Adéu Valls adéu pràctiques adéu a tots

Divendres vaig finalitzar el meu periode de pràctiques a Valls, ja em vaig llevar amb malestar, portaba tota la setmana plantejant-me aquell dia, i com sempre esperant que no arrivés, però com no, va passar. Em vaig llevar després d'haver sortir una estona la nit anterior, i dormint poc per insomni, amb lo que amb 2 hores de son vaig anar a comprar el pica-pica per celebrar la despedida. Una vegada arribat a Valls vem fer l'última reunió de practicum, evidentment vaig exposar les meves queixes pel tracte rebut pel professorat, per les companyes només elogis. Després vem nar a dinar i vaig estar parlant amb una de les companyes de pràctiques que li passaba com a mi, no es volia haver de despedir, sembla ser que tots estavem molt a gust en aquell hospital.
Les 2 i a correr, això volia dir que tocaba canviar-se i entrar a l'últim torn en aquelles pràctiques, la part trista és que no estaven les meves tutores durant aquell periode, però hi havien altres que també hi havien sigut i que per tant m'alegraba tenir-les aquella tarda, algu conegut quan et despedeixes et fa més fort.
La tarda va transcorrer a base de fer feina, vaig esquivar una mica estar sense fer res, inventant-me feina, no em volia donar temps a pensar res, perquè sino baixaba el meu humor i no m'ho podia permetre, les últimes hores allà havia d'estar com sempre, alegre.
Tot i així en un moment em vaig escapar i amagar en una de les habitacions per poder escriure el que tenia en ment i en un petit esborrany, les meves notes de despedida, per molts serà una cosa molt cursi i cutre, però per mi sempre ha significat molt, penso que expresar els sentiments no es dolent, i elles havien sigut la meva família durant 6 setmanes, que menys que dedicar-lis unes linies donant-lis les gràcies.
Finalment va arribar el moment de l'apat de despedida, la veritat és que ens ven afartar tots plegats perquè hi havia de tot, dolç, salat, etc... va sonar el timbre d'una habitació i això va detonar la recollida i despedida, petons per tots i els millors desitjos, val a dir que algu amb qui m'he passat hores i hores d'allà quasi bé em va fer saltar una llàgrima, perquè em va fer una abraçada amb un sentiment i intensitat d'aquells que et fan les persones estimades, vaig contenir la respiració, vaig agafar les coses, i vaig dir adéu.
Aquí es va acabar, però ara toca començar de nou, més pràctiques més gent... però ara mateix hi ha algu altre que voldria tornar a veure, ja no cada dia, però potser de tant en tant estaria bé mantenir viu el contacte.

Gràcies per tot, i us recordo i enyoro. família Pius 3a planta.

Fums d'Adsum

Adsum va decidir començar a passejar rambla amunt, distreïent-se mirant la gent i sentint el remor de les converses d'aquestos, tot intentant amagar i fugir d'aquella situació que l'atormentava, de seguida que tornava a pensar-hi, es fixava més en algun dels detalls d'aquell paisatge animat, pensava "i si..." llabors es fixava com una mare acariciava el seu nadó i li feia un petó tot ensumant el dolç perfum del seu neonat, a la que baixava la guardia i tornava "vols dir que..." llabors tornava a fixar-se en que succeïa al seu voltant, una parella gaudia l'una de l'altre entre mirades complices i tendres petons... es va fer una pausa mirant al seu voltant i Adsum va aixecar el cap i va veure una gavina com volava direcció mar, i va decidir seguir caminant, fins que va arribar al final del trajecte, a partir d'aquí només hi havia una caiguda d'uns 20 metres i més enllà la mar, i la gavina. Arribat a aquest punt només quedava una opció seguir endavant i lluitar contra la gravetat o donar un tomb i seguir enrera, perseguint els problemes deixats enrere i afrontant-los, es va quedar una estona parat, es va encendre una cigarreta, va inspirar una calada ben profunda al temps que queien les primeres gotes de pluja de la tarda, va expirar l'aire profundament seguint el moviment del fum direcció rambla tot veient com desapareixi i es barrejava amb l'ambient, després de tres calades profundes, va llençar la cigarreta i va decidir que giraria cua i miraria de barrejar-se entre les seves cabories, va pensar que si el fum, tan dens com semblava, acavaba esvaïnt-se, perquè els seus problemes no podrien fer el mateix, esvaïr-se a mesura que avançava pas a pas entre ells.

