Els Bars amb pase VIP

Venint pel carrer estavem comentant mentres passavem per un bar d'aquetos plens de fauna, que hi ha alguns baretus que sembla que hagis de tenir un sub-catxe o ser un friki maltractat de la societat, perquè acostument a tenir la porta tancada per a no que la gent que no sigui del clan no es senti convidada a entrar, a part veus gent que porta un barret de cowboy, que dic jo.. aquí tema vaques.. i sol.. va ser que no.

Hem recordat que per vila hi ha un parell d'aquetos garitus, un en especial que es d'una peña futbolera, sempre tenen les persianes mig tancades, inclusivament la de la porta principal, a més entreveus aquella llum tètrica de fluorescent desgastat, a la barra sempre hi ha la mateixa persona amb una mitjana o canyeta, que penses.. no serà un error de màtrix pq això jo ja ho hai vist, a part sempre veus les mateixes tapes i mires aquella ensaladilla rusa i penses, el tamany de salmonelosis per centimetre quadrat ja supera el tamany de mayonesa q porta. Després tenen aquella bufanda encartronada del barça de quan jugaba el Koeman i el Xiki, trofeus que a saber d'on són i que estan plens de pols i no els mouen mai de lloc ni netejen, perquè estan més plens que el sendrer d'un bingo. A més si entres et miren amb cara de forani, com volguen dir "quien eh ette?" i llabors penses... demanem algo tancat d bossa o d llauna que almenys sabrem la data d caducitat, perquè no se vosaltres però jo m'hai trobat amb un cacaolat caducat.. i la imatge no és gaire maca...

Res amb tot això una anada més de les meves, ens veiem.

Una altre setmana

Cap de setmana enfeinat degut a la moixiganga, divedres assaig, i dissabte actuació. Va ser una actuació de professionals de la "moixi" que va agradar moltíssim a la gent, i pel que es veu tindrem més actuacions, viam si al final podré viure d l'esbart i deixarem d'estudiar i treballar els components de l'equip xD (mmm no tinc fe saps jeje).
I de festa el dissabte, t'han dit mai "ahir em vaig enrecordar de tu" esperar una resposta emotiva o que dongui pas a una conversa prolifera, i de sobte que et diguin una xuminada com una casa? doncs bé a mi em va passar, no diré que em va dir pq es prou absurd per sentir veguenza ajena.
Diumenge dinar familiar i jornada battlefield al petrilloc de sempre, després cap a tgn.
Amb lo que porto de setmana, treballs, treballs i treballs...

Festa d'infermeria

Com no aquet dijous vem sortir una estoneta per esbargir-nos de l'stres setmanal dels treballs i casos que tenim. La primera cosa que ens va passar per alt, era que era el dia de la patrona d'infermeria i no ho van ni esmenar a la facultat, cosa molt trista, però bé va ser una excusa més per sortir aquellas nit :P

Vaig quedar amb una companya per anar tirant cap a un bar on estaven prenent algo la resta de gent que sortia aquella nit, i com no, la sorpresa va ser trobar-me en una taula rodejat de dones, jo enfrontant-me a totes elles, només seure les primeres paraules que s'em van creuar van ser "que es per tu un orgasme"... aquí vaig aprofundir la pregunta, pq era massa directe això... així que es va reduïr en un "que es per tu algo orgásmic", la meva resposta va ser d'allò més clara, i entenedora: "aquells matins que surts a la dutxa tot calent de l'aigua cremant, i xoques amb l'aire fred del lavabo", evidentment va quedar clar, també vaig dir que hi han moltes més coses d'aquest tipus que et fan sentir viu. us proposo una pregunta: a tu que et fa sentir viu?

Val a dir que crec que vaig deixar el pabelló dels homens en bones condicions... crec :P

Estic enamorat..

Pos eso m'he enamorat de les bambes que m'hai comprat :P

Dilluns em va venir avore el meu amic de Reus i vem passar-nos per l'Eroski una estoneta, allà vai comprar-me unes bambes que bona falta em feien.

Així que ara porto "zapatitos nuevos" que són comodíssimes! jeje


P.D: vaia xuminada de post

Preguntes i més preguntes

Tots em coneixeu com una persona alegre, doncs bé, aquest post no serà amb to d'alegria com acostumo a fer, sino tot el cotrari, més aviat serà una reflexió en toc depriment i de tristor arran de varis fets que es van succeïr dissabte.Així que, com sempre deixo obert el post a comenataris posteriors.

Dissabte passat es presentaba una gran nit després de la victoria del Barça, jo ho vaig celebrar per lo alt a la Forja, va ser un sopar d'allò més collonut on ens vem fer un fart de riure, com fan tots els bons amics quan estan junts i s'expliquen les coses de la vida i es fa broma. Pel cas és que esperaba un missatge d'algu per saber si ens veuriem aquella nit, la seva resposta va ser q probablement no perquè la seva colla tenia altres plans i altres poblacions en ment, però em va dir que em reservaria una tarda per quedar i fer un café, cosa que em va agradar perquè va ser una resposta amb un to d'allò més sincer i carinyós.
Hores passades, i al local on acabem moltes nits, no per que ens agradi la música sino perquè és on trovem els amics, allà em vaig trobar amb ella, vem estar una molt bona estona de tertúlia i ballaruca, i semblaba que la cosa seguia per bon ritme, però de sobte a la que em giro, va apareixer algun "sinvergueza" i va començar a "camelar-la", em pensaba que amb els anys ella hauria posat seny i després de tot el que havia dit seria capaç de desfer-se d'aquell energument, no obstant això, va caure a les xarxes d'aquell depredador etilico-nocturn, això em va decepcionar molt d'ella, no me l'esperaba tant feble o tant "fàcil" en perdó i amb tot el respecte a ella, però això em va fer plantejar-me si realment la gent canvia amb el temps o no.

