Comencem el Nadal

Com cada any, i enguany més aviat, convoco referendum per triar que fem.
No penseu en lo que feu cada any, és a dir, sigueu innovador, i si es vol fer
el mateix de sempre exposeu el perquè ho trieu.

Les propostes d'enguany les anirés postejant aquí.

La meva proposta:

- Tarragona a casa de l'Oriol i meva. L'any passat l'experiència pels pocs
que vem ser va ser molt bona, vem anar a comprar al super a la tarda, vem
fer campanades al pis i després vem sortir per tarragona, on l'oferta de
locals del port ens va deixar escollir l'ambient en el qual acavar la nit.

... I vosaltres que proposeu?

Us prego a tots que no respongueu amb "jo el que facin els demés m'està
bé", prefereixo que dongueu una opinió.

Noves

Toca actualitzar!
Fa uns dies em van tornar a trucar de l'hospital, abans de deixar-los em proposaven continuar fent el mateix torn i amb les mateixes condicions, jo em vaig mantenir ferm i vaig demanar fer només caps de setmana i com a molt festius, ja que és lo màxim que puc tenint en compte que durant la setmana toca facultat, llabors em van dir que no, doncs bé, resulta que acceptaven les meves condicions i em van readmetre, axí que a partir d'aquest cap de setmana que ve tornaré a vestir de blanc.
D'altre banda torno a tenir internet al menjador de casa, gràcies a 2 coses, la primera d'elles és que vaig desencriptar una wireless d'un veï, i la segona és que gràcies a un USB wireless que tenia per casa he conseguit fer que tinguem internet per tot el pis :P

Avui música

Avui mirant al youtube he trobat un video d'un grup que m'encanta i que moltes vegades n'he parlat d'ells, inclús he arribat a regalar els CDs del cotxe que porto d'ells. El grup és RPWL, uns alemanys deixebles dels mítics Pink Floyd, arrivaran lluny, i jo podré dir que els segueixo desde el principi.
El video és de Roses, i per colmo és emés per Tv3:

Felicitats a mi

Doncs bé, com cada 4 de novembre, celebro el meu sant, per alguns això significarà no res, però per a mi és un gran dia i em fa molta il·lusió. La llàstima és que només s'enrecorden la família i algun amic contat.
El que em sap més greu de tot és que no hi ha ningú amb qui quedar per celebrar-ho, només ma germà, clar que jo tampoc ho he dit a ningú, encara que si que ho vaig fer dies enrera, però està clar que ningú no s'enrecorda.
Segur que si poses en majuscules que convido a sopar o a beure més d'un s'apunta ràpid a venir, però passo convidaré als que vulgui i els demés 2 pedres.

Per cert, ja no treballo. Així que ja torno a tenir vida social i torno a tenir hores per dedicar-me a la facultat.

Un gat al motor

Diuen que reconeixer els errors és de sabi, doncs bé, sense volguer anar de sabi, sino tot el contrari, m'excuso per no actualitzar desde fa segles. Doncs bé us faré 5 centims del perquè no he escrit res:
Aquest mes es compon de matí classe, tarda feina, i la veritat és que vaig fallat molt en lo primer, el s dies que acabo cansat de la feina, l'endemà no hi ha ningú que em llevi, sona el despertador, l'apago i segueixo dormint, i hores més tard em llevo i trobo el mòbil entre les mans que em recorda allò de... t'has dormit.
Però també m'ha passat que he patit dolor conseqüent d'una contractura que vaig patir i m'he quedat algun dia fent repòs al matí a casa per poder rendir després a la feina i no empitjorar les coses.
Després a la facutalt em passo els dies de classe enraonant amb els professors: "ho sento molt, però no he pogut venir, treballo a l'hospital em toca doblar torn... etc etc" per sort són compressibles i m'excusen, el problema són els treballs d biblioteca.. d'on trec temps per la biblioteca? si em passo el dia estudiant-treballant-dormint-rebentat?

Després d'aqueta introducció que no aprofundiré més perquè demà toca treballar, fins divendres que ve, us explicaré que dijous passat.. o potser va ser l'altre, es va fer el sopar d'infermeria d'enguany, i vàrem reunir els 3 cursos, sí senyor, lo mai vist, els 3 cursos tots junts, i per descomptat, els hivem fer novatada, que va consistir en pintar-lis a la cara una creu d'infermeria, presentar-se com es deien, d'on venien i estat civil. La veritat és que va ser molt divertit. El moment emotiu el vaig protagonitzar jo, no és per tirar-me floretes, però el discurs inicial-emotiu el vaig fer jo, al·ludint la "família" que comformen els meus companys de classe.

El gat al motor.. us preguntareu que és això.. doncs bé, toca explicar-ho:
resulta que l'atre dia anaba cap a la feina.. amb una mica de temps d sobre per si de cas, i la veritat és que el vaig fer servir aquet temps, perquè només pujar al cotxe vaig sentir com miolaba un gat, i quan vaig engegar el motor, més encara. Així que vaig obrir la capota del cotxe i em vaig trobar un gatet jove sobre del motor... ja em diràs tu què hi feia aquell gat allà? sort que m'en vaig adonar i no vaig continuar carretera amunt, a saber que hagués passat, de segur res bo. Pel cas és que aquell gat va ser premonitori de la feinada que vaig tenir aquell dia, perquè com diu la frase feta "aquí hi ha gat amagat", en el meu cas volia dir "t'ha tocat canvi de torn.. perquè et tocarà soplir el lloc de 2 persones".

Per acabar ja una mica amb tota la parrafada resumida runicament, diré que he deixat els meus amics que sortien de festa per anar a dormir, perquè jo demà treballo.. de fet avui a les 9 del matí.. però ja m'he entretingut pq el corbi ja m'ha picat dient.. no has actualitzat gaire el blog... docns apa ja ho tens i t'ho dedico.

ens veiem companys

La tempesta i demés

Ahir un servidor tenia festa de la feina, però casualment va ser un d'aquells dies que desitjaries haver-hi anat, només per estalviar-te tots els mals de caps que va comportar-me quedar-me a casona.

Per començar diré que la nit anterior vaig anar a pendre algo amb els amics i a fer uns billars fins les 2 de la matinada. I seguidament diré que 3 hores després em llevaba la gossa entre crits i cops de cua, perquè hi havia una tormenta de llamps i trons de les de pel·lícula, va tocar acurrucar-la com si es tractes d'un nadó. Més tard, ma germà s'ha llevat per anar a treballar i com no, jo també m'he llevat. Una hora després ho així han vingut intervencions varies de mon cosí, avia, abuela, telefon... llevant-me en intervals de quart d'hora. Resumint, NO HE DORMIT.

Després de tot aquet follon ha tocat dinar, sense incidències, però en acabat a cap a les 4 d la tarda ha començat a devallar la llum, els de FECSA estaven arreglant un cable d'electre que havia caigut al carrer del darrera, llavors han anat apagant i encenent varies vegades, amb les pujades i baixades de tensió i la conseqüent catàstrofe, és a dir, se m'han FOS, CREMAT, molts dels electrodomèstics de casa: tele, nevera, caldera, etc.... diguessim que molt bo el dia no va ser.

Borron, i torne'm-hi

Sopar de Cloenda

Ahir vem en vista de finals de festa major i que no hi havia res per fer, vem decidir fer un sopar de cloenda, que direu... que original no?
Doncs bé, el sopar es va fer al Mil cadires, local amigable i familiar per la colla, la peculiaritat del sopar va ser l'ocurrència d'iniciar un trivial amb el mòvil i crear 2 equips, així mentre sopavem ho amaniem amb un concurs, ja ens podien haver posat camares i filmar perquè va ser molt divertit.
Cal dir que no va guanyar el meu equip :( però el tip de riure va ser considerable, a part vem descobrir que Història i espectacle.. van bastant units :P

I s'ha acavat

Resulta que finalment ja hem acabat la temporada 2006, el Vol'tour acaba amb la festa major de Vilafranca, encara que seguirem la setmana vinent anant a la festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní i posteriorment a les festes de St Tecla a Tarragona.
Ahir vem viure l'últim dia estant a la barra de la plaça de la vila, una barra que no va tenir ni feina ni complicació alguna, ja que la zona estava "morta". De seguida que vem acabar, vem anar a veure "los hermanos del rock" a st Maria, aquets si que van oferir un bon concert de versions de rock amb el qual ens van fer gaudir una estona de bona música. En acavat, altre cop a triar rumb on anar, ens vem decidir a passar per davant del transit a vorer com estava la cosa, però com sempre estava ple de gom a gom, així que vem anar a provar la moderna, i mira ves per on, estava més buit i s'hi podia entrar, ara que la calor era considerable, jo no havia vist mai escalfar-se tant ràpidament una birra només amb 2 glops.
Allà em vaig trobar amb algú que portava buscant des de feia un parell de dies, de fet des de el dia de l'empalmada, aquell dia vem estar parlant de moltes coses i ens va passar algo que almenys a mi m'ha donat molt per pensar, evidentment.. no us ho explicaré, bé, només alguns de vosaltres. Vaig passar la nit amb aqueta persona i els seus amics i després va tocar la típica despedida llarga de ja ens vorem, t'envio un missatge quan vingui..etc etc.
Pel cas és que... de moment les fotos no les tinc posades però tenia ganes de fotre-us el rotllo xD

Festa Major de Vila 28,29 i 30

Baixava carrer avall després de treure calers del caixer, no portava un duro i si pensava consumir alguna cosa alguna cosa via de fer, i més quan és la gran nit de l'empalmada.
Doncs bé, en aquell moment que ja m'havia recorregut tot el camí i ja duia la butxaca plena, vaig rebre la trucada, la veu de l'altre canto em deia "vine a la barra ja, que necessiten gent", així que vaig penjar i vaig adentrar-me barra en dins.
Ja feia 2 anys que no estava en una barra i no recordava lo bé que t'ho passes, sobretot amb els de la colla, ja estem acostumats a treballar en equip i aquet cop no va ser l'excepció.

Les fotos d'aqueta gran fita estan AQUÍ

D'altre banda, també us he penjat les fotos del dia 28 i les del 30

Volieu Fotos, doncs TOMA fotos!

Portava dies sense penjar fotos, però com sempre prometo ja les he penjat.. teniu una bona estona per mirar fotos més que res que he penjat les de Sitges, Festa dels Xicots, Akelarre i Igualada.. unes quantes bffff

Definicions de les festes i enllaços:
- Sitges, Passada per aigua.
-Festa dels Xicots, va durar massa poc no? i a sobre encerrona a l'on amb festa sesion ahquerosa.
- Akelarre, sense comentaris, va ser "La Polla", i a sobre no em vaig cremar gens jia jia
- Igualada, The night of the living Micky

Ruta de bars 2k6

Passada per aigua, no tinc gaire temps... poques paraules.. AQUÍ teniu les fotos.

Foticos per fi!

Després de varis dies a l'espera per fi em decideixo a penjar les fotos de Gelida AQUÍ

De les fotos de Vilobí, diré que per primer cop no les hai fet jo, ja que em vaig quedar dormint a casa. Recordeu l'empalmada de Gelida.. doncs bé sóc l'únic que va empalmar i s'en va anar directament a treballar, vaig fer les meves hores molt correctament i sense son, tot el contrari gràcies suposo en part al xute de cafeina que portava a sobre. En acavat de treballar, en comptes de sobar i recuperar hores.. vaig anar a una botifarrada popular del grup NTVilafranca i cap a les 7 de la tarda em vaig decidir a dormir per recuperar forces, sota les ordres de "no despertar sota cap concepte". A les 11 em vaig despertar.. i en 10 segons i un pipí vaig decidir tornar a dormir fins l'endemà, vaig pensar que algú altre faria el reportatge fotogràfic i així va ser, i les fotos són AQUÍ

Gelida 2k6

Aquest divendres va tocar anar a Gelida, ens hem convertit en uns havituals de la festa de l'empalmada de la radio de Gelida, des de que un de la colla va trobar-hi xicota i ens va enredar per anar-hi un any. Des de llavors que no ens hem perdem cap si podem, i aquet any no va ser pas l'excepció.

