No tanquis els ulls aquesta nit

No tanquis els ulls aquesta nit,
deixa que em recreï mirant-me reflexat en ells
veient la transparència dels teus pensaments
no tanquis els ulls aquesta nit,
no em deixis sol i acompanyem
compartim aquest moment plegats
no tanquis els ulls aquesta nit,
i deixa que memoritzi cada batec
que demà pugui recordar la melodia del nostre amor,
no tanquis els ulls aquesta nit...

és estrany tot plegat,
se que no sóc al paradís, però la foscor i el gris,
mirant els teus ulls, aboca colors en els ulls de la meva vida.

ara ja dorms,
somïa, estaràs segura entre els meus braços,
somïa, jo et procuraré escalfor,
dorm tranquila és massa aviat per llevar-te.
dorm... dorm...

P.D: em venia de gust fer un escrit d'aquest tipus, no va dirigit a ningú en concret, però per descomptat que m'he inspirat en totes les dones que amb una mirada m'han dit més que amb mil paraules.

Símpotmes

Porto hores tancat al pis, m'he passejat per la terrassa, pels sofàs, el llit, he anat amunt i aball per totes les habitacions, i sincerament, no se on ni com posar-me, hauria d'estar mirant-me els apunts però no puc fer-ho, estic neguitós i l'ansietat em puja per moments, miro al voltant i no vec ningú, em miro el mòbil i no se a qui trucar, miro la pantalla de l'ordinador amb una llista inacavable de gent per parlar però ningú em fa el pes, em venen al cap un munt de llocs, un munt de persones, família, recordo moments, m'imagino d'altres, sento la música de la tele i em sona a soroll, tot plegat estic bastant agobiat.

He ajuntat tots aquests símptomes per tal d'elaborar un diagnòstic del que m'està passant, i ràpidament he esbrinat la malaltia que pateixo, els símptomes són enyorança, melàngia, ansietat, incertesa, temor...mmm crec que no cal que segueixi, crec que ja tinc una mera idea del que m'està passant, és una malaltia que pateix la humanitat, tothom l'anomena solitut.

Teniu un remei?

Les rectes finals

Perquè serà que durant unes setmanes o mes de l'any, la majoria de la gent està que mossega, no serà perquè ara toca època d'examens?
Doncs sí, tothom està a flor de pell amb els examens, i encara que sembli difícil, jo no ho estic, sempre m'han preocupat més els treballs, i enguany ha sigut un any dur de treballs.
El meu curs, el segon d'infermeria, s'ha constituït per treballs, pràctiques i casos ( que vindrien a ser més treballs). A les pràctiques a més, tens més treballs, que com a tot arreu n'anomenem practicum, encara que a frança en diuen "inform". La veritat és que l'estrés produït per acabar un treball per entregar-lo i pensar que has d'estudiar perquè en 2 dies tens examen, o en l'endemà, això sí que és estrés.

Jo ja porto fets 2 examens i la sort està llençada (traducció literal patillera de "la suerte está echada"), i m'en queden uns quants més, i entremig tota la resta de treballs i pràctiques.
Jo sempre penso que tinc doble personalitat, avui sóc infermer perquè estic a l'hospital de planta, i quan acabo sóc estudiant, i sincerament, amb lo primer és com estic millor. Parlant sincerament, jo arribo a l'hospital i em sento una persona útil i estimada entre les meves companyes, i en canvi després a classe és tot competència, tothom vol ser el millor o el més tirat, jo penso més que sóc una formigueta que treballa i va fent, però aquest cop la formigueta va perdre les antenes ja fa temps, i com tots sabeu les formigues són cegues.. doncs imaginet lo perdut que vaig, el retorn als estudis ha sigut difícil per mi, però dono les gràcies a tots aquells que m'han anat donant cops de mà. Gràcies.

D'altre banda voldria fer una denúncia:
Em fa molta vergonya i ràbia, que a la meva facultat, tenint recursos informàtics com tenen, no siguin capaços de penjar les dates d'examens ni treballs perquè ho poguem consultar per internet.
Trist, però cert.

Res més, per avui ja n'hi ha prou :P

Les ones

De bon de matí abans que sones el despertador ja m'he llevat amb ganes de fer coses, que ho deu fer això què hi ha dies que tens més ganes de fer coses que d'altres, jo avui per exemple ho atribueixo a que és divendres i fa dies que no vec els meus amics i avui els veuré, i això m'aixeca la moral. Lo important d'aquest escrit, és que m'he decidit a mirar-me l'ordinador que tenia aparcat al pis des de feia molts dies, que no funcionaba, i en un moment de lucidesa, he elaborat un diagnòstic infermàtic i he acabat arreglant-lo, amb lo que ara l'ordinador es torna a engegar, i en conseqüència, torno a tenir internet en un lloc del pis les 24h del dia, a més amb bona conexió.
Així que aprofito per conectar-me una estona, i us saludo a tots i us dic que fins aquest vespre!!

