Preguntes i més preguntes

Tots em coneixeu com una persona alegre, doncs bé, aquest post no serà amb to d'alegria com acostumo a fer, sino tot el cotrari, més aviat serà una reflexió en toc depriment i de tristor arran de varis fets que es van succeïr dissabte.Així que, com sempre deixo obert el post a comenataris posteriors.

Dissabte passat es presentaba una gran nit després de la victoria del Barça, jo ho vaig celebrar per lo alt a la Forja, va ser un sopar d'allò més collonut on ens vem fer un fart de riure, com fan tots els bons amics quan estan junts i s'expliquen les coses de la vida i es fa broma. Pel cas és que esperaba un missatge d'algu per saber si ens veuriem aquella nit, la seva resposta va ser q probablement no perquè la seva colla tenia altres plans i altres poblacions en ment, però em va dir que em reservaria una tarda per quedar i fer un café, cosa que em va agradar perquè va ser una resposta amb un to d'allò més sincer i carinyós.
Hores passades, i al local on acabem moltes nits, no per que ens agradi la música sino perquè és on trovem els amics, allà em vaig trobar amb ella, vem estar una molt bona estona de tertúlia i ballaruca, i semblaba que la cosa seguia per bon ritme, però de sobte a la que em giro, va apareixer algun "sinvergueza" i va començar a "camelar-la", em pensaba que amb els anys ella hauria posat seny i després de tot el que havia dit seria capaç de desfer-se d'aquell energument, no obstant això, va caure a les xarxes d'aquell depredador etilico-nocturn, això em va decepcionar molt d'ella, no me l'esperaba tant feble o tant "fàcil" en perdó i amb tot el respecte a ella, però això em va fer plantejar-me si realment la gent canvia amb el temps o no.

Lo següent va ser una amiga amb qui sempre hi tinc algun tipus de conversa interesant, de fet és ella qui m'explica coses, etc. Però aqueta setmana li vaig preguntar com li havia anat la setmana i em va respondre "com sempre" , vaig pensar, com es pot resumir tant, totes les coses que passen durant una setmana?

Pitjor va ser quan al final de la nit em vaig trobar amb algu altre important per a mi que tornaba a casa acompanyada, per el seu ex per ser exacte,i vaig pensar "ara marxa amb ell??" aquell que l'havia deixat de males maneres i que s'havia comportat com un "Kbró" tot l'estiu de flor en flor, i ara tornaba a buscar-la perquè no n'hi havia cap altre que el soportés? i a sobre ella es va deixar enredar??
això ja va ser un altre detonant.

Tot això va fer un atentat terrosista al meu cap, 3 artefactes explosius en una sola nit, increible.

Tant complicat és el mon que no sóc capaç de compendre com és la gent que m'envolta, tot va bé... tot és senzill.. però et gires un moment i penses "ja pots ser bona persona en aquet mon, que la gent et pren el pel, pot ser haurà arribat el moment de ser un sinverguensa", sembla ser doncs, que jo em declaro persona bona-tonta i espècie en perill d'extinció, perquè tot això et fa sentir com un gra d'arrós entre mig d'un pot de sal, com la peça del puzzle que es perd, com un sord en un mon sonor... en definitiva se m'escapen coses.

En resum diré sols aquesta frase: quan més m'apropo a tu, menys et conec.

En vista tot això, em declaro com a persona bona i tonta, i em declaro espècie en perill d'extinció.