També s'està produïnt l'amistat contagiosa o per osmosis, vinc a referir-me que a base de trovar-nos de festa amb gent d'altres poblacions hi hem creat un vincle d'amistat especial, i com no amb els de Gelida també en tenim un de creat.

M'agradaria donar a coneixer el mèrit d'un company que va fer un treball de camp durant la nit, va provar estadísticament les dones que eren capaç de donar-li carbasses, i malauradament... va ser en un 99% xD

res més per ara, les fotos les penjo deseguida que passin pel triatge...

La Múnia... Torrelavit

Portavem varis dies esperant que arrives la festa major de la Múnia per diferents motius, vem triar reencarnar de nou l'Oruga taronja, i tots d'uniforme ens hi vem encaminar, una vegada allà... vinga a ploure i ploure... només ens va donar temps a fer un parell de consumicions passades per aigua. Passada una bona estona i veient que el tema no canviava gaire, vem decidir marxar cap a Vilafranca a re-decidir on anavem, i a les portes del transit tancat, ens van dir que la festa a torrelavit era sota cel cobert, amb lo que vem marxar-hi de seguida.

Una vegada a Torrelavit ens vem adonar d'un fet curiós, sempre que anem a una festa que no hi va molta gent de Vila, acavem rodejats de la mateixa gent, en concret de la penya de Snt Sadurní, i això que no acostumen a ser molt simpàtica aquesta gent.

Cap a les 7 del matí vem decidir que la festa de la nit havia sigut nefasta, ja que teniem unes altres espectatives, divendres toca Gelida, ens creem noves espectatives o millor no hi pensem? a mi, em sembla que em dona igual, ja que l'endemà treballo de matí a l'hospital.. bé, i diumenge també.

Nulla res, com sempre ara els enllaços fotogràfics AQUÍ

Guardiola 2k6

Ja tornem a ser-hi més fotos del cap de setmana, no ens podem queixar aquest any, em sembla que tindrem un bon reportatge fotografic :P
Guardiola va suposar ahir, com cada any la festa del transit, amb autobusus i aquetes coses. Però enguany van haver alguns canvis significatius, em vinc a refererir als lavabos. Tota la vida havien sigut a fora del pavelló, doncs no aquest any eren a dintre.. així que més d'un que sortia correns a canviar l'oli de la maquinaria es trovaba amb la sorpresa d'haver de fer mitja volta o buscar una alternativa.

Finalment de tornada va haver una sorpresa no molt bona pels que esperaven el bus, la sorpresa era que no vindria perquè el servei ja s'havia acavat, així que més d'un/a és va haver d'espavilar, alguns fins i tot van iniciar la marxa a peu cap a Vilafranca, que ja són ganes, sort que l'Oriol els va veure, vaig trucar als que anaven a peu i els vem recollir.

Nulla res, lo mateix d'ahir, vaig a dinar que entro a treballar en breu, l'enllaç AQUÍ



P.D: vaig conseguir el meu repte personal de la nit.

S Pere Molanta 2k6

Poso fotos AQUÍ els comentaris en un altre moment q vaig a currar!

Les retallades

Estic bastant indignat amb els de la feina, avui només arrivar a la feina m'he trobat amb la nova planilla, i he descobert que falten un munt de les hores que tenia programades. Es veu que estan fent un reajust pressupostari, degut a l'increment de feina que hi ha hagut aquet més.
Així que ara com ara estic fent alguns horaris tristos de 3 hores diaries, i tenint algun dia de festa que abans no existia. Ja vec que a final de mes no en tindré ni per pipes.

St Pere 2k6

Com cada any el dissabte a St Pere de Riu de Bitlles, en castellà Rio de Bolos, es celebrava el Feste Fotre, una festa que any rera any repetim assistència.
L'alicient de la nit va ser tenir barra lliure, tot i no aprofitar-ho, perquè alguns haviem de treballar l'endemà, de fet alguns no, sols jo.
Diguessim que les hores van correr i transcorrer, i finalment vaig a arrivar a casa meva a l'hora que cada dia em llevo per anar a treballar, així que dutxa i cap a la feina, això si abans de marxar vaig agafar uns donuts del rebost de casa, i en arrivar al parking de la feina vaig menjar-me'ls sense pietat :P

Penjo fotos així que aquí les teniu: St Pere 2k6

P.D: sapigueu que ja podeu afegir comentaris a les fotos ;) firmeu-los eh! :P

Vilanova 2k6 i el despertar

Es podria dir que el despertar de cada persona marca com afrontaràs el dia, doncs bé, jo l'inicio endormiscat, per tant el dia d'avui serà cansat i feixuc. La culpa de tot això és seguir la ruta de festes majors que estem fent, ahir vem anar a Vilanova ja que haviem d'estrenar les samarretes noves, i com no, van causar sensació de fet hi ha gent que voldria comprar-les, potser per l'any vinent fem un pensament i mirem de treure'ns uns dinerons facils.

Bé, no m'extendré que estic treballant i toca guardia, ens veiem passades les 15h.

Per fi són arrivades!

Ja tenim les tant esperades samarretes, ahir pel matí les vaig anar a buscar a la impremta, aviat penjaré fotos per a que la contempleu ;)

Les persones a qui li he entregat de moment són:

- Tutu
- Piña
- Toni
- Cusky
- Palau
- Snede (1)
- Pendents: Francesc, Albert i Cristian.


Recordeu que l'entrega es realitza en pagar.

El Pla 2k6

Doncs era veritat! ahir no hi havia la Centauro a la festa major del Pla! increible però cert, sols va haver la Salseta del Poble Sec, i després la disco mobil típica.
Jo m'ho vaig passar realment bé, més que res que semblava un relacions públiques, ara xerrant amb uns, després amb uns altres, em vaig adonar del munt de gent que conec.
A la segona part de la Salseta, que és quan vem arrivar, vaig poder sentir un dels meus temes predilectes, l'Hotel California dels Eagles, només una paraula INCREIBLE, només per això aquet grup és mereix tot el meu respecte.
Quan va acavar el concertillu, directe a la disco a ballar grans temes classics com el "give it up" i l'"smile", això sí, fent nos uns riures pel mig. Després ja es va desencadenar el grenyisme i els cuernos quan van començar a posar rage against de machine però bé, per aquells que no ho van veure, està documentat i en video.. ja ho penjaré :P

Res més, me n'aniré a dinar que he d'anar a treballar d'aquí una estona, ens veiem gent.

Les fotos com sempre, AQUÍ

Snt Cugat Sesgarrigues 2k6

Ahir tot prenent una clareta a la terrassa de Ca'l Ramon, vem decidir anar a Snt Cugat Sesgarrigues de festa major, ja que actuaven els "mitjanit", després vem decidir sopar i fer la partida de poker fins les tantes, de fet fins que vem mirar el rellotge i vem veure que era tard i que més valia marxar o la "cazalla" s'hauria acavat.
Que dir de snt cugat... pensava que estaria més aprop la festa quan vaig aparcar a un parking de l'entrada que estava ple de cotxes, després va resultar que voi necessitavem un guia per arrivar-hi.
Una vegada a la festa, que vem trovar, ens vem trovar de nou amb la tonterieta dels Gots reciclables, però aquet cop amb un penjador inutil per penjar al coll, dic inutil perquè no ets pots plantejar l'opció de ballar, perquè deseguida et cau a terra, i amb la poca llum que hi havia necessitaves visió nocturna per trobar-lo.
De l'orquestra només dir que la recordava millor. Del segon grup podria dir que em va semblar... freak total, uns paios vestits de pastorets versionant en plan rokero cançons com la masovera o el joan petit com balla... no se si dir que estava bé o malament, era diferent.

Després tornada a casa amb els amiguetes sobadets al cotxe, bé només un, i després a mumi i penjar fotos, escriure, etc....


El link a les fotos és AQUÍ

Els Monjos 2k6

La temporada de Vol'Tour ja va començar fa un parell de setmanes, i aquesta setmana ens ha dut als Monjos.
Personalment aquesta festa per mi ha sigut accidentada, aquesta setmana vaig patir una contractura al coll i estava de baixa, he estat fent molt repós durant el dia i a la nit.. doncs bé, he sortit una estona. A base d'acupuntura, vull dir que estic millor avui i demà crec que aniré a treballar. Tot això a que ve a cuento.. doncs que quan et trobes companys de feina sempre es compromés, espero que no em comporti conseqüències :(
La nit d'ahir va ser una més de les festes de la colla, molt anar amunt i avall, molt ballar, alguns molt beure, fotos.. i música, molta música, sobretot l'última part de l'espectacle, perquè ens van tocar temes dels que ens uneixen a la colla.

Poques coses vull comentar ara, només dir-vos que he penjat les fotos a les Photicos d'etilnet

Per dir algo

Hores transcorregudes desde la nit anterior, miro el rellotge i toca llevar-se, fa mandra, però he de treballar, tanco els ulls.. 5 minuts més... deixem recordar com somreies l'última nit, deixem recordar com em parlaves a cau d'orella, com dibuixaves un somriure quan ens veiem desde la llunyania, com buscaves la meva mirada i jo la teva, com movies imnotitzantment el cos al so de la música dibuixant l'infinit amb les teves caderes, deixa que recordi com de propers estaven els nostres llabis deixa que...
soni el despertador, 5 minuts han passat i han donat per recordar una nit inoblidable amb tu.


Un relat curt.. que m'ha passat pel cap :P

Un abans i un després de 12h H

l'Abans:

Fa un parell de dies vaig anar a examen a Tarragona, després d'haver perdut la convocatoria d'un altre pq treballava, llabors em vaig trobar amb la professora de l'assignatura en qüestió, i parlant amb ella em va concedir una convocatoria extraodinaria, això volia dir que l'endemà, és a dir, ahir, vaig tornar a fer examen, al seu despatx sols els dos, sota l'aire condicionat que no hi ha a les aules.
L'examen em va anar bé, amb lo qual he aprobat l'assignatura, això em va alegrar molt el dia.
D'altre banda a la nit, cap a 22h després de plegar em vaig trobar una noteta de la supervisora que em canviava el torn, així doncs el dia d'avui em tocava fer.. 12h ni una més ni una menys.
Total que vaig decidir anar a sopar per celebrar-ho.

El Després:

He passat 12h intensives de Buscapersones, de pujar i baixar escales, ascensors, lliteres, moure gent... estic ... exhaust. Tot i això he decidit anar a sopar amb els amics, això sí, jo ara marxo a dormir.. perquè demà a les 8 hi he de tornar a ser, i em preocupa que porti dormin una mitjana de 4 o 5 hores durant els últims dies.
Sols penso en que demà, quan plegui seré lliure* fins el dilluns i podré gaudir de la festa major de la granada.


*Si no és que la supervisora em canvia torn.

Masses dies poc temps i moltes idees

Avui ja fa la setmana que treballo a l'hospital, realment un arriva a casa amb l'única idea de poder descansar, però mai ho acaves fent, jo no se com aguanto al cap del dia.
Aquests dies s'em barrejen un munt de coses: feina, estudis, amics, i muntatje de la vilanetparty , de la qual demanaré perdó si algu pensa que no he complert prou, però com diu la dita "el que poc pot fer i fa algo ja fa prou". Però enteneu-me ... ara mateix estic reventadíssim porto tot el matí anant amunt i avall duent lliteres i camilles per tot l'hospital, calculo que dec fer... uns quants kilometres. No em queixo de la feina perquè a mi m'agrada molt, sino que em queixo de mi mateix de no poder donar més de mi mateix, però no em queda temps per a res.