La plaga

1er dia Genesis:

Obro els ulls i el primer que sento són unes fiblades al coll, una manera no gens agradable de despertar-se, canvio de postura intentant reconduïr la mala postura amb que he dormit, però ja puc fer esforços que no desapareix, decideixo aixecar-me i anar a dutxar-me, tot intentant relaxar la musculatura. Una estona després, alguna cosa he conseguit, acte seguit em començo a preparar el dinar per poder anar amb temps cap a l'hospital a fer les pràctiques.

Cap a la mitja tarda el dolor ha començat a ser ensordidor, cada vegada em noto més adolorit, no puc deixar de pensar en les meves cervicals, en com sembla que tingui quelcom que m'estiri el coll i m'el vulgui arrancar, tant malament havia dormit com per tenir aquest dolor tant acusatiu? Tenint a mà la medicació, he pensat que la millor sol·lució per el moment seria pendre un nolotil, a la poca estona ja m'he notat millor, els meus moviments amb el coll ja no eren tan ortopèdics com abans i podia concentrar-me més. De totes maneres, l'enemic seguia allà esperant el seu moment per a fer aparició.

2on dia Incubus:

Estic conduïnt per l'autpista direcció Vendrell quan cada vegada noto que estic més adolorit de coll i gola, poc em queda ja per arribar a casa. Només arribar el primer de tot que em diuen mons pares al rebrem és si tot va bé, i si em trobo bé, evidentment jo dic que no, amb lo que s'em fa una exploració i s'em detecten unes pilotetes al coll, lo just per diagnosticar unes angines, una malaltia que no havia tingut desde la meva infància, però pel que es veu algun residu ha anat creixent al llarg d'aquets anys,veient que la cosa s'agreuja, començo el tractament amb antibiòtic i antitèrmic per tenir controlada la infecció i la febre.

3er dia Febre:

La nit passada no ha sigut molt bona, tenint en compte que la febre m'ha pujat de 38 a 39, així que ja he iniciat l'ús de toballoles humides per reduïr la temperatura corporal, m'he preparat un bol ple d'aigua amb dos toballoles al costat del llit i me les he anat canviant a estones, tot això fins que finalment m'he vist capaç d'adormir-me, suposo que ha sigut al final d'una suada, d'aquelles produïdes pels antitèrmics.

El dia ha començat amb més dificultat amb la deglució, em costa més tragar les pastilles, de fet és una sensació semblant a quant tens una ferida oberta i per molt que intentis evitar-ho, sempre hi ha algu amb que te la fregues i et produeix dolor, amb la diferència que és a l'interior de la boca i que ademés produeix ansietat, ja que dificulta l'entrada de líquids i aliments per la boca.
A primera hora m'he canviat d'habitació per facilitar les tasques als meus pares a l'hora de dur-me medicació o controlar com estic. Allà he començat a desenvolupar en el seu màxim esplendor la malaltia, arribant a febrades de 40, he tancat i obert els ulls per dormir tants cops que he perdut la conta, en moltes d'aquetes aclucades he tingut al·lucinacions d'espai-temps i persones, no sabia on era i m'imaginaba que hi havien persones que no hi eren.
Així que finalment he deixat tancar els ulls fins l'endemà.

4rt dia Al·lucinacions

Avui el dia ha començat millor, no tenia res de febre pel que em mostro algo més optimista, ara que hi ha un petit detall que m'estaba desapareixent i ha aparegut de nou, el dolor al tragar.. em preocupa que cada vegada em fa més mal i la inflamació del gangli es menor.
Passo el dia sense febre fins arribada la tarda on es dispara als 38º a partir d'aquí començo a defallir de nou i a dormir per alleujar-ho. Em llevo a l'hora de sopar, sopo bé, no excesivament però lo suficient per alimentar-me i m'en vaig a veure una pel·lícula per a després anar a dormir.
Quan al final anaba a dormir, he anat tambalejant-me pel passadis per la penombra que surt de la meva habitació i m'ha semblat veure un gat que passaba entre les meves cames, per un moment m'he quedat glaçat, després he associat febre amb foscor i l'equació ha sigut senzilla al·lucinacions.

5è i resta d dies...

