No hi sóc però sí que hi sóc

Porto una setmana desaparegut de la realita, el motiu és el de tot estudiant, els examens. Això de veure com passa el temps a una velocitat aclaparadora, incesant, q les hores passen i q aquelles linies i pàgines q creies q eren de fàcil final, no s'acaben mai, són impucnables i imperibles, no s'acaben mai. Per on vaig... la meitat... i em queden... 4 hores per l'examen...

Tot això per a què? per llevar-se just de temps demà? anar a l'examen amb ells ulls com a pilotes, i per adonar-te en acabat que, el temps que pensaves haver aprofitat, no et serveix d molt, almenys en el meu cas perquè demà tinc presentació de pràctiques, i en finalitzat l'examen m'he de presentar a l'hospital de Valls. No se que trigaré a arribar-hi, si arribaré amb prou temps o no, pel cas és que m'han d fer recorregut turístic per les plantes i presentar-me la meva infermera-tutora.

A partir d'aquet dia, si ja era complicat estudiar, ara... potser ho serà una mica més, ja que hauré de fer pràctiques diariament d 14 a 21 hores, és a dir, que pels 2 examens que em resten només podré estudiar una mica al vespre i una mica al dematí.... repeteixo, això és mal viure.

La setmana vinent serà diferent, de moment suposo que el que faré aquet cap d setmana q ve, és tornar a casa i veure a tots els amics, sobretot aquells que truqueu preguntant com estic i com em va, i sapiguer com amb aquetes preguntes m'esteu dient a cau d'orella, t'enyoro, tinc ganes de veuret. Jo també us enyoro i també us vull veure, sou molt preuats per mi com per oblidar-me'n.

Així que a les 4:40 d la matinada despedeixo el post dient que tinc l'examen a les 9 del matí, i la presentació a partir de les 10. Desitjeu-me sort. SORT!