Moltes coses per explicar i poc temps

Ja fa una setmana i escaig q no dic res per aquí i em sap greu i tot, amb tantes coses que m'han passat.
Per començar vaig asistir a l'explosió del pis de la rambla nova de Tarragona, jo estaba sopant en un carrer del costat amb els amics. Quan estavem pagant i marxant, vem sentir un soroll fort que vem atribuïr a la peli escandalosa que feien a la tele del bar, en sortir ens vem despedir d'un dels amics que seguia recte mentres que els q qdavem ens vem desviar, de sobte la visió d'un núbol de fum blanc de pols, després una sirena de cotxe d'urbana descontrolat i a tot gas en direcció al carrer on anaba el meu amic, nosaltres deseguida el vem trucar per vore si l'habia atropellat o algo, llabors ell ens va donar l'avís que algu gros havia succeït. Ens vem dirigir cap allà i ens vem trobar dabant d'un munt de runa procedent dels pisos ensorrats per l'explosió, l'imatge va ser impresionant, vore com algu treia el braç per una finestra cridant per la seva família que estaba atrapada, després es va montar deseguida el dispositiu de rescat per part dels bombers i ambulancies, que val a dir, van ser rapidíssims. D'entre l'equip multidisciplinari de les ambulancies hi havia alguna companya de facultat de l'últim curs.

No cal dir com va acabar la cosa però, només m'agradaria remarcar unes paraules que es van dir al diari:

"Abrazad a los vuestros, abrazadlos siempre que podáis. Aquel beso que no seda, se pierde para siempre. Sin amor no hay nada, os lo aseguro."