cap de setmana al mes que tinc festa, i tot perquè estic treballant a l'hospital els caps de setmana, i durant els dies lectius faig pràctiques.
Doncs bé aquestes pràctiques m'han convertit en "El Supernany" i perquè això? doncs bé, resulta que estic envoltat d'adolescents cadascun amb els seus problemes, i m'en cuido d'ells i els entretinc. Jo els cuido i ells em mimen, realment és molt agraït.

Ja us diré més coses, d1!

Dilluns

Tornem a començar la setmana, avui m'he llevat després de descansar del cap de setmana, perquè realment he acavat cansat i destrossat, sortir i després treballar està bé, però masses dies és perjudicial per la salut.
Ahir la jornada de teball va estar bé, vaig tenir feina però no gaire estressada, i vaig estar ben acompanyat, imagineu-vos que ens va donar temps de fer una sesió de massatges entre les companyes :P
Després en acavat de treballar, amb els peus fets un nyap vem anar a fer un crep, i mira per sorpresa em vaig trobar una amiga treballant i que li vaig donar ànims per acavar la jornada, després van apareixer els amics que tornaven del cinema.
Finalment a tarragona, cap a la 1 de la matinada, ens vem trovar amb la sorpresa que als carrers del voltant de casa comencen a asfaltar-los... això vol dir que els nostres llocs d'aparcament han quedat reduïts i limitats.

Ara per la tarda se m'ha ocurregut anar a la facultat a veure si havien sortit notes dels examens de la setmana passada, i efectivament han sortit, m'alegra poder dir que he aprovat, però malauradament no arrivo a la nota que demanaven per aprovar, superar notes de 7 i quedar-se a mig punt.. no anima gaire :(
D'altre banda han començat a sortir llocs per anar a fer pràctiques i de moment, les llistes amb el meu nom encara no han sortit encara, d'altre banda us diré que jo ja se on aniré :P

Ara aviam si estudio o algo, apa ens veiem

Començant l'any

Després de sobreviure, al nadal, a un accident de trànsit i tot plegat, només queda pendent seguir. Així que res millor se m'acud que invocar-vos per a fer aquest crit tots plegats, el Haka Maouri o també anomenat "Timatanga" o "començament":
Maori

I te timatanga (En el començament)
Ko te Kore (no hi havia res)
Ko te po nui (la foscor gran)
Ko te po roa (la foscor llarga)
Wehenga Matua (que la separació de Rangi i Papa)
Herenga Tangata (va formar la gent)
He toa Rangatahi (formi joves guerrers)
He toa Rangatira (formi joves caps)
Whakaki te Maunga (si aspires a les muntanyes)
Tae ki te Whenua (que colpiran les planes)
Hoki ki te Rangi (si aspires al cel)
Tae ki te Pukerunga (que colpirà els cims de muntanyes)
Piki ake piki ake (escala, creix)
Ki te ara Poutama (al sender del coneixement)
Ki nga Taumatatanga e (per aconseguir excel·lència)
Wairua Hinengaro Tinana (espiritualment, mentalment, físicament)
Pakeha

Comencem el Nadal

Com cada any, i enguany més aviat, convoco referendum per triar que fem.
No penseu en lo que feu cada any, és a dir, sigueu innovador, i si es vol fer
el mateix de sempre exposeu el perquè ho trieu.

Les propostes d'enguany les anirés postejant aquí.

La meva proposta:

- Tarragona a casa de l'Oriol i meva. L'any passat l'experiència pels pocs
que vem ser va ser molt bona, vem anar a comprar al super a la tarda, vem
fer campanades al pis i després vem sortir per tarragona, on l'oferta de
locals del port ens va deixar escollir l'ambient en el qual acavar la nit.

... I vosaltres que proposeu?

Us prego a tots que no respongueu amb "jo el que facin els demés m'està
bé", prefereixo que dongueu una opinió.

Noves

Toca actualitzar!
Fa uns dies em van tornar a trucar de l'hospital, abans de deixar-los em proposaven continuar fent el mateix torn i amb les mateixes condicions, jo em vaig mantenir ferm i vaig demanar fer només caps de setmana i com a molt festius, ja que és lo màxim que puc tenint en compte que durant la setmana toca facultat, llabors em van dir que no, doncs bé, resulta que acceptaven les meves condicions i em van readmetre, axí que a partir d'aquest cap de setmana que ve tornaré a vestir de blanc.
D'altre banda torno a tenir internet al menjador de casa, gràcies a 2 coses, la primera d'elles és que vaig desencriptar una wireless d'un veï, i la segona és que gràcies a un USB wireless que tenia per casa he conseguit fer que tinguem internet per tot el pis :P

Avui música

Avui mirant al youtube he trobat un video d'un grup que m'encanta i que moltes vegades n'he parlat d'ells, inclús he arribat a regalar els CDs del cotxe que porto d'ells. El grup és RPWL, uns alemanys deixebles dels mítics Pink Floyd, arrivaran lluny, i jo podré dir que els segueixo desde el principi.
El video és de Roses, i per colmo és emés per Tv3:

Felicitats a mi

Doncs bé, com cada 4 de novembre, celebro el meu sant, per alguns això significarà no res, però per a mi és un gran dia i em fa molta il·lusió. La llàstima és que només s'enrecorden la família i algun amic contat.
El que em sap més greu de tot és que no hi ha ningú amb qui quedar per celebrar-ho, només ma germà, clar que jo tampoc ho he dit a ningú, encara que si que ho vaig fer dies enrera, però està clar que ningú no s'enrecorda.
Segur que si poses en majuscules que convido a sopar o a beure més d'un s'apunta ràpid a venir, però passo convidaré als que vulgui i els demés 2 pedres.

Per cert, ja no treballo. Així que ja torno a tenir vida social i torno a tenir hores per dedicar-me a la facultat.