Sols tinc el consol de que la setmana vinent acabó examens... això si... ja m'han trucat per fer hores de més a l'hospital.. i la veritat és q em va malament per als examens.

Bé, que hi farem, en 1 setmana, comencen les vacances i no les deixaré escapar per començar, avui s'inagura la ja esmentada vilanetparty, i m'hi passaré el cap de setmana col·laborant amb el que pugui.


Res més, viam si dic alguna cosa demà o després.. jo que se.
Aprofito per donar records a algu amb qui vaig parlar ahir, recorda que tenim pendent un "pendre algo".

Sopar Sant Joan 2k6

Finalment està decidit:

Anirem a Tarragona, comfirmo que podem sopar al meu pis, així que aneu preparant per endrapar, això sí, un pre-requisit és ser polits i deixar-ho tot net, com si no hagués vingut ningú :P

Assistents al sopar:

- Xavier Cuscó, alias el "Cusky"
- Oriol Tutusaus, alias-original "Tutu"
- Xavier Palau, alias-nocurrat "Palau"
- Jordi Bargans, alias-otronocurrat "Bargans"
- Antoni Pinyol, alias-fruiter el "Pinya" + acompanyants a concretar
- Adrià Camara
- Marina Lopez + Mireia aviamsicola? i ha colao xD
- Francesc Mercader, alias "er-Merca"
- Cristian
- Toni Jimenez
- Poder Pako.

La samarreta!

Molt bé nois, estem enllestin la samarreta d'aquet estiu, la que causarà furor i tothom en voldrà una còpia.
Si recordeu, ahir mentres feiem el gofre amb gelat i xocolata fossa a la nocciola vem parlar de posar algunes variacions i retocs, sobretot amb tema dates.
Doncs bé, he obert aquest post perquè hi escrigueu les variacions de dates, etc.

Dissabte!

Doncs per començar, em vaig equivocar, ho reconec. Jo em pensava que estava en lo cert, que anava contra rellotje i que el temps no es pararia per mi, llavors va arrivar l'hora del sopar, i allà vaig descobrir que estava equivocat, l'examen no era divendres!! era un altre dia, amb lo que vaig sortir dijous amb les meves companyes de classe!

I avui dissabte ja estic planejant avore que farem avui, de moment he canviat el CD de música, avui us presento a Shannon Noll, un cantant australia que des de el 2004 s'està obrint pas, però sembla ser que amb l'últim disc que ha tret, el Lift, està deixant clara la calitat que té en lletres i música, sino sentiu la primera cançó i llegiu la lletra.

I know you're hurting
Feels like you're learning
'Bout life the hard way
And it ain't working
Seems like forever
That you've been falling
It's time to move on
Your life is calling, yeah

* This was never meant to be the end
Close the book and start again

** Cos i know how hard it can get
But you've gotta lift
you've gotta lift
And sometimes that's how it is
But i know you're stronger
Stronger than this
You've gotta lift
You've gotta lift

When you can feel your
Whole body's aching
What's left of your heart
It won't stop breaking
You've got to let go
you took a hit
Time to pick up now
move on from this

[Repeat * , **]

You've got to lift yourself up above all the hurt
Don't give in
Wipe your eyes and remember you're better than this
let them know that they took their best shot and they missed
Come on and lift

[Repeat **]

Pick up now...
Pick up now...

Dijous i demà...

Només volia dir-vos que avui estic fent mooolta bondat, porto tot el dia estudiant per l'examen de demà, però clar, com sempre hi ha truc!
Aquesta nit toca sopar d'infermeria, així que hi aniré, penso que és un bon moment per despedir-me de tots aquells que ja han acavat examens i que tornaran a casa i que ja no voré fins passat l'estiu.
Així que aquesta nit juerga, això sí, bondat, molta bondat faré :P

Ah i per cert, perquè el tema últimament ja cansa:

HOTMAIL NO TANCA!!!
JA CANSA EL MAIL REENVIAT AQUEST ¬¬'

Tot no va malament

Com sempre les coses les escrivim en moments d'eufòria o d'abatiment, ara toca eufòria!
Resulta que els ultims examens no han anat pas malament, avui he fet un examen del qual he sapigut la nota al cap d'una horeta, i he aprovat, amb el que jo considero una bona nota, i per cert, la segona millor de la classe, em motiu d'això m'he tret de sobre l'assignatura optativa més complicada que pot haver-hi, així que em felicito a mi. Després els examens de la setmana passada alguns, em van anar bé i estan aprovats, només em cal entregar un treball i ja està. Per acavar, les pràctiques també les he aprovades, així que ja es veu que de tant en tant algo bo hi ha.

Res més.. seguir estudiant, lluitant, i si caic abatut.. tornar a aixecar-me i seguir endavant, com sempre.

Sóc un desastre

Porto ja no se quants dies estudiants i els que em queden, i creieu-me quan us dic que se m'han tret les ganes d viure, més malament no pot anar la cosa. La meva re-enganxada estudiantil no està sortint a cor que vol, més aviat tot el contrari, em considero un desastre estudiantil, sempre em quedo a un pam de conseguir-ho...
Tothom em considera una persona amb molta sort, que consegueixo el que vull, feina, amics.. etc, però jo el que vull són simples aprovats, però sembla ser que no sóc capaç de fer-ho per mi sol. Tinc ganes de que tot això s'acabi per lamentar-me del tot, i no haver-ho d'anar fent mentres encara m'estic cavant i fent més gran la meva propia tomba.

realment, no estic gens content amb els estudis, l'any vinent espero que sigui millor la cosa.

Seguim aquí

Dijous, i demà divendres.
Porto tota la tarda estudiant, l'examen el tinc demà evidentment, el que no sabeu la majoria d vosaltres és que ja el tinc aprovat, però resulta que enguany seguint la tònica d posar-nos les coses difíciles, ens exigeixen un examen on has de treure de nota mínima un 7.. i jo no hi vaig arrivar, injust? jo crec que sí, per mi aprovat és aprovat d tota la vida.
Ara mateix acabo de fer una pausa perquè m'he acabat de repassar tot el temari, sembla mentida però ho he pogut fer, la veritat és que l'assignatura m'agrada i s'em dona bé, suposo que alguna cosa deu influïr, l'assignatura en qüestió és Infantil, tot lo relacionat amb els infants i els neonats.
Respecte a l'entrevista de feina del dimarts, va anar perfecte, m'han ofert feina a l'hospital de zelador per 4 mesos! i aviat tocarà començar :)

Vinga us deixo i torno a estudiar, ens veiem.. aviat??

Diumenge de Tarragona

Ja torna finalitzar un altre diumenge a Tarragona, sembla ser que aquesta és la temàtica que es regirà durant aquest mes.
Avui m'he assegut a llegir i a rellegir els apunts per a l'examen de demà i he vist la infinitat de fulls que tinc per memoritzar, per sort, alguns d'ells ja porto dies mirant-me'ls, encara que sincerament no confio gaire en la meva memòria, ja que últimament se m'escapen coses i sóc incapaç de recordar ni on tinc aparcat el cotxe.
D'altre banda tinc algun treball pendent a l'esquena i això es nota perqùe m'és dificil poder compaginar-ho tot, pel que he acabat decidint jugar la carta del mail i posar-me en contacte amb la tutora per demanar temps per a entregar el treball, i així poder seguir estudiant amb tranquilitat.

El dia d'ahir va ser millor, més que res, que alguns dels meus amics es van presenta aquí tarragona i em van convidar a sortir i a sopar plegats. Realment els hi agraeixo perquè vaig poder-me relaxar per després seguir estudiant.

Ara mateix un altre tema que em té preocupat i em neguiteixa és l'incertesa sobre la feina, ara mateix ja tinc feina emparaulada a Snt. Tecla però a l'hospital de Vilafranca vaig entrevistar-me dijous passat i els hi vaig interesar, ja que l'endemà em van trucar per anar dimarts perquè em volien fer una proposta de feina.

Així que ara mateix tinc tota aquesta combinació de factors, que vulguis o no estressen.

Així que acabo el diumenge recordant la música que escolto, 3 doors down, Landing in London.. when the night falls in around me... all I think about is you.

No tanquis els ulls aquesta nit

No tanquis els ulls aquesta nit,
deixa que em recreï mirant-me reflexat en ells
veient la transparència dels teus pensaments
no tanquis els ulls aquesta nit,
no em deixis sol i acompanyem
compartim aquest moment plegats
no tanquis els ulls aquesta nit,
i deixa que memoritzi cada batec
que demà pugui recordar la melodia del nostre amor,
no tanquis els ulls aquesta nit...

és estrany tot plegat,
se que no sóc al paradís, però la foscor i el gris,
mirant els teus ulls, aboca colors en els ulls de la meva vida.

ara ja dorms,
somïa, estaràs segura entre els meus braços,
somïa, jo et procuraré escalfor,
dorm tranquila és massa aviat per llevar-te.
dorm... dorm...

P.D: em venia de gust fer un escrit d'aquest tipus, no va dirigit a ningú en concret, però per descomptat que m'he inspirat en totes les dones que amb una mirada m'han dit més que amb mil paraules.

Símpotmes

Porto hores tancat al pis, m'he passejat per la terrassa, pels sofàs, el llit, he anat amunt i aball per totes les habitacions, i sincerament, no se on ni com posar-me, hauria d'estar mirant-me els apunts però no puc fer-ho, estic neguitós i l'ansietat em puja per moments, miro al voltant i no vec ningú, em miro el mòbil i no se a qui trucar, miro la pantalla de l'ordinador amb una llista inacavable de gent per parlar però ningú em fa el pes, em venen al cap un munt de llocs, un munt de persones, família, recordo moments, m'imagino d'altres, sento la música de la tele i em sona a soroll, tot plegat estic bastant agobiat.

He ajuntat tots aquests símptomes per tal d'elaborar un diagnòstic del que m'està passant, i ràpidament he esbrinat la malaltia que pateixo, els símptomes són enyorança, melàngia, ansietat, incertesa, temor...mmm crec que no cal que segueixi, crec que ja tinc una mera idea del que m'està passant, és una malaltia que pateix la humanitat, tothom l'anomena solitut.

Teniu un remei?

Les rectes finals

Perquè serà que durant unes setmanes o mes de l'any, la majoria de la gent està que mossega, no serà perquè ara toca època d'examens?
Doncs sí, tothom està a flor de pell amb els examens, i encara que sembli difícil, jo no ho estic, sempre m'han preocupat més els treballs, i enguany ha sigut un any dur de treballs.
El meu curs, el segon d'infermeria, s'ha constituït per treballs, pràctiques i casos ( que vindrien a ser més treballs). A les pràctiques a més, tens més treballs, que com a tot arreu n'anomenem practicum, encara que a frança en diuen "inform". La veritat és que l'estrés produït per acabar un treball per entregar-lo i pensar que has d'estudiar perquè en 2 dies tens examen, o en l'endemà, això sí que és estrés.

Jo ja porto fets 2 examens i la sort està llençada (traducció literal patillera de "la suerte está echada"), i m'en queden uns quants més, i entremig tota la resta de treballs i pràctiques.
Jo sempre penso que tinc doble personalitat, avui sóc infermer perquè estic a l'hospital de planta, i quan acabo sóc estudiant, i sincerament, amb lo primer és com estic millor. Parlant sincerament, jo arribo a l'hospital i em sento una persona útil i estimada entre les meves companyes, i en canvi després a classe és tot competència, tothom vol ser el millor o el més tirat, jo penso més que sóc una formigueta que treballa i va fent, però aquest cop la formigueta va perdre les antenes ja fa temps, i com tots sabeu les formigues són cegues.. doncs imaginet lo perdut que vaig, el retorn als estudis ha sigut difícil per mi, però dono les gràcies a tots aquells que m'han anat donant cops de mà. Gràcies.

D'altre banda voldria fer una denúncia:
Em fa molta vergonya i ràbia, que a la meva facultat, tenint recursos informàtics com tenen, no siguin capaços de penjar les dates d'examens ni treballs perquè ho poguem consultar per internet.
Trist, però cert.