A les 2 de la nit vaig a dormir després de veure una bona peli com és Crash, miro el rellotje i el primer que penso és que en aquesta hora tots els meus amics ja estan pensant en canviar de local per seguir la nit, que han vingut amics de lluny que fa dies que no veig, que aquells que normalment tenen un torn a la feina que no permet que coincidim, justament aquest cap de setmana la té lliure, tots es retrobaran i jo no hi seré, els meus millors records i desitjos per a ells, ens fem grans i cada vegada ens anirem veient menys potser que això sigui l'inici o sols el deliri d'una infecció, no ho se pas.

Últim dia: La plaga...

Jo ja acabo aquesta malaltia poc em queda per sortir, però... i si fos una plaga? i si jo ara em recupero i rera meu comença a caure tothom malalt? primer dirien que és una passa de grip, però imagineu-vos si esdevingues quelcom més dramàtic i jo me n'hagués ensortit no se com, masses idees tinc tancades al cap, m'imagino una versió cassolana de la serie Apocalipsis d'Stephen King, on un virus s'escampa i queden pocs supervivents rera una amenaça oculta, us recomano que la veieu.
Res més prou escriure que hi han un munt de linies i se de sobres.. que ningú s'atrevirà a llegir aquet petit diari de la meva malaltia.

Torne'm-hi

Després del dissabte d'infart, per la feina que vaig tenir a l'hospital, avui hi he tornat de torn de tarda, la veritat és que ha sigut més relaxat, però.. tampoc tant, més que res que una de les infermeres tonteja amb un noi.. i l'està trucant cada X minuts, amb lo que es fa dificil fer feina i els seus pacients queden desatesos.. bé, desatesos del tot no, els acabo portant jo quan no em pertoquen i més que res que jo sóc un simple estudiant, encara que qualsevol ho diria, perquè lo únic que em diferencia de la resta de gent és que tinc el logotip de la facultat a la meva camisa.

Quan hem pogut fer el descans hem aprofitat per gaudir del regal d'una de les mares que tenim a planta, ens ha portat per al personal d'infermeria 2 safates de pastes dolces i 1 de salades, i 3 ampolles de cava, cosa que com sempre t'emociona i no saps com donar les gràcies. A la seva salut ens hem cruspit la meitat de tot.. i begut 1... bé 2 de les ampolles :P i no jo! si no tot el personal, que no vegis lo alegre que anaven després tots plegats jejeje.

Ara ja he arribat al pis i em disposo a sopar... o no! perquè tampoc és que tingui gaire gana, això sí, Sed en tinc un munt, he fet el meu record de l'hospital a casa, 10 minuts +o- i en pujada! Demà aviam si ho supero :D

Una nit que tots hem passat Adsum

Aquell soroll era el rembombori del xerrar dels meus amics, jo només escoltaba, no podia arribar a entendre tot el que em deien perquè no estaba atent, només sentia paraules a l'atzar, tot tenia una explicació senzilla, una mica més enllà hi havia aquella noia que havia conegut un temps enrera, feia temps que no la veia, estaba millor del que podia recordar-la, la miraba i em fixaba en els detalls de la seva mirada, la seva gestualitat, el moviment dels seus llabis al parlar... llabors em preguntaba si ella s'enrecordaba de mi... De sobte ella va deixar de dirigir-se als seus amics per redigir la mirada cap on era jo, en aquell moment vaig notar l'impacte de la seva mirada i la meva, em va fer sentir vulnerable, m'havia descobert observant-la.. que pensaria de mi? De sobte ella coincidint mirada amb mirada em va dibuixar un somriure on entrelinies em convidaba a apropar-me, però va ser ella qui va pendre la iniciativa i es va dirigir cap a mi, em va venir la suor freda i com sempre el primer que vaig pensar va ser que segurament havia vist alguna amiga seva que estaba radera meu, suposo que mai volem donar-nos il·lusions precipitadament, perquè creiem que no podem ser tant afortunats i ens menysvalorem.. però sí, ella va arribar i va dirigir els seus llabis primer a la galta dreta i després a l'esquerra, va iniciar la conversa amb les paraules "no t'havia vist...", a partir d'aquí em va interrogar per saber que m'havia succeït durant el temps que no ens haviem vist... vem estar força estona tots dos, fins que va apareixer el factor negatiu, la seva amiga li venia a dir que ja marxaven, ella em va mirar amb cara de no saber que dir, suposo que estavem bé xerrant els dos i no volia acabar la conversa, però clar també volia anar amb els seus, no sabia que dir... llabors vaig decidir per ella i li vaig dir que si se n'havia d'anar amb els seus que hi anés, que jo no la retenia, em va somriure i em va fer una mirada entenedora, em va preguntar si ens tornariem a veure, jo vaig respondre "segur", ens vem acomiadar i ella va marxar, cada vegada més distant de mi... vaig començar a caminar cap als meus amics i vaig caure en la tentació de mirar enrera, llabors vaig ser jo qui la va descobrir creuant mirades, aquest cop el somriure es va produïr instantaniament entre els dos i aqui es va acabar la nit...
vaig estirar-me al llit preparat per adormir-me i em vaig repetir un parell de cops "potser.." i finalment em vaig adormir.

