La plaga

1er dia Genesis:

Obro els ulls i el primer que sento són unes fiblades al coll, una manera no gens agradable de despertar-se, canvio de postura intentant reconduïr la mala postura amb que he dormit, però ja puc fer esforços que no desapareix, decideixo aixecar-me i anar a dutxar-me, tot intentant relaxar la musculatura. Una estona després, alguna cosa he conseguit, acte seguit em començo a preparar el dinar per poder anar amb temps cap a l'hospital a fer les pràctiques.

Cap a la mitja tarda el dolor ha començat a ser ensordidor, cada vegada em noto més adolorit, no puc deixar de pensar en les meves cervicals, en com sembla que tingui quelcom que m'estiri el coll i m'el vulgui arrancar, tant malament havia dormit com per tenir aquest dolor tant acusatiu? Tenint a mà la medicació, he pensat que la millor sol·lució per el moment seria pendre un nolotil, a la poca estona ja m'he notat millor, els meus moviments amb el coll ja no eren tan ortopèdics com abans i podia concentrar-me més. De totes maneres, l'enemic seguia allà esperant el seu moment per a fer aparició.

2on dia Incubus:

Estic conduïnt per l'autpista direcció Vendrell quan cada vegada noto que estic més adolorit de coll i gola, poc em queda ja per arribar a casa. Només arribar el primer de tot que em diuen mons pares al rebrem és si tot va bé, i si em trobo bé, evidentment jo dic que no, amb lo que s'em fa una exploració i s'em detecten unes pilotetes al coll, lo just per diagnosticar unes angines, una malaltia que no havia tingut desde la meva infància, però pel que es veu algun residu ha anat creixent al llarg d'aquets anys,veient que la cosa s'agreuja, començo el tractament amb antibiòtic i antitèrmic per tenir controlada la infecció i la febre.

3er dia Febre:

La nit passada no ha sigut molt bona, tenint en compte que la febre m'ha pujat de 38 a 39, així que ja he iniciat l'ús de toballoles humides per reduïr la temperatura corporal, m'he preparat un bol ple d'aigua amb dos toballoles al costat del llit i me les he anat canviant a estones, tot això fins que finalment m'he vist capaç d'adormir-me, suposo que ha sigut al final d'una suada, d'aquelles produïdes pels antitèrmics.

El dia ha començat amb més dificultat amb la deglució, em costa més tragar les pastilles, de fet és una sensació semblant a quant tens una ferida oberta i per molt que intentis evitar-ho, sempre hi ha algu amb que te la fregues i et produeix dolor, amb la diferència que és a l'interior de la boca i que ademés produeix ansietat, ja que dificulta l'entrada de líquids i aliments per la boca.
A primera hora m'he canviat d'habitació per facilitar les tasques als meus pares a l'hora de dur-me medicació o controlar com estic. Allà he començat a desenvolupar en el seu màxim esplendor la malaltia, arribant a febrades de 40, he tancat i obert els ulls per dormir tants cops que he perdut la conta, en moltes d'aquetes aclucades he tingut al·lucinacions d'espai-temps i persones, no sabia on era i m'imaginaba que hi havien persones que no hi eren.
Així que finalment he deixat tancar els ulls fins l'endemà.

4rt dia Al·lucinacions

Avui el dia ha començat millor, no tenia res de febre pel que em mostro algo més optimista, ara que hi ha un petit detall que m'estaba desapareixent i ha aparegut de nou, el dolor al tragar.. em preocupa que cada vegada em fa més mal i la inflamació del gangli es menor.
Passo el dia sense febre fins arribada la tarda on es dispara als 38º a partir d'aquí començo a defallir de nou i a dormir per alleujar-ho. Em llevo a l'hora de sopar, sopo bé, no excesivament però lo suficient per alimentar-me i m'en vaig a veure una pel·lícula per a després anar a dormir.
Quan al final anaba a dormir, he anat tambalejant-me pel passadis per la penombra que surt de la meva habitació i m'ha semblat veure un gat que passaba entre les meves cames, per un moment m'he quedat glaçat, després he associat febre amb foscor i l'equació ha sigut senzilla al·lucinacions.

5è i resta d dies...

A les 2 de la nit vaig a dormir després de veure una bona peli com és Crash, miro el rellotje i el primer que penso és que en aquesta hora tots els meus amics ja estan pensant en canviar de local per seguir la nit, que han vingut amics de lluny que fa dies que no veig, que aquells que normalment tenen un torn a la feina que no permet que coincidim, justament aquest cap de setmana la té lliure, tots es retrobaran i jo no hi seré, els meus millors records i desitjos per a ells, ens fem grans i cada vegada ens anirem veient menys potser que això sigui l'inici o sols el deliri d'una infecció, no ho se pas.

Últim dia: La plaga...

Jo ja acabo aquesta malaltia poc em queda per sortir, però... i si fos una plaga? i si jo ara em recupero i rera meu comença a caure tothom malalt? primer dirien que és una passa de grip, però imagineu-vos si esdevingues quelcom més dramàtic i jo me n'hagués ensortit no se com, masses idees tinc tancades al cap, m'imagino una versió cassolana de la serie Apocalipsis d'Stephen King, on un virus s'escampa i queden pocs supervivents rera una amenaça oculta, us recomano que la veieu.
Res més prou escriure que hi han un munt de linies i se de sobres.. que ningú s'atrevirà a llegir aquet petit diari de la meva malaltia.