Res més, per avui ja n'hi ha prou :P

Les ones

De bon de matí abans que sones el despertador ja m'he llevat amb ganes de fer coses, que ho deu fer això què hi ha dies que tens més ganes de fer coses que d'altres, jo avui per exemple ho atribueixo a que és divendres i fa dies que no vec els meus amics i avui els veuré, i això m'aixeca la moral. Lo important d'aquest escrit, és que m'he decidit a mirar-me l'ordinador que tenia aparcat al pis des de feia molts dies, que no funcionaba, i en un moment de lucidesa, he elaborat un diagnòstic infermàtic i he acabat arreglant-lo, amb lo que ara l'ordinador es torna a engegar, i en conseqüència, torno a tenir internet en un lloc del pis les 24h del dia, a més amb bona conexió.
Així que aprofito per conectar-me una estona, i us saludo a tots i us dic que fins aquest vespre!!

La plaga

1er dia Genesis:

Obro els ulls i el primer que sento són unes fiblades al coll, una manera no gens agradable de despertar-se, canvio de postura intentant reconduïr la mala postura amb que he dormit, però ja puc fer esforços que no desapareix, decideixo aixecar-me i anar a dutxar-me, tot intentant relaxar la musculatura. Una estona després, alguna cosa he conseguit, acte seguit em començo a preparar el dinar per poder anar amb temps cap a l'hospital a fer les pràctiques.

Cap a la mitja tarda el dolor ha començat a ser ensordidor, cada vegada em noto més adolorit, no puc deixar de pensar en les meves cervicals, en com sembla que tingui quelcom que m'estiri el coll i m'el vulgui arrancar, tant malament havia dormit com per tenir aquest dolor tant acusatiu? Tenint a mà la medicació, he pensat que la millor sol·lució per el moment seria pendre un nolotil, a la poca estona ja m'he notat millor, els meus moviments amb el coll ja no eren tan ortopèdics com abans i podia concentrar-me més. De totes maneres, l'enemic seguia allà esperant el seu moment per a fer aparició.

2on dia Incubus:

Estic conduïnt per l'autpista direcció Vendrell quan cada vegada noto que estic més adolorit de coll i gola, poc em queda ja per arribar a casa. Només arribar el primer de tot que em diuen mons pares al rebrem és si tot va bé, i si em trobo bé, evidentment jo dic que no, amb lo que s'em fa una exploració i s'em detecten unes pilotetes al coll, lo just per diagnosticar unes angines, una malaltia que no havia tingut desde la meva infància, però pel que es veu algun residu ha anat creixent al llarg d'aquets anys,veient que la cosa s'agreuja, començo el tractament amb antibiòtic i antitèrmic per tenir controlada la infecció i la febre.

3er dia Febre:

La nit passada no ha sigut molt bona, tenint en compte que la febre m'ha pujat de 38 a 39, així que ja he iniciat l'ús de toballoles humides per reduïr la temperatura corporal, m'he preparat un bol ple d'aigua amb dos toballoles al costat del llit i me les he anat canviant a estones, tot això fins que finalment m'he vist capaç d'adormir-me, suposo que ha sigut al final d'una suada, d'aquelles produïdes pels antitèrmics.

El dia ha començat amb més dificultat amb la deglució, em costa més tragar les pastilles, de fet és una sensació semblant a quant tens una ferida oberta i per molt que intentis evitar-ho, sempre hi ha algu amb que te la fregues i et produeix dolor, amb la diferència que és a l'interior de la boca i que ademés produeix ansietat, ja que dificulta l'entrada de líquids i aliments per la boca.
A primera hora m'he canviat d'habitació per facilitar les tasques als meus pares a l'hora de dur-me medicació o controlar com estic. Allà he començat a desenvolupar en el seu màxim esplendor la malaltia, arribant a febrades de 40, he tancat i obert els ulls per dormir tants cops que he perdut la conta, en moltes d'aquetes aclucades he tingut al·lucinacions d'espai-temps i persones, no sabia on era i m'imaginaba que hi havien persones que no hi eren.
Així que finalment he deixat tancar els ulls fins l'endemà.

4rt dia Al·lucinacions

Avui el dia ha començat millor, no tenia res de febre pel que em mostro algo més optimista, ara que hi ha un petit detall que m'estaba desapareixent i ha aparegut de nou, el dolor al tragar.. em preocupa que cada vegada em fa més mal i la inflamació del gangli es menor.
Passo el dia sense febre fins arribada la tarda on es dispara als 38º a partir d'aquí començo a defallir de nou i a dormir per alleujar-ho. Em llevo a l'hora de sopar, sopo bé, no excesivament però lo suficient per alimentar-me i m'en vaig a veure una pel·lícula per a després anar a dormir.
Quan al final anaba a dormir, he anat tambalejant-me pel passadis per la penombra que surt de la meva habitació i m'ha semblat veure un gat que passaba entre les meves cames, per un moment m'he quedat glaçat, després he associat febre amb foscor i l'equació ha sigut senzilla al·lucinacions.

5è i resta d dies...

A les 2 de la nit vaig a dormir després de veure una bona peli com és Crash, miro el rellotje i el primer que penso és que en aquesta hora tots els meus amics ja estan pensant en canviar de local per seguir la nit, que han vingut amics de lluny que fa dies que no veig, que aquells que normalment tenen un torn a la feina que no permet que coincidim, justament aquest cap de setmana la té lliure, tots es retrobaran i jo no hi seré, els meus millors records i desitjos per a ells, ens fem grans i cada vegada ens anirem veient menys potser que això sigui l'inici o sols el deliri d'una infecció, no ho se pas.

Últim dia: La plaga...

Jo ja acabo aquesta malaltia poc em queda per sortir, però... i si fos una plaga? i si jo ara em recupero i rera meu comença a caure tothom malalt? primer dirien que és una passa de grip, però imagineu-vos si esdevingues quelcom més dramàtic i jo me n'hagués ensortit no se com, masses idees tinc tancades al cap, m'imagino una versió cassolana de la serie Apocalipsis d'Stephen King, on un virus s'escampa i queden pocs supervivents rera una amenaça oculta, us recomano que la veieu.
Res més prou escriure que hi han un munt de linies i se de sobres.. que ningú s'atrevirà a llegir aquet petit diari de la meva malaltia.

Torne'm-hi

Després del dissabte d'infart, per la feina que vaig tenir a l'hospital, avui hi he tornat de torn de tarda, la veritat és que ha sigut més relaxat, però.. tampoc tant, més que res que una de les infermeres tonteja amb un noi.. i l'està trucant cada X minuts, amb lo que es fa dificil fer feina i els seus pacients queden desatesos.. bé, desatesos del tot no, els acabo portant jo quan no em pertoquen i més que res que jo sóc un simple estudiant, encara que qualsevol ho diria, perquè lo únic que em diferencia de la resta de gent és que tinc el logotip de la facultat a la meva camisa.

Quan hem pogut fer el descans hem aprofitat per gaudir del regal d'una de les mares que tenim a planta, ens ha portat per al personal d'infermeria 2 safates de pastes dolces i 1 de salades, i 3 ampolles de cava, cosa que com sempre t'emociona i no saps com donar les gràcies. A la seva salut ens hem cruspit la meitat de tot.. i begut 1... bé 2 de les ampolles :P i no jo! si no tot el personal, que no vegis lo alegre que anaven després tots plegats jejeje.

Ara ja he arribat al pis i em disposo a sopar... o no! perquè tampoc és que tingui gaire gana, això sí, Sed en tinc un munt, he fet el meu record de l'hospital a casa, 10 minuts +o- i en pujada! Demà aviam si ho supero :D

Una nit que tots hem passat Adsum

Aquell soroll era el rembombori del xerrar dels meus amics, jo només escoltaba, no podia arribar a entendre tot el que em deien perquè no estaba atent, només sentia paraules a l'atzar, tot tenia una explicació senzilla, una mica més enllà hi havia aquella noia que havia conegut un temps enrera, feia temps que no la veia, estaba millor del que podia recordar-la, la miraba i em fixaba en els detalls de la seva mirada, la seva gestualitat, el moviment dels seus llabis al parlar... llabors em preguntaba si ella s'enrecordaba de mi... De sobte ella va deixar de dirigir-se als seus amics per redigir la mirada cap on era jo, en aquell moment vaig notar l'impacte de la seva mirada i la meva, em va fer sentir vulnerable, m'havia descobert observant-la.. que pensaria de mi? De sobte ella coincidint mirada amb mirada em va dibuixar un somriure on entrelinies em convidaba a apropar-me, però va ser ella qui va pendre la iniciativa i es va dirigir cap a mi, em va venir la suor freda i com sempre el primer que vaig pensar va ser que segurament havia vist alguna amiga seva que estaba radera meu, suposo que mai volem donar-nos il·lusions precipitadament, perquè creiem que no podem ser tant afortunats i ens menysvalorem.. però sí, ella va arribar i va dirigir els seus llabis primer a la galta dreta i després a l'esquerra, va iniciar la conversa amb les paraules "no t'havia vist...", a partir d'aquí em va interrogar per saber que m'havia succeït durant el temps que no ens haviem vist... vem estar força estona tots dos, fins que va apareixer el factor negatiu, la seva amiga li venia a dir que ja marxaven, ella em va mirar amb cara de no saber que dir, suposo que estavem bé xerrant els dos i no volia acabar la conversa, però clar també volia anar amb els seus, no sabia que dir... llabors vaig decidir per ella i li vaig dir que si se n'havia d'anar amb els seus que hi anés, que jo no la retenia, em va somriure i em va fer una mirada entenedora, em va preguntar si ens tornariem a veure, jo vaig respondre "segur", ens vem acomiadar i ella va marxar, cada vegada més distant de mi... vaig començar a caminar cap als meus amics i vaig caure en la tentació de mirar enrera, llabors vaig ser jo qui la va descobrir creuant mirades, aquest cop el somriure es va produïr instantaniament entre els dos i aqui es va acabar la nit...
vaig estirar-me al llit preparat per adormir-me i em vaig repetir un parell de cops "potser.." i finalment em vaig adormir.

Decepció i Irresponsabilitat

Ahir va desbordar la meva irresponsabilitat i vaig fallar als que més m'estimo, ells saben perquè és, i saben que hem hagut de trobar una sol·lució al problema drasticament i que tocarà afrontar-ho durament. Potser he dit mil vegades que ho sento, però és la veritat, s'em va escapar de les mans, ho tenia controlat tot.. però equivocadament, amb un rumb diferent, i finalment d'em va escapar de les mans i altres hauran de pagar per el meu error.
De nou torno a dir que ho sento. Suposo que avui estant sol a tarragona tindré temps per pensar en lo succeït. No donaré detalls del que m'ha passat, sols he escrit aquestes linies de cara a deixar present el MEA CULPA.

A la facultat

Avui per començar bé les pràctiques he començat amb responsabilitats, la meva infermera m'ha dit que em dona tota la confiança i que jo vagi fent si no tinc cap dubte, he mirat el parte he inscrit les altes, he preparat la medicació.. he punxat de tot, etc! la veritat és que això m'agrada molt, molta responsabilitat però també engresca a aplicar-m'hi.

Avui també me n'he adonat que la meva companya d'Erasmus li queda poc per estar per aquí, en un mes marxarà cap al seu país i potser ja no la tornaré a veure més, això m'ha entristit tant a mi com a ella.. després, com sempre, se m'ha ocurregut una tontetia i l'he feta riure.