Retrovaments

Fets fortuïts durant la nit em deien que havia de passar alguna cosa interesant, primer de tot em vaig retrobar amb un dels meus millors amics que per diferencies de població i modes de vida no ens haviem vist desde feia un any com a mínim, després vaig aconseguir entrar de franc en un local fent servir la documentació del meu brother, després al guardaropia no em van cobrar, em van tornar els meus calers pensant-se q li havia donat de més.
Després demano consumicions i em perdonen un €, no es gaire però en aquets temps q corren ja n'hi ha prou. I després d'anar xerrant amb els amics i amigues, em vaig retrobar amb una gran amistat meva, que per descuït en part dels dos, haviem oblidat, evidentment després d'haver compartit molts anys d'amistats, per circumstàncies de la vida ens vem haver de distanciar, i ahir després de varis retrovaments ens vem decidir a parlar, me n'alegro molt perquè la vida sembla ser que li respon, i això m'omple d'alegria, jo per part meva també em van bé les coses, us he dit ja que marxo cap a Edimburg, Escòcia, doncs això :P

Res més, deixo un pensament per a aqueta persona en concret i després per la resta d'amistats que per mi formen part d'una família.

From the bottom of your soul

El grup Toto s'ha tornat a reunir i ha tret un gran album i destacaria aqueta gran cançó que recomano a tothom, Bottom of your soul. Com diu la lletra, no veureu mai a un nen mort de fam alimentar-se de diners, i que fes-te notar que puguin captar una abraçada, i que sempre recordis aquella veu que et diu que mai estàs sol. Gaudiu-la:

Where are the children we lost not long ago
Feel for the Mothers who weep for them
I pray for the Fathers who are standing by their side
In their world of pain and suffering

Have you ever seen the look in a hungry child's eyes
They can't eat money or promises
Give them your smile and try holding out your hand
Let them know you're there, let them know you're there

Chorus
Why is it always the ones that we love
Are the ones that will never come home
Why must all of the bridges we cross take their toll
Always remember the voice in your head
Speaks to you when you're alone
And it comforts you
From the top of your heart to the bottom of your soul

You can swim in a river of tears they cry
For they sleep on the winds of uncertainty
Show us a sign and make us believe again
There's no other way, oh, there's no other way

Chorus
Instrumental Break
Chorus

Aprofito per comentar també la cançó Not about us d'en Ray Wilson:

A little piece of something Falling gently down down down No one understands you like I do
I'd rather be beside you Everything we know so well Tell me what you feel now Show me what you think of it
It's not about us anymore It's all about the reasons That we think we're fighting for It's not about hate It's not about pain we always feel I know we have our problems But we're not the only ones It's not about you it's not about me It's not about anger It's more about the loneliness we feel
How can I begin to Ask for some forgiveness For all that we have taken There's nothing left now
Just a little piece of something Falling gently down down down No one understands you no no Like I do There's nothing left now
It's not about us anymore It's all about the reasons That we think we're fighting for It's not about hate It's not about pain we always feel I know we have our problems But we're not the only ones It's not about you it's not about me It's not about anger It's more about the loneliness we feel
It's not about us It's not about hate It's more about the loneliness we feel It's not about anger It's not about wanting I know we have our problems But we're not the only ones

Treballar amb el cor

Ja porto dies fent pràctiques, i encara em queda una setmana, i ahir no se perquè em vaig parar a pensar-hi molt. Hi estic molt a gust, és un lloc on m'hi agradaria molt treballar-hi, però se que aviat m'hauré de despedir de les amistats que hi he fet, algunes més intenses que d'altres, jo sóc molt sentit i deseguida m'enyoro de la gent amb qui he compartit estones.
Així que amb ànims de superar-ho, ahir em vaig tancar una mica en banda, vaig arribar molt content i quan em va tocar reflexionar-hi... vaig deixar de ser jo mateix per ser un treballador més, un afegit per circumstàncies de la vida.
Un gran amic que vaig coneixer en una feina, en Leo, em va dir un cop: "lo que me jode es que envien gente como tu i que le cojes tanto cariño y tanta amistad, porque luego se van y los echas en falta". Aquetes paraules potser són les més maques q m'ha dit mai un company de feina, i penso que té rao... vius tantes coses plegats, a les bones i a les dolentes, que després... t'en resenteixes perquè ja formen part de tu...

Sense anims d'exendre'm, us diré fins la propera, que no se quan serà.. perquè no tinc vida internetil ni res de res. Records a tots, el amics/ques que han marxat, i als/les que hi són.

Adsum, El meu moment de paranoies

Adsum, després d'una nit freda, donant tombs a l'habitació intentant muntar-se un croquis de la vida que li havia tocat, va aconseguir dormir-se, l'endemà, al llevar-se Adsum va veure la llum com despuntava més enllà de les persianes de la seva habitació, i va sentir com el sol golpejaba la seva cara i l'enrojia d'un vermell que el feia sentir cada cop més feliç de ser a casa. Va posar els peus a terra i es va preparar per dutxar-se, una vegada dutxat va sentir aquell calfred del contrast de calent-fred de quan surt de la dutxa i va pensar, això si que et fa sentir viu, el fred i la calor, sempre m'acompanyen i em bressolen.

Temps de silenci

Ja ho se que és un títol recurrent perquè s'ha fet una sèrie de televisió amb aquet títol, però pel cas em serveix, perquè porto uns quants dies sense dir res per aquí, així que ara farem una sítntesi de tot.