Decepció i Irresponsabilitat

Ahir va desbordar la meva irresponsabilitat i vaig fallar als que més m'estimo, ells saben perquè és, i saben que hem hagut de trobar una sol·lució al problema drasticament i que tocarà afrontar-ho durament. Potser he dit mil vegades que ho sento, però és la veritat, s'em va escapar de les mans, ho tenia controlat tot.. però equivocadament, amb un rumb diferent, i finalment d'em va escapar de les mans i altres hauran de pagar per el meu error.
De nou torno a dir que ho sento. Suposo que avui estant sol a tarragona tindré temps per pensar en lo succeït. No donaré detalls del que m'ha passat, sols he escrit aquestes linies de cara a deixar present el MEA CULPA.

A la facultat

Avui per començar bé les pràctiques he començat amb responsabilitats, la meva infermera m'ha dit que em dona tota la confiança i que jo vagi fent si no tinc cap dubte, he mirat el parte he inscrit les altes, he preparat la medicació.. he punxat de tot, etc! la veritat és que això m'agrada molt, molta responsabilitat però també engresca a aplicar-m'hi.

Avui també me n'he adonat que la meva companya d'Erasmus li queda poc per estar per aquí, en un mes marxarà cap al seu país i potser ja no la tornaré a veure més, això m'ha entristit tant a mi com a ella.. després, com sempre, se m'ha ocurregut una tontetia i l'he feta riure.

Cap a les 12 i poc he marxat perquè tenia un examen de Càlcul de dosis, el qual penso que no m'ha anat pas malament, és a dir, que si per aquí més endavant celebro que l'he aprobat bé, però sino dic res.. és que no ha anat bé :P

Després de l'examen ha sigut un no parar de trobar-me companys de classe i parar-me a xerrar amb tothom, m'alegra saber que a tothom li van bé les pràctiques, i com no em solidaritzo amb la feina que tenim amb els treballs, ara mateix estic a la facultat que havia quedat per fer-ne un.. i no hi ha ningú, estic sol! però per sorpresa meva, fa poc que han instal·lat la wireless a la facultat així que em teniu assegut en un banc a fora de la facultat gaudint de la fresca mentres escolto música, ara mateix Dio "Holy Diver", i també estic passant documentació de pediatria per a un treball... i lo més interessant és que m'agrada la sensació d'estar fent feina mentres vec passar a tothom per les portes de la facultat i els vaig saludant, hi ha hagut alguna que inclús m'ha llençat un petó.. quina monada :P

Bé són quasibé les 8 i hauria de pensar en anar passant cap a casona aviam si anem a fer algo entretingut com mirar el partit de futbol al lloc de sempre.

Em despedeixo, adéu!

Andorr-elax!

Aquet cap de setmana alguns m'haureu intentat localitzar en algun moment i de ben segur que no heu pogut, evidentment hi havia un motiu, estaba a Andorra passant el pont amb tota la família, el pare i la mare, ma germana i cunyao i ma germà.
Hem aprofitat aquets dies per fer unes vacances tots plegats perquè aviat ja no podrem fer-ho, ens anem fent gran i cada vegada cadascú té el seu mon muntat a la seva manera, i de ben segur que aviat serà impossible coincidir tots plegats, i sincerament em sabrà greu, ma mare només feia que repetir-me que li sabia greu esguerrar-me el cap de setmana de festa, i jo pensaba en que de cap manera estaba esguerrat, estaba passant les hores amb les persones que més m'estimo, i ella ja ho sap de sobres, i crec que tots els membres de la família ho saben.
Vem fer les mil i una per allà, sobretot compres! Però el millor de tot diumenge, que vem anar a passar la tarda a Caldea, una entrada amb la qual t'enganxes els dits, però que compensa amb la relaxació que agafes allà, jo tancaba els ulls i escoltaba la músiqueta i insinuaba passos de Taixi que m'ha ensenyat ma mare, realment una disciplina bona on les hi hagi per aconseguir una pau interior. La part dolenta de Caldea, sense cap mena de dubte és ser solter, com pots aguantar tanta estona estant en un lloc tant romàntic ple de parelles i tu allà sol?? doncs mira, per part meva vaig coneixer una de les monitores que hi treballen :P
De tornada el dilluns, al vespre vaig aprofitar per poder estar amb l'altre família, vosaltres ja sabeu qui sou, i us dic que us he trobat a faltar.. pro només una mica jejeje

Vinga ens veiem, ja diré més tonteries en un altre moment.