Cap a les 12 i poc he marxat perquè tenia un examen de Càlcul de dosis, el qual penso que no m'ha anat pas malament, és a dir, que si per aquí més endavant celebro que l'he aprobat bé, però sino dic res.. és que no ha anat bé :P

Després de l'examen ha sigut un no parar de trobar-me companys de classe i parar-me a xerrar amb tothom, m'alegra saber que a tothom li van bé les pràctiques, i com no em solidaritzo amb la feina que tenim amb els treballs, ara mateix estic a la facultat que havia quedat per fer-ne un.. i no hi ha ningú, estic sol! però per sorpresa meva, fa poc que han instal·lat la wireless a la facultat així que em teniu assegut en un banc a fora de la facultat gaudint de la fresca mentres escolto música, ara mateix Dio "Holy Diver", i també estic passant documentació de pediatria per a un treball... i lo més interessant és que m'agrada la sensació d'estar fent feina mentres vec passar a tothom per les portes de la facultat i els vaig saludant, hi ha hagut alguna que inclús m'ha llençat un petó.. quina monada :P

Bé són quasibé les 8 i hauria de pensar en anar passant cap a casona aviam si anem a fer algo entretingut com mirar el partit de futbol al lloc de sempre.

Em despedeixo, adéu!

Andorr-elax!

Aquet cap de setmana alguns m'haureu intentat localitzar en algun moment i de ben segur que no heu pogut, evidentment hi havia un motiu, estaba a Andorra passant el pont amb tota la família, el pare i la mare, ma germana i cunyao i ma germà.
Hem aprofitat aquets dies per fer unes vacances tots plegats perquè aviat ja no podrem fer-ho, ens anem fent gran i cada vegada cadascú té el seu mon muntat a la seva manera, i de ben segur que aviat serà impossible coincidir tots plegats, i sincerament em sabrà greu, ma mare només feia que repetir-me que li sabia greu esguerrar-me el cap de setmana de festa, i jo pensaba en que de cap manera estaba esguerrat, estaba passant les hores amb les persones que més m'estimo, i ella ja ho sap de sobres, i crec que tots els membres de la família ho saben.
Vem fer les mil i una per allà, sobretot compres! Però el millor de tot diumenge, que vem anar a passar la tarda a Caldea, una entrada amb la qual t'enganxes els dits, però que compensa amb la relaxació que agafes allà, jo tancaba els ulls i escoltaba la músiqueta i insinuaba passos de Taixi que m'ha ensenyat ma mare, realment una disciplina bona on les hi hagi per aconseguir una pau interior. La part dolenta de Caldea, sense cap mena de dubte és ser solter, com pots aguantar tanta estona estant en un lloc tant romàntic ple de parelles i tu allà sol?? doncs mira, per part meva vaig coneixer una de les monitores que hi treballen :P
De tornada el dilluns, al vespre vaig aprofitar per poder estar amb l'altre família, vosaltres ja sabeu qui sou, i us dic que us he trobat a faltar.. pro només una mica jejeje

Vinga ens veiem, ja diré més tonteries en un altre moment.

Instint paternal

Dilluns vaig començar a la sala de nadons, o altrement dit niu, a l'hospital, desde que estic aquí he descobert que s'em donen bé els nadons recent nascuts, em faig un fart de rentar-los, hidratar-los, donar-lis el biberó i posar-los a la incubadora, lo que jo anomeno microones ja que serveix per escalfar-los una mica :P

Avui per canviar una mica he assistit a un part amb forceps, algo que no deixa de ser curiòs, el ginecòleg que hi havia era un home d'aquells de poble, i parlaba amb el marit de la partera i li estaba explicant tot sobre la guerra civil i no se quines històries més... després quan m'he trobat al pare de la criatura m'ha dit... aquell home no callaba ni a tirus!

Es estranya la sensació de que saps que tu ets de les primeres persones que coneixera la criatura, però també saps que ets de les que no recordarà, i en el meu cas, potser millor, perquè els he de punxar i aquetes coses no els hi agraden gens, i es fan un fart de plorar i plorar, sort que després els abrigues bé, els hi apropes el dit i te l'agafen i en aquell moment et sents proper a ell.

Com a novetat us diré que demà tinc una entrevista de feina a Santa Tecla, amb lo que em dona la impressió que em passaré l'estiu a Tarragona, així que enguany no podré gaudir de la vostra companyia a les tardes a les terrasses que inunden Vilafranca per estiu... però els diners són els diners, ja se sap.

ja us explicaré el final de l'entrevista, de moment per avui es tot.

Instint paternal

Dilluns vaig començar a la sala de nadons, o altrement dit niu, a l'hospital, desde que estic aquí he descobert que s'em donen bé els nadons recent nascuts, em faig un fart de rentar-los, hidratar-los, donar-lis el biberó i posar-los a la incubadora, lo que jo anomeno microones ja que serveix per escalfar-los una mica :P

Avui per canviar una mica he assistit a un part amb forceps, algo que no deixa de ser curiòs, el ginecòleg que hi havia era un home d'aquells de poble, i parlaba amb el marit de la partera i li estaba explicant tot sobre la guerra civil i no se quines històries més... després quan m'he trobat al pare de la criatura m'ha dit... aquell home no callaba ni a tirus!

Es estranya la sensació de que saps que tu ets de les primeres persones que coneixera la criatura, però també saps que ets de les que no recordarà, i en el meu cas, potser millor, perquè els he de punxar i aquetes coses no els hi agraden gens, i es fan un fart de plorar i plorar, sort que després els abrigues bé, els hi apropes el dit i te l'agafen i en aquell moment et sents proper a ell.

Com a novetat us diré que demà tinc una entrevista de feina a Santa Tecla, amb lo que em dona la impressió que em passaré l'estiu a Tarragona, així que enguany no podré gaudir de la vostra companyia a les tardes a les terrasses que inunden Vilafranca per estiu... però els diners són els diners, ja se sap.

ja us explicaré el final de l'entrevista, de moment per avui es tot.

Nit temàtica i nou destí

Avui de bon dematí m'he llevat per dirigir-me a la meva nova destinació, l'Hospital, he arribat a la porta on m'he trobat amb tots els companys, els quals, la majoria d'ells feia molts dies que no veia.
Ens han reunit en una sala on ens han fet una presentació soporífera, i finalment m'han donat el quadrant de la meva infermera, i m'han indicat que havia de tornar a la tarda perquè em diguesin l'hora exacta i si era torn de matí o tarda. Quan he arribat per la tarda, sorpresa! la meva infermera no estaba, avui tenia festa i a sobre li toca torn de matí, així que què nassos estaba fent jo allà?? així que poques opcions tenia: marxar a casa i tornar l'endemà al matí i coneixer-la, o quedar-me i anar coneixent la planta.. i.. m'he quedat, he vist que la infermera li feia gràcia que em quedes, m'he quedat. He passat la tarda fent d'infermer de planta, repartint la feina entre els dos, i nar xerrant, m'ha semblat una noia impressionat, i si dongués temps, m'agradaria coneixer-la de carrer i anar a pendre algo, així que si la torno a vore... perquè no? el no ja el tens diuen.

Finalment només acabar, cap a casa on m'esperaven tots els amics a la terrassa de casa per fer nit temàtica de coronitas i videos caseros amb la camara digital, els videos ja us dic jo que no els publicaré a internet per el seu alt contingut nociu :P

Ara ja passen de les dotze i hauria de pensar en deixar-los i anar a dormir, demà a les 9 he d'estar a planta, amb els meus babies, perquè estic a neonats! si senyors/es estic entre recent-nascuts cuidant-los i mimant-los i agafant-los entre els meus braços i fent-los dormir, potser que m'hagi sortit l'instint paternal?? ja ho voré.

De moment nanit a tothom.

St Giorgi i històries de temps enllà

Aquesta any he deixat de banda sant Jordi d'una vegada per totes, no tinc res en contra, però prous mals de caps m'havia comportat estan en parella, d'això ja parlem de tiempo "A", recordo una bona esbroncada que vaig rebre un cop perquè no havia tingut temps d'anar a comprar ni roses ni llibres ni res, evidentment aquell Snt Jordi era un laborable i jo vaig estar treballant tot el dia i no vaig tenir temps d'anar a comprar, i jo per moment m'anaba fent nusos a l'estòmac perquè sabia que quan em trobes amb ella hauria d'apareixer amb les mans buides.
Efectivament va ser així vaig apareixer sense res a les mans i les males cares van apareixer, havia de trobar una sol·lució, i la vaig trobar, en un moment claustrofòbic dins d'una botiga, vaig anar a buscar la millor de les roses, i les vaig a conseguir. En el moment en que em va veure apareixer carregat amb les roses, em va mirar d'una manera com sols ella sabia fer-me, va oblidar qualsevol maldat i em va dedicar tota la seva alegria i el seu "carinyu". --> otra bonita història.

Actualment celebro el sant del meu fillol, sóc l'home més feliç del mon, ja no regalo roses ni llibres, i la meva conta bancaria ho agraeix :P

Felicito a tots el Jordis, ara que espero que el dia del meu sant també us enrecordeu, que al cap i a la fi jo també tinc un nom i un sant per celebrar, dono pistes, és pel novembre, el que ho recordi premio!

Actualitzat el fotolog

Un munt de gent aquets dies ha estat parat en la producció dels seus fotologs, ja que el servidor estaba migrant-se, "cual golondrina que revolotea".
I fent com tothom ho he actualitzat, el linkete el teu al raconet de la dreta de sempre.
Ens veiem.

Algu truca..potser hauries d'obrir

Toc toc , vaig trucar la teva porta, i contaba els minuts que trigaves a dir-me alguna cosa, però ara no obtinc respota, penso potser no sóc ben rebut, bé això no em toca a mi decidir-ho, sols volia saludar-te i recordar bons moments i riure una estona, però vec que no hi ets.

Si hi fosis segurament parlariem hores i hores del que volem fer i deixar de fer, del que ens espera, però miro el rellotge i vec com l'agulla s'accelera en cada paraula que expiro, el temps juga en contra i no es pot perdre així que si mai ens tornem a trobar espero que t'enrecordis de mi i em saludis, em despedeixo...

Vaig marxar camí enllà buscant alguna distracció, però el que no m'imaginaba és que la porta era oberta i que rera ella, recolzada en un cantó, escoltant les meves paraules, s'amagaven aquella figura que representaba l'amistat i el futur, tant de bo se m'hagués ocorregut probar d'obrir aquella porta, i una vegada oberta entrar, agafar aire inspirant ben fort, expulsar-lo... i encoratjar-me a tornar-te a trobar.

Ara sols em resta seguir caminant fins a trobar una altre porta a la que trucar, i en cas de que no responguin, insistir, perquè de vegades el futur és tímid o ocult, certament la paraula que ho descriu és incert, la única opció que pots triar és girar el pom de la porta o no, després... la porta s'obrirà o no.

Adsum.

Comentaris televisius

M'ha fet gràcia un comentari que he sentit avui al canal 4, parlava sobre un programa de televisió on apareixien ex-novies. En un moment donat un dels tertulians ha fet el comentari de que "una noia amb qui has estat com a molt 2 setmanes, també es considera ex?" i després ha afegit "perquè si és així també per un cigró q et mengis un dia et tiraràs pets sempre?"...
m'ha semblat prou aberració el comentari que m'ha fet gràcia.. ho se.. el meu humor és rar.

Adsum de nou

Sentia les notes d'aquelles cançons que ja havia sentit més d'una vegada, aclucava els ulls i recordaba... quantes històries viscudes amb personatges tant diferents, cada persona un mon, i cada mon un univers.
Adsum raonaba mentres pujaba el so de la música: - Pots posar una cançó i dibuixar algun somriure recordant el que vas riure cert dia amb aquells amics, o pots riure tot recordant tot allò bo que vas compartir amb certa persona que forma part de la teva vida... En aquell moment va ser una llagrima, el record va ser molt intens i no va poder contenir-se, es va sentir enyorat i es va preguntar el perquè... no tot té respota.