- Tema examens:

la cosa no s'ha acabat encara, dijous tinc l'últim examen de maternitat, viam com m'anirà, tenint en compte que la meva mitjana de temps per dedicar a l'estudi és d'una hora, i aqueta hora partida en fer casos clínics i estudi.

-Tema pràctiques:

Realment he tingut molta sort, estic en una planta de l'hospital on el mètode de treball és molt bo i el companyerisme fantàstic, a part penso que tinc una mica de sort perquè sempre vaig variant d'infermera-tutora, perquè així vec les tècniques segons diferentes visions, ara que la que m'avalua... viam si la vec més :P

En aquetes setmanes que porto m'ha passat de tot, he vist totes les tècniques que t'ensenyen de lectura a la facultat i he ajudat a posar-les en pràctica, he vist pacients que han vingut i marxat, he fet nous amics, evidentment també he vist coses negatives, però per sobre de tot he aprés les coses bones i divertides que se n'extreu de tot això, potser més endavant us faré un resum d'anecdotes divertides, o que almenys a mi m'han fet riure.

- Tema vida:

La vida segueix el seu curs i no deixa de circular, a vegades per damunt del terra i a vegades pel subsól, amb això vull dir que com sempre hi han coses que puc explicar i que no, aquells que sou més propers a mi ja aneu coneixent a que em refereixo.

Us dic adéu i fins la pròxima que vaig a fer-me el dinar. Adéu.

Començant pràctiques

Ahir a les 2h del migdia començaven les meves pràctiques a l'Hospital, a la planta de cirurgia, en aquell hospital ple d'obres, que la primera impresió deies: "això no és barcelona? ho dic pel munt d'obres q s'estan fent". S'està remodelant totes les plantes, per a poder oferir un millor servei, i això és bo.
Em van presentar les meves infermeres i auxiliar que m'instruiran en aquet periode de pràctiques que dura 6 setmanes, de moment totes elles tenen un 10, ara que com sempre a partir d'aquí anirem restant-hi punts a mesura que ens coneguem.
Faig un torn de tarda una mica raro, i dic raro perquè som 3 nois, contant-me a mi, que estem fent les pràctiques en aquet hospital, un m'acompanya en planta i l'altre està un parell de pisos més amunt. Això de coincidir 3 nois en un lloc de pràctiques, és molt difícil, però mira ha passat.
D'altre banda al ser el que ja havia fet altres pràctiques, m'ha tocat agafar una mica el carrec de responsabilitat i ser el representant dels companys, i apart també sóc el que ja miren amb ulls de ensenyar-me coses.. que en teoria no poden :p I això ja m'agrada perquè em vec molt dinàmic i amb ganes de fer coses.. però clar, tranquil·litat que estem als primers dies, després ja ho veurem.

Bé vaig a preparar el dinar i estudiar que encara manquen examens, fins llabors C'U!

No hi sóc però sí que hi sóc

Porto una setmana desaparegut de la realita, el motiu és el de tot estudiant, els examens. Això de veure com passa el temps a una velocitat aclaparadora, incesant, q les hores passen i q aquelles linies i pàgines q creies q eren de fàcil final, no s'acaben mai, són impucnables i imperibles, no s'acaben mai. Per on vaig... la meitat... i em queden... 4 hores per l'examen...

Tot això per a què? per llevar-se just de temps demà? anar a l'examen amb ells ulls com a pilotes, i per adonar-te en acabat que, el temps que pensaves haver aprofitat, no et serveix d molt, almenys en el meu cas perquè demà tinc presentació de pràctiques, i en finalitzat l'examen m'he de presentar a l'hospital de Valls. No se que trigaré a arribar-hi, si arribaré amb prou temps o no, pel cas és que m'han d fer recorregut turístic per les plantes i presentar-me la meva infermera-tutora.

A partir d'aquet dia, si ja era complicat estudiar, ara... potser ho serà una mica més, ja que hauré de fer pràctiques diariament d 14 a 21 hores, és a dir, que pels 2 examens que em resten només podré estudiar una mica al vespre i una mica al dematí.... repeteixo, això és mal viure.

La setmana vinent serà diferent, de moment suposo que el que faré aquet cap d setmana q ve, és tornar a casa i veure a tots els amics, sobretot aquells que truqueu preguntant com estic i com em va, i sapiguer com amb aquetes preguntes m'esteu dient a cau d'orella, t'enyoro, tinc ganes de veuret. Jo també us enyoro i també us vull veure, sou molt preuats per mi com per oblidar-me'n.

Així que a les 4:40 d la matinada despedeixo el post dient que tinc l'examen a les 9 del matí, i la presentació a partir de les 10. Desitjeu-me sort. SORT!

Febres

Després de la Febre del Stepmania, la versió lliure del DDR , o Dancing Dance Revolution, aquell joc de ball amb estoreta, ha aparegut el Singstar per PS2, i jo amb el meu afan de cerca he trobat el mateix joc per ordinador però novament amb còdig lliure i que tothom es pot descarregar i fer les seves cançons, l'adreça és aqueta:

ULTRASTAR:

http://www.ustar.prv.pl/