Lo següent va ser una amiga amb qui sempre hi tinc algun tipus de conversa interesant, de fet és ella qui m'explica coses, etc. Però aqueta setmana li vaig preguntar com li havia anat la setmana i em va respondre "com sempre" , vaig pensar, com es pot resumir tant, totes les coses que passen durant una setmana?

Pitjor va ser quan al final de la nit em vaig trobar amb algu altre important per a mi que tornaba a casa acompanyada, per el seu ex per ser exacte,i vaig pensar "ara marxa amb ell??" aquell que l'havia deixat de males maneres i que s'havia comportat com un "Kbró" tot l'estiu de flor en flor, i ara tornaba a buscar-la perquè no n'hi havia cap altre que el soportés? i a sobre ella es va deixar enredar??
això ja va ser un altre detonant.

Tot això va fer un atentat terrosista al meu cap, 3 artefactes explosius en una sola nit, increible.

Tant complicat és el mon que no sóc capaç de compendre com és la gent que m'envolta, tot va bé... tot és senzill.. però et gires un moment i penses "ja pots ser bona persona en aquet mon, que la gent et pren el pel, pot ser haurà arribat el moment de ser un sinverguensa", sembla ser doncs, que jo em declaro persona bona-tonta i espècie en perill d'extinció, perquè tot això et fa sentir com un gra d'arrós entre mig d'un pot de sal, com la peça del puzzle que es perd, com un sord en un mon sonor... en definitiva se m'escapen coses.

En resum diré sols aquesta frase: quan més m'apropo a tu, menys et conec.

En vista tot això, em declaro com a persona bona i tonta, i em declaro espècie en perill d'extinció.

Moltes coses per explicar i poc temps

Ja fa una setmana i escaig q no dic res per aquí i em sap greu i tot, amb tantes coses que m'han passat.
Per començar vaig asistir a l'explosió del pis de la rambla nova de Tarragona, jo estaba sopant en un carrer del costat amb els amics. Quan estavem pagant i marxant, vem sentir un soroll fort que vem atribuïr a la peli escandalosa que feien a la tele del bar, en sortir ens vem despedir d'un dels amics que seguia recte mentres que els q qdavem ens vem desviar, de sobte la visió d'un núbol de fum blanc de pols, després una sirena de cotxe d'urbana descontrolat i a tot gas en direcció al carrer on anaba el meu amic, nosaltres deseguida el vem trucar per vore si l'habia atropellat o algo, llabors ell ens va donar l'avís que algu gros havia succeït. Ens vem dirigir cap allà i ens vem trobar dabant d'un munt de runa procedent dels pisos ensorrats per l'explosió, l'imatge va ser impresionant, vore com algu treia el braç per una finestra cridant per la seva família que estaba atrapada, després es va montar deseguida el dispositiu de rescat per part dels bombers i ambulancies, que val a dir, van ser rapidíssims. D'entre l'equip multidisciplinari de les ambulancies hi havia alguna companya de facultat de l'últim curs.

No cal dir com va acabar la cosa però, només m'agradaria remarcar unes paraules que es van dir al diari:

"Abrazad a los vuestros, abrazadlos siempre que podáis. Aquel beso que no seda, se pierde para siempre. Sin amor no hay nada, os lo aseguro."

APPD

Què és APPD, doncs és una assignatura que faig cada dimarts que s'anomena aprofundiment de proves diagonòstiques, i això què és us preguntareu? doncs és una assignatura on ens ensenyen tècniques d'infermeria varies, entre elles les d'avui que eren Sondatge Vesitcal i Medició de Pressió Venosa Central, un parell de pràctiques d'allò més curtes de fer però que amb el poc material que teniem ho hem allargat una eternitat. Val a dir que l'assignatura val molt la pena, però que amb el funcionament d'avui.. es fa eterna! sort que se m'ha ocorregut demanar per fer un descanset i que els companys de classe que tinc són colegues i ens ho passem bé, que sino...

D'altre banda ja comencem a preparar-nos per les pràctiques d'enguany, és a dir, les que començaré el Gener i el Febrer, per Febrer toca pràctiques a un CAP, miraré aviam si puc aconseguir que sigui el CAP de Vilafranca :P

Dades a saber, ja tinc un refredat d'espant que s'ha iniciat amb un periode de migranya, l'anomeraré migranyat xD
Refredat 1 Jo 0 (però he preparat unes tropes de pectox que s'acollonirà)

4 Novembre, Feliç Snt Carles

Doncs això que avui és el dia del meu sant, de moment prou gent m'ha felicitat i espero que en siguin més. Espero celbrar-ho com cal avui, de moment ahir ja ho vaig celebrar amb el meu "tocayo" de Reus, que per cert, és el seu aniversari! així que felicitats!

Pont llarg

Avui tornem a la normalitat després dels dies de pont, en aquets dies ha passat de tot, desde retrobar alguna amistat perduda per circumstàncies de la vida, fins a sortir de festa i quedar-se tancats com a rates en un local degut al llançament de gas pebre en un local on acostumem a anar per trobar-nos amb la nostra gent i els nostres amics.

Avui dimecres em disposo a escoltar el debat al parlament, el debat de l'estatut. Aquet matí ja he sentit les ponències dels representants catalans i m'han semblat d'allò més correctes i coherents, hores d'ara estic escoltant el torn del ZP i acaba de dir, que "Afirmo que daremos apoyo al estatuto, porque decir q no seria dar un portazo"... "sí al estatuto y a su adecuación a la constitución" amb molts aplaudiments.

.. Ara mateix em sembla q les coses van bé... ja diré com va la cosa.