Cloenda de 7mana Snt

Ahir amb poc impetú i el "chasis" destrossat després de tants dies, afrontafem l'última nit de gresca de tota la setmana, cal pensar que dijous ja vem començar i ahir finalitzavem la festa.
Doncs bé, per començar ens va trobar molt aconseguir anar a pendre alguna cosa, semblaba ser que els locals de vila no ho volguesin, perquè tots eren plens o tancats, llabors després de la llarga caminada vem decidir insistir en un dels locals on vem conseguir lloc per seure, a partir d'aquí tot va anar sobre rodes.
Una nit plena de "chimos bayos" de "chikititan tant tantaun... Ju Ja!", amb lo que vem riure molt predicant la filosofia vicentin "siempre a tope! no te digo naaa i te lo digo to!"
Al teatre vem tornar a repetir l'espectacle full monty, i les mil tonteries que fem quan sentim música que ens agrada, felicito al dj perquè ahir s'ho va currar una mica.

Finalment... bona nit i tapat!

Projecte Samarreta 2k6

Que us semblaria fer una samarreta aquest any, mirarem d'encarregar-la per internet, així segur que no tindrem problemes aviam qui porta els calers o va a fer la plantilla.
La idea d'enguany és ben senzilla, consisteix en que a la part del darrera col·locarem les dates i els llocs de les festes majors on anem, com les típiques samarretes de concerts, també tidrà un rètol gran que fiqui "Tour 2k6", llabors a la part dabantera podriem posar un mapa petit amb icones que indiquin els llocs on anem.

De moment és una mica abstracte tot plegat però segur que en podem treure algo bo, així que us demano ajuda perquè m'aneu indicant les festes majors en aquest post.

Mar d'ulls

Veure la mar i sarpar, començar a nadar onades enllà sense saber el que em depararà, la mar calmada i propera em convida a iniciar la travesia mar endins, qui sap si en una de les grans onades acabaré ofegat entre les aigues d'una mar tan clara, el que se segur és que aquestes aigues m'imnotitzen i em faran seguir un rumb inexistent, amb un futur incert. Així doncs deixa que nedi aigues endins, a l'aventura d'una nit.

La Teoria dels Factors

Darrerament hem anat introduïnt els termes Good i el Bad Factor, potser voleu saber de que es tracta, és sols una teoria patillera que ha surgit últimament, tracta sobre allò que influeix en el tracte de les dones, seria com el Yin i el Yan per entendre'ns.

Good Factor, nosaltres anomenem així a tot allò que et pot ajudar a coneixer una noia o a parlar-hi, jatsia un amic en comú amb el qui vas a parlar i que per casualitat està la presa en qüestió. També podria ser quedar amb un amic per anar a la barra a pendre algo, on casualment hi ha algu interesant.

Bad Factor, anomenem a aquell factor que negativitza coneixer algú, per exemple, la típica amiga que apareix de no saps on i s'interposa entre tu i la noia en questió, o quan estàs parlant i apareix algu que no saps qui és i s'interposa enmig de la conversa, i aquest mig de la conversa s'acaba convertint en final de la conversa.

Fins aquí la teoria, ja direu si falten matissos ja que això és un primer esborrany.

Tornada al CAP

En aquestes 2 setmanes m'he trobat amb uns canvis al meu CAP, resulta ser que han arribat noves companyes de pràctiques, unes que ja coneixia i amb qui m'hi avinc molt i d'altres que he conegut recentment, entre elles una noia que ha vingut d'erasmus i la qual mirem de fer que se senti com a casa, després de l'experiència a l'extranger penso que un cop de mà sempre va bé. Hem fet un bon grup on ens ajudem els uns als altres, i on aprenem els uns dels altres, així doncs penso que la cosa rutlla molt bé.
Arran de la bona relació que tenim amb tota la gent del CAP, l'altre dia ens van proposar anar a un simposium a Port Aventura sobre obesitat infantil, però abans d'ahir ens van negar anar-hi tots perquè erem masses, jo vaig pensar que això no podia ser, i després d'insistir i enviar un fax amb les dades dels que voliem anar, avui m'han trucat per confirmar que hi podem anar tots, amb lo qual aquest dissabte estaré de simposium :P

Final de l'aventura

Ha passat ja una setmana de la tornada d'escòcia, sento no haver escrit abans, però quan et trobes en una situació de la teva vida en la que no desitjes escriure ni obrir els ulls per veure la realitat s'et fa molt dur, no tic paraules maques per aquell dia perquè tota la màgia del moment va desapareixer només posar els peus a casa, els més propers a mi sabreu el motiu exacte, així que no donaré gaires explicacions i si potser més endavant vull decriure aquell dia, ho faré.

Ho prometo.

Scotland's trip Penúltim dia

Primerament de matí hem anat a fer una petita compra de records i després hem anat cap a la facultat a fer l'avaluació final, un full amb un munt de preguntes i preguntes que haviem de complementar escrites, després la tutora ens ha convidat a anar a dinar fora de la facultat, en un lloc típicament anglés, usease de sanguitxs i coses d'aquestes, jo per la meva part he menjat una papata al forn amb salsa de mores i formatge brie.. una mica raro tot plegat pro no estaba malament, era comestible. A l'hora de la despedida ens despedim de la tutora a la catalana, 2 petons per banda i una abraçada, a lo que ella es queda molt sorpresa, evidentment hem rigut tots plegats.

Quedaba la segona part important del dia, més compres.. jo no, ja he quedat amb els de casa que no he comprat records, els records són les meves fotos i el millor regal és la tornada a casa. Per a molts això seria una decepció, però per d'altre banda trobo que així t'estalvies els mals de cap que comporta triar un regal per cada membre de la família, a part del que s'estalvia la butxaca, amb els diners dels regals a casa els hi puc pagar un sopar de benvinguda.

I ara fa una estona han començat a tancar maletes en Miguel i la Betlem, així ja es preparen per demà, segur que ma mare deu pensar, si llegeix això que segur que jo ho deixo tot per l'últim moment, doncs no és així, en aquest cas jo la maleta la vaig preparar ahir per la tarda, i ja em vaig separar la roba d'avui, només em quedarà posar la toballola demà pel matí.


D'aquí una estona toca jornada de reflexió i finalitzar tot el menjar pendent que ens quedi, després potser sortirem a fer un brindis de despedida al bar que tanta bona música ens ha ofert
, el Finnegan, tot aprofitant que avui estan celebrant el St Patrick's Day.

Ens diem algo, espero que havent tornat ja a casa.

P.D: he borrat les primeres fotos, les del primer enllaç per aclarir-nos, miraré de fer uns canvis perquè me n'hi capiguen més, ens veiem.

Scotland's trip 12th day

Loch Ness Day:

De bon matí només obrir les finestres de l'habitació, ens apareix una nevada i una caiguda de neu impressionant, lo primer que pensem és... no anirem al loch ness com diumenge. Baixem a la cuina a esmorzar unes torradetes i veiem que la cosa ha minvat i que de tant en tant surten clarianes de sol, així que de moment la cosa està en que hi han esperances, ens dirigim al bus i la primera sorpresa és que la cosa rutlla, un bus més gran i un munt de gent, i un guia totalment diferent, un home que més que guia semblaba un pescador degut a la seva barba blanca i el seu jersei blau, un guia una mica peculiar perquè ens va explicar les mil batalletes que ha tingut escòcia durant la seva història mentres ho convinaba amb apologia del "guiski".

Vem anar fent un munt de parades en un viatge etern, vem fer una parada en una gasolinera prop d'una destileria, com no.. ho va triar el guia jeje. Ens vem agafar un plat de patates i vem fer un mos amb els sanguitxs preparats.

Vem arribar al loch Ness, i la veritat és que vem tenir sort perquè sortia el solet malgrat el fred i el vent que feia, ens vem fer unes quantes fotos, vem coneixer 2 cignes els quals ens van deixar apropar per fer fotos, i tot seguit cap al bus. Val a dir que una mica sosa l'arribada al llac, podiem haver-li donat un tomb amb el bus, o fer un recorregut, per veure lo llarg que és.

De tornada vem fer el tomb i vem passar per les montanyes veient els cervols com campaven lliurement, i pensaba mmmm un entrecot de cervol grrrr que bo!

Ja vem arribar, sopar.. i en acabat vaig anar al pub que m'agrada a mi a pendre un parell de pintes i m'en vaig tornar a dormir. I apa ja està!

Ara fotos:

Viatge al Loch Ness

Scotland's trip 11th day

Estic escoltant Pink Floyd mentres us escric aquestes linies i creieu-me que puc tancara els ulls i anar revisquent tots els bons moments que he anat visquent aquests dies i la resta de dies de la meva vida, i escoltant aquestes notes començo a escriure una mica la crònica del dia.

Primer de tot disculpes perquè portaba 2 dies sense escriure res i he aprofitat per escriure els dos dies de cop. Tot següit començo el dia:

Avui he arribat tard, si senyors/es no és que m'hagi he dormit, he dormit les hores que havia calculat.. però malament ¬¬'. Així que m'he dutxat, he esmorzat i he anat a esperar el primer bus que em portés cap a l'hospital... ha trigat. Així que a les 9:20 arribaba al Western General Hospital, a planta em sembla que ningú li ha donat interés a l'hora que he arribat, perquè deseguida amb somriures m'he posat a veure que feien i deixaven de fer, a fer alguna escala de glasgow i després a fer de IBM (i veme a buscar eso i veme a buscar lo otro).
Ha sigut realment un matí molt ocupat i enfeinat per a tothom, inclús per a mi perquè Norah em naba demanant coses i no m'en assabentaba del que deia i li havia de fer repetir :( cosa que em sabia greu, però ella com sempre, cap problema m'ho repetia bé, i si calia m'ho ensenyaba, la veritat és que molt bé aquesta dona.
Quan quedaba més de mitja hora, se m'apropa l'altre infermera amb qui jo estaba, la Pam i em diu, "ohhhh et queda menys d mitja hora per marxar eeeh", i jo dic sí fent un somriure, llabors em diu "doncs vinga ja pots marxar, ets lliure", acte seguit la Norah i ella m'han desitjat lo millor i jo a elles, fent-me una abraçada i un petó.
Després he marxat cap a casona amb el bon regust d'aquesta despedida, he saludat al ratolí de l'hostal, el qual no està batejat encara, i després m'he assegut dabant una tassa de llet calenta amb café i m'he disposat a gaudir d'aquell moment tos sucant-hi una galeta de xocolata, l'he saborejat, he mirat l'hora que era i m'he sentit el noi més feliç del mon en aquell moment.

Scotland's trip 10th day

El dia comença bé per a l'equip, la Betlem està batallant fer un sangüitx de tonyina i el primer que li passa és que se li trenca l'obre-llauna que porta de serie, les torrades se li cremen... tota una odissea. Jo per la meva banda intento fer un tallat, però no tenim llet, així que decideixo tirar pel dret i pendre-li a la malcarada de l'encarregada, em dirigeixo a la seva ampolla de llet i li birlo lo just per fer-,me el meu cafetó.
El dia comença amb rajos de sol, cosa que és bona, ja que és el segon dia que veiem el sol en 2 setmanes, que casualment coincideix amb el dilluns, jo em pregunto, és possible que només hi hagi sol els dilluns en aquest pais? Per cert.. a migdia ja ha desaparegut el sol.. era d'esperar jeje.
L'ambient anglés avui ha estat difícil per mi, jo no se perquè desconecto, desconecto fàcilment el xip i em perdo quan diuen les coses, això suposo que a tots ens passa però bé avui per sort he tingut un infemrer que m'ha ajudat molt a adaptar-me i al final de la jornada he acabat entenent quasibé tot i perdent poc el fil de les converses. El rodatge és bo!

Comentaré de l'hostal que ara estan de busca i captura, una rata/ratolí ha sigut vist a la cuina i la seva casa és ben aparent a la paret, i les seves deposicions també perquè estan per sota l'estanteria.
Comentaré com han netejat les "depos" de l'animaló perquè m'ha fet molta gràcia, l'home en questió de l'hostal, ha agafat una gerra d'aigua calenta i l'ha abocat a sobre, seguidament i ha refregat una toballola... de les que nosaltres usem a la cuina per aixugar les mans... així que ara em miro les toballoles 2 cops.

