Una nit que tots hem passat Adsum

Aquell soroll era el rembombori del xerrar dels meus amics, jo només escoltaba, no podia arribar a entendre tot el que em deien perquè no estaba atent, només sentia paraules a l'atzar, tot tenia una explicació senzilla, una mica més enllà hi havia aquella noia que havia conegut un temps enrera, feia temps que no la veia, estaba millor del que podia recordar-la, la miraba i em fixaba en els detalls de la seva mirada, la seva gestualitat, el moviment dels seus llabis al parlar... llabors em preguntaba si ella s'enrecordaba de mi... De sobte ella va deixar de dirigir-se als seus amics per redigir la mirada cap on era jo, en aquell moment vaig notar l'impacte de la seva mirada i la meva, em va fer sentir vulnerable, m'havia descobert observant-la.. que pensaria de mi? De sobte ella coincidint mirada amb mirada em va dibuixar un somriure on entrelinies em convidaba a apropar-me, però va ser ella qui va pendre la iniciativa i es va dirigir cap a mi, em va venir la suor freda i com sempre el primer que vaig pensar va ser que segurament havia vist alguna amiga seva que estaba radera meu, suposo que mai volem donar-nos il·lusions precipitadament, perquè creiem que no podem ser tant afortunats i ens menysvalorem.. però sí, ella va arribar i va dirigir els seus llabis primer a la galta dreta i després a l'esquerra, va iniciar la conversa amb les paraules "no t'havia vist...", a partir d'aquí em va interrogar per saber que m'havia succeït durant el temps que no ens haviem vist... vem estar força estona tots dos, fins que va apareixer el factor negatiu, la seva amiga li venia a dir que ja marxaven, ella em va mirar amb cara de no saber que dir, suposo que estavem bé xerrant els dos i no volia acabar la conversa, però clar també volia anar amb els seus, no sabia que dir... llabors vaig decidir per ella i li vaig dir que si se n'havia d'anar amb els seus que hi anés, que jo no la retenia, em va somriure i em va fer una mirada entenedora, em va preguntar si ens tornariem a veure, jo vaig respondre "segur", ens vem acomiadar i ella va marxar, cada vegada més distant de mi... vaig començar a caminar cap als meus amics i vaig caure en la tentació de mirar enrera, llabors vaig ser jo qui la va descobrir creuant mirades, aquest cop el somriure es va produïr instantaniament entre els dos i aqui es va acabar la nit...
vaig estirar-me al llit preparat per adormir-me i em vaig repetir un parell de cops "potser.." i finalment em vaig adormir.