Tornant a casa m'he quedat amb una idea que m'ha aparegut reflexionant sobre la bandera escocesa. Realment el color d'aquesta bandera, té una referència molt clara, el preciós color dels ulls d'aquestes nadiues.

Scotland's trip 9th day

Avui tocaba anar cap al Loch Ness, resulta que ens hem llevat i queia una nevada impressionant, d'aquelles que si fos a Catalunya colapsaria el païs sencer però aquí al estar la gent preparada no hi han tants aquests problemes. Hem arribat al microbus on ens esperava i hem conegut al nostre guia i conductor, un home pelroig la mar de simpàtic. Ens ha fet una mica de guia fins a les afores, que llabors la neu apretaba molt més i hem hagut de recular, posteriorment he sapigut que a les notícies a Catalunya se n'han fet ressó.
Així que com a premi de consolació ens ha dut a veure un pont.. del qual no recordo el nom, però n'hai fet fotos als cignes que hi havien nedant.
Una estona més tard hem tornat a Edinbvrg on ens han tornat el diners del trajecte, uns 30 pounds, que equivaldrien a 45 euros, i la veritat és que si me les puc estalviar, me les guardaré, tot i que les ganes d'anar a fer aquesta visita turística són presents.
Tornant a l'hostal la tropa hem aprofitat per esmorzar, i en acabat de nou cap a l'habitació, Betlem i Miguel han dormit i jo he parlat amb el meu germà una bona estona, de fet fins que ell se n'ha anat a dutxar, després no sabia que fer i he acabat anant a passejar i a fer unes fotos de la nevada, el que m'ha sapigut greu és que la neu ja començaba a minvar degut a la pluja que també havia caigut, tot i així he fet alguna foto de la qual n'estic prou content.
Ara que comento lo de la foto, sembla ser que ara tots ens hem convertit en artistes de la fotogràfia, tots intentem fer la foto més maca. Jo per part meva ja ho feia i ho seguiré fent, m'encanten les perspectives i el toc personal que els hi donc, alguns podrien dir d'alguna d'aquestes fotos que la podria fer al costat de casa, però per mi no, és un rotllo filosòfic d'essències del moment i coses així.
Després quan tornaba cap a l'hostal per dinar, m'he parat a una botigueta a comprar-me un sanguitx i com a nota curiosa, a l'entrada de l'establiment hi havia una ampolla que es llegia clarament CAVA, made in Snt Sadurní d'Anoia, són d'aquelles coses que no se perquè sempre et sorprenen.
He arribat per dinar amb ells 2 i en acabat hem decidit coses diferents, jo per part meva m'he quedat a estirar-me una estona, i ells han anat a tombar.
Jo sabia que no podria fer la migdiada, ja que mai he pogut però no serà perquè no ho hagi intentat, però moltes coses m'ho han impedit, sobretot la parelleta veina, que no se que hi fan a la seva habitació del costat però fan uns crits un tant sospitosos, i un gemecs prou insinuants per a postular que no es discuteixen i que s'estimen molt. Per manca de soroll després no podien tancar la porta de l'habitació i s'han liat a donar cops, fins que han cridat a la noia de recepció, la qual també s'ha liat a donar cops, després han cridat al noi de recepció i ho han solventat.
Després d'aquests 3/4 d'hora intensos ja tenia l'esquena feta un bunyol del matalas de molles, el qual se li veu clarament que ha soportat tot tipus de persona.
Quan han tornat la Bet i el Miguel, de seguida han marxat a berenar, jo he aprofitat per parlar amb la família i veure com estan les coses per casa.
Acabant el vespre, he baixat a sopar algo i he vist que hem fet nous amics, 2 portugueses i un panameny, perquè serà que els de parla llatina o d'arrel llatina acabem tots junts fent amistat??
Bé, ara ja toca dormir que demà tornem a l'hospital, fins demà Hello and wellcome back.

Més fotos

Hauria de ser dormint però he de procurar fer saber a tothom on estem i mostrar els grans paratges així que he posat a disposició de tothom les fotos en un servidor privat, pot ser que falli aviso.
Les fotos són del Castell:
Castell

Dia 8:
Versió meva:
Dia 8
Versió Miguel:
Dia 8 Miguel

Scotland's trip 8th day

Avui tocaba fer una mica de matina que haviem d’aprofitar el dia per visitar varis monuments, així que a les 8 ja ens preparavem per dutxar-nos, etc. La primera notícia del dia ha sigut que teniem la torradora espatllada, així que ha tocat espavilar-se, els que volien torrades han hagut d’utilitzar les paelles, els que no, ens hem menjat una poma com uns campeons i un parell de madelenes, acompanyades d’un café ben carregat, que tot sigui dit aquí és dels sol·lubles, és a dir, les màquines de café només les pots veure en locals especialitzats en fer cafés, en les llars típiques escoceses no existeix.

Acabat això ens hem dirigit a visitar uns monuments que es veuen a la zona on estem allotjats, el clima no acompanyaba gaire, en principi plovia però ja es veia que podia anar a pitjor la cosa, i així ha sigut, quan entravem al cementiri de David Hume a St Andrew’s house ens ha començat a nevar, el cementiri malgrat ser el que és albergaba algunes bones imatges que he capturat amb la camara i que ja veureu. Després ens hem apropat al cim de la montanya del costat i ens hem presentat dabant el Nelson’s monument, aquí ha començat la gran nevada, nosaltres malgrat això no ens hem pogut estar de fer moltes fotos i passar fred, tant ha sigut el fred que al tornar cap a dinar hem passat per el Snt James Shopping Center i ens hem apropat a una botiga amb el 90% de descompte amb articles, i he decidit que com a record em compraba un anorac més bo que el que porto pel mòdic preu de 9,99 lliures que vindrien a ser 15 euros, potser serà el millor record que m’enduré perquè amb les baixes temperatures que fan aquí val la pena tenir un abric amb caputxa.

Després a dinar, avui spaguettis amb salsa de xampinyons… després tocaba anar a la “Camera Obscura”, una curiosa atracció turística de la ciutat que consisteix en una costrucció de fa molts anys que té un parell de lents al sostre de l’edifici i són projectats a sobre d’una taula blanca, amb lo qual la visió es fa curiosa. Després ens hem passejat pels pisos de l’edifici amb diferentes il·lusions òptiques per entretindre als visitants. Pel meu parer, no està malament, però estalviar-me 5’5 pounds que m’ha costat tampoc m’hagués importat gaire, em sembla que ja tinc ben clar que no tornaré a malgastar gaire més els meus diners, crec que als companys els hi ha agradat molt, però jo la majoria d’aquestes coses ja les tinc vistes del gran museu de la ciència de Barcelona.

Ja baixant carrer aball ha tocat el moment de decidir-nos a veure la costa escocessa, així que hem buscat un bus que ens apropés al mar, i així ho hem fet, a mesura que es naba fent fosc arribavem a destí, i quan els últims rajos de llum respiravem rera les onades i rera les roques hem arribat a la platja on es fluia un gèlid aire de mar que cogelaba les idees, amb lo que no hem pogut resistir gaire estona i hem acabat tornant cap a casa, l’allotjament.

Ara porto una bona estona al rebedor del Brodie’s i vec passar gent de tot arreu, ara el que més predomina són italians, però també tenim gent de Sri Lanka, Nova Zelanda, Australia, Sud africa… etc

Evidentment estic sol, la resta de companys han quedat a l’habitació, suposo que estaran dormint o reposant, jo no podia quedar-me de braços plegats i havia de venir a explicar aquest dia tant atapaït i amb tanta feina feta.

Espero no aburrir-vos amb aquestes llargues cròniques però amb poca estona amb la que em puc conectar haig de concentrar els escrits, els quals faig previament amb un arxiu per després penjar-ho a internet, les fotos són un altre tema perquè clar depenc de la conexió del veï i ara mateix no és molt bona, així que les fotografies ja vindran.

Si algu llegeix això, gràcies per fer-ho per mi seràs com l’amic que m’escolta quan necessito parlar, com em sembla que és aquest moment en el que estic sol amb la tranquilitat i la relaxació que em dona la música.

Ens veiem aviat amics. Adéu.

Scotland's trip 7th day

Bé això va passar ahir, i sincerament lo únic que recordo a grans trets és que ens vem passar tot el matí tombant pel gran castell del Edinburgh palace, un edifici que sense cap mena de dubte impressiona del tot. Un gran palau que sembla tret de les grans noveles d'història, i com no aquest palau la tenia. Dintre del mateix castell incluia varis museus com el de les diferentes prendes de vestir, el de la guerra, amb figures impresionants com un baixell fet d'ossos de presoners, d'altre banda veure la colecció de portes de les cel·les amb els seus tallatges de la gent que hi havia estat pressa et deixa fred.
Dintre del castell hi ha construida unca gran capella en reconeixement a l'exercit escocés que va afrontar les 2 guerres mundials aportant aviació i marina.
Després del castell ja vem anar cap a casa a dinar..

... fins aquí el que n'extrec d'aquest dia, no se perquè però no recordo intensament la resta. Ja vorem el 8è dia com va.

Scotland's trip 6th day

Diu ma mare: "Si estàs bé per sortir la nit anterior, també ho estàs per anar a treballar", i és cert, perquè em vaig llevar al cap de 4 hores com un campeon, em vaig dutxar, a la dutxa que fa soroll, no us he parlat d'ella oi? hi han 4 dutxes comunes, la primera la millor, la segona no va la llum, la tercera fa soroll de l'estractor i la quarta funciona a rafagues. Doncs això em vaig dutxar i vaig marxar cap a l'hospital, on em vaig passar el matí fent tests d'escala de Glasgow als pacients, després parlant amb la meva infermera em va arribar el moment d'indignació, les infermeres a escòcia no poden punxar res, no poden posar vies ni res si no fan com un posgrau, sempre ho ha de fer un doctor, increible, vaia retràs que tenen aquí.
Una vegada arribo a casa cansat a més no poder i plegant aviat, m'en vaig a estirar, i a la que toco amb l'esquena el llit arriba la companyia de l'anell, així que som-hi de compres, a mig camí ens truquen els d'Ubeda per anar a passejar abans que no marxin ells, els anem a buscar i apa a passejar una bona estona, després cap a l'hostal per a que ells puguin fer el sopar, llabors m'en vaig amb un d'ells a preparar el sopar a la cuina, els hi faltaba pa per fer els sanguitxs, així que els van mangar de la rebotica de l'hostal jeje. Vem acabar de fer de xef i vem anar a fer-nos les ultimes fotos amb ells aquí l'hostal, seguidament els vem acompanyar a l'estació d'autobusus on els vem despedir.

De tornada vem sentir una olor de mcRata i vem mirar-nos pensant.. mm perquè no? així que vem sopar una hamburguesa d'aquelles dubtoses.

Dormir i cierre, el final d la nit intento fer memòria pro no recordo que més vem fer, suposo que directes a dormir.

Hi han més fotos!!!!!!!

PARA LOS DE UBEDA: pos eso, que un placer conoceros Monsters que soys unos Monsters! y que sabeis que teneis casa en Catalunya, y ya me llamareis o me enviais un mail cuando querais. Y finalmente que sepais que Fiera es "BEAST"

Scotland's trip 5th day

5th Day

Les idees al descobert.

He arribat al meu hospital a les 8:30, he preguntat per la meva infermera i no hi era, per sorpresa meva li tocaba festa, així que he anat amb una altre que vaig coneixer el segon dia, fins que ha arribat la infermera clínica i m’ha preguntat si volia anar a la reunió dels metges per vore els casos de neurocirugia, allí lo primer de tot a l’entrada, un carret amb café i té per a tothom, i també galetes, després han començat la reunió on cada el doctor en cap anaba preguntant als subdits com veien cada pacient, segons els resultats de la angiografia. En acabat d’això ha tocat tornar a planta.. però no per gaire estona perquè sabent que volia veure moltes coses, aviat van trobar on enviar-me, m’han enviat a veure una extracció d’un tumor cerebral.

En primer lloc comentaré que em fa molta gràcia que als quiofans els hi diuen “teatres”, és una tonteria, ho sé però mira ja sabeu que a mi tonteries així em fan gràcia.

Ha sigut una experiència impresionant, veure la cura i la presició que s’ha de tenir per a fer aquestes extraccion en un lloc tant sensible i tant vulnerable com és el cervell, com unes 5 hores d’operació et passen volant només mirant el que van fent i desfent, dic aquestes hores perquè he marxat abans de que acaves, perquè aquet tipus d’intervenció acostuma a durar unes 10 hores.

Arribo a les 3, vora les 4 a l’hostal i el primer que em trobo són els d’Ubeda: Chesko, Tato, Antonio i Andy, s’estaven començant a preparar el dinar així que m’han convidat a participar-hi, i com no he acceptat, la veritat és que m’ho hai passat amb ells moooolt bé, hem rigut moltíssim. Després ja hem fet una pausa de descans i en acabat a la tarda ja ens hem tornat a trobar amb ells i hem anat a passejar i mirar botigues… tancades perquè aquí tot tanca aviat. Finalment ells tenien en ment anar a veure el futbol així que m’he decidit a apuntar-m’hi per passar-ho bé una estona i fer “gatzara i xerinola”. Després de caminar durant molta estona hem anat a parar al bar que ens havien recomant, un bar on voi que hi havia més televisions per metre quadrat que persones, i evidentment seguint la tradició escosesa, ens hem demanat un parell de pintes, personalment jo una Carling i finalment una Guiness. Aquí he conegut al Sean (Chon segons els uvedencs) i l’Steve dos coneguts de l’Antonio que vivien aquí a Edinbvrg. Com a curiositat diré que mentres miravem el partit em vaig fixar en una taula on hi havia un noia molt maca, doncs per colmo era de Madrid, així que lo primer que m’ha passat pel cap és “mira que hi han dones per acabar-me fixant en una de casa”.

Acabant el partit, en Sean ens porta al seu pis per a que poguem menjar els sangüitx que havien preparat, sopem i deseguida continuem la ruta… jo pensaba ruta??? No em diguis que ara toca sortir de festa una estona.. doncs resulta que sí, vem acabar anant a un local que es diu Ignite, on era festa universitaria, amb el carnet d’universitari d’edinbvrg, et costaba 2 pounds, i les consumicions de Pinta d cervesa a 1’5 pounds, una verdadera ganga. Jo crec que mai havia vist tantes dones juntes, realment aquí la gent és ben peculiar, perquè amb el fred que feia al carrer, hi havia un munt d’elles que duien unes faldilles tant llargues 4 dits de la meva mà, evidentment els companys meus, de seguida es van animar a fer el “Jelou aim espanix”, gràcies a això ens vem fer unes quantes fotos.

Les 3 del matí passades, toca marxar a dormir, amb lo que arribo al llit destrossat i em poso a dormir de seguida.. perquè en 4 sona el despertador. Ens veiem demà.

4th Day

Avui ha sigut un dia intens, hem començat fent una classe magistral sobre sanitat a Escòcia a la facultat de ciències de la salut de la Napier University,hem compartit l'aula amb estudiants americanes, potser això ha sigut lo més interesant perquè hem intercanviat opinions i conceptes, apart de la tertúlia que sempre és bona. Després de que s'allargues la conversa, ens hem dirigit als hospitals corresponents a fer les Observacions. Evidentment hem arribat tard.
A Betlem li ha succeït lo següent:
qui és aquesta? d'on dius que ets? per qui demanes? tu aquí no pots entrar.. ningú sabia res d'ella. Ha trucat a la tutora, la Burton, i no contestaba. Ningú allà es volia fer carrec d'ella, fins que el senyor Gordon li ha explicat com funcionaba la planta, li ha mostrar una eina indispensable per a infermeria, una cadira, i li ha mostrat com funcionaba fent-la seure un parell d'hores fins que algu s'ha dignat a dirigir-li la paraula, li han ensenyat els vestuaris, i com que ningú tenia res per fer per a ellà, ella ha marxat amb la mala llet a sobre per lo mal organitzat que està, i després s'ha hagut de treure el mal gust anant de compres, un gran suplici per ella, això segur.

A Miguel, o com diuen aquí Migüel:
La seva infermera, la doble de la woopie wolber, o com sa digui l'actriu, li ha ensenyat com funcionaba una cadira un parell d'hores, després li ha demanat que fes de IBM, "i veme a buscar un sangüix i veme a buscar una dait couc", després ha fet un parell de ECG i amb això ja ha acabat el dia.

A mi:
Una vegada trobada la Ruth, una enfermera d'aspecte escocés i accent escocés, m'ha posat un munt de facilitats per fer coses, entre elles anar al teatre, que és com es diuen els quirofans, he vist una amiografia o com se digui, ja donaré detalls perquè ara no les tinc totes. Després ja s'han fet les 3 i quan volia marxar m'ha preguntat si sabia avaluar pacients amb l'escala de Glasgow, població veïna :P (broma meva), i després ja he marxat. He sortit per la retaguardia de l'hospital amb pluja, i a sobre, no hi havia sortida a la parada d'autobusos, així que amb veus a mi fent el tomb al recinte mullant-me com un pullet a les 4 passades del migdia. A la parada de busos ja ha sigut la conya marinera perquè el bus meu, el 42 ha arribat com mitja hora més tard, conjuntament i seguidament del següent bus de la linia 42, i per colmo no ha parat ningun a recollir-me, així que amb la emprenyamenta per aquet fet me n'he anat caminat seguint el trajecte del bus fins que m'ha passat la rabieta. En aquella parada he estat xerrant amb un home gran de coses trivials de la vida, usease una xerrada típica d'ascensor. He conseguit arribar a l'hostal on m'he fet un entrepà de butifarra catalana i formatge emmental i després m'he estirat a esperar a la resta de companys que estaven comprant menjar. Quan han arribat ens hem comentat el dia i hem acabat anant a fer el sopar, què com sempre hem coincidit amb els nostre 3 "amici" italians, amb qui hem fet sobretaula i després hem ananat a pendre un whisky ja que era el seu últim dia aquí.
Destacaria del local on hem anat que hi havia música en directe, un sol home ens ha deleitat amb versions de Thin Lizzy, U2, etc... ha sigut impressionant, com la companyia.

Aquesta hora ja es tardíssim i hauria de ser dormint però volia deixar registrat el dia sencer de pràctiques, una mica extens però és lo que hi ha. Vull posar un especial enfasi amb la Chiara, la Guiulia i en Leo, els italians de Roma, penso que hem fet uns bons amics i els trobarem a faltar una mica, ens hem intercanviat correus, etc, i ja saven que "la mia casa è la vostra casa e quello avete 3 amici in tarragona".

Scotland's trip 3rd day

De bon matí ens hem llevat per fer el nostre primer esmorzar típical english, torrades amb mantega i comfitura, i que voleu que us digui, la mantega guarrilla i la comfitura tenia gust a codony, usease membrillu.
Després ja hem sortit del nostre allotjament i hem anat a buscar un taxi per anar al campus, i amb tota la tranquil·litat hi hem anat, però amb la sorpresa que no era el campus que buscavem, ens haviem equivocat, les fotos són les que estem a la neu, allò era abans d la sorpresa :P
Després hem agafat el bus, i hem anat a parar 2 parades més amunt d'on haviem d'anar, cosa que ens ha facilitat fer cames, perquè ens hi hem passat una bona estona caminant fins a localitzar la zona d la facultat d'infermeria. Una vegada trobat un cartell que posaba infermeria direcció en linia recta... hem preguntat.. i no era allà! era seguint una altre direcció, en aquet cas la dreta al fons del carrer.
Allà ens hem trobat un campus dedicat a la infermeria i ciències de la salut, només entrar per la porta "are you the 3 spanish students?" resposta "Yes we're" :P
A partir d'aquí s'ens ha començat a presentar tot quisqui de la facultat, que si la bibliotecaria, la cap d'estudis, bla bla bla.. i les estudiants?? no es presenta ninguna? (deixo la pregunta oberta pq potser més endabant s'acompleix jeje).
Ah! hem pogut comprobar que els scocesos ens tenen simpatia als catalans, no se perquè serà... jejejeje
Hem vist com tenien una bona biblioteca de ciències de la salut, amb un bon soport informàtic, dotant d'una aula d'uns 30 ordinadors d'últim model. A part d'això ens han fet complimentar formularis per a poder treure llibres de la biblioteca.
Després ha arribat la nostre tutora i hem anat a l'altre campus, on he fet les fotos de l'aula d'informàtica, una aula que m'ha deixat bocabadat, mai havia vist tants ordinadors junts.. sols en partys tals com la de Fraga o Reus, era un pabello inmens amb ordinadors d'últim model, l'única pega, per part meva, és que tots eren windows, un bon regal per la butxaca de mocosoft. Aquí hem donat les dades per a ser estudiants de la Napier university.
En acabat hem anat a la cafeteria a pendre algo, eren les 12 passades... la tutora s'ha demanat un sanguitx(li diré així pq realment alguns sanguitxes d'aquets són una porcada) i ens ha sonat algo raro.. amb lo que al final preguntant hem caigut en que era l'hora de dinar, i naltros sense gana.
Seguim visita, ara el torn de vore els hospitals on estarem, el primer el Children's sick hospital, amb la dada curiosa que tenen el terra pintat amb un NO SMOKING ZONE, i amb un tipus de parades de bus amb gent apilotonada com sardines treient fum com a yonkis.
La següent destinació Western Union Hospital, la meva destinació i la del company, la primera parada cardiologia per al Miguel, hem començat a caminar per passadisos una bona estona fins que ho hem trobat, després hem dinat evidentment una me de sanguitx, encara que el meu era bo, ho he de reconeixer, tonyina, salmó i gambes és una bona convinació. En acabat hem anat a vore la meva destinació neuro cirugia, una especialitat que sembla tant complicada com la seva localització és, recte.. al fons.. amunt... a la dreta... ascensor... mare meua ja m'he perdut..mmm where is sagrada familia?? jejeje
Després de tot això altre cop camí a la facultat per a que ens donguesin dades i documentació i informació per a fer algun viatge que no desvelarem encara.
Finalment, la tutora ens ha dut a on podiem fer-nos el carnet d'autobus i després hem fet una mica el turista veient botigues... i anant a canviar moneda.
Una vegada a l'hostal, quan hem nat a preparar el sopar hem descobert tot d'espanyols i clar, vinga a preguntar-nos coses i a coneixer-nos una mica, a part al mateix temps hem conegut 2 italianes i 1 italià amb els quals hem acabat fet la sobretaula després de sopar pq els altres han marchat a buscar "fiestuki", així que hem acabat el dia aprenent italià i quedant per demà a fer una cerveceta ;)
Ara mateix ja fa una horeta voi que dormen la resta de companys, jo faig aquet post tot fent temps a que s'adormin perquè jo... ronco, ho sento però em ve de família i no ho puc evitar.
Per cert, ja ho he conseguit, el Miguel acaba de pujar el braç que sempre té penjant de la llitera, i la Betlem vec que dorm profundament i que a més fa unes alenades d'aire que semblen un tornado... demà quan llegeixi això em pelarà, però bé aquí queda això, al mateix temps que dic que he penjat fotos noves i que he millorat el nom d'accés a les fotos:

http://www.flickr.com/photos/spicouc

A part d'això, res més, ens diem algo per aquí demà, nanit